Afer Maite Morao, falsedats i guerra bruta

Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell

Fa uns dies, arran de la sentència emesa pel Jutjat Contenciós en relació l’afer de la Sra. Maite Morao, es van fer públiques unes afirmacions a partir d’un relat de part. Una seqüència de falsedats, acusacions falses i difamacions contra el govern quadripartit, l’exalcalde Maties Serracant, l’Entesa per Sabadell i la Crida per Sabadell.

Fem memòria. L’octubre de 2015, el nou govern municipal, en el marc de les seves atribucions, va reorganitzar el departament d’Urbanisme i va canviar de lloc de treball a la Sra. Maite Morao, en aquell moment Cap del Servei de Planificació Urbanística i la va adscriure al lloc de Tècnica superior arquitecta al Servei de planificació urbanística. La Sra. Morao va fer recurs al trasllat, el qual li va ser denegat.

L’abril de 2016, Josep Ayuso, portaveu del Grup municipal del PSC i la Sra. Maite Morao, van interposar una denúncia contra el llavors regidor de la Crida, Maties Serracant i tres tècnics municipals, sota les acusacions  de “prevaricació urbanística” i “tràfic d’influències” per la concessió del local de Can Balsach al Tallaret. Una concessió endegada pel govern del PSC a l’haver estat aprovada per unanimitat tots els grups municipals en el Ple de febrer de 2015, i unes converses amb les entitats del Tallaret iniciades pel govern del PSC l’any 2012, amb la finalitat de concretar el procés per a la concessió del local.

El desembre de 2017 el Jutge instructor va desestimar i arxivar les denúncies de Josep Ayuso i de Maite Morao al considerar que cap de les acusacions tenien el més mínim fonament. Tot i això la Sra. Morao va recórrer el sobreseïment de la denúncia a l’Audiència Provincial de Barcelona, la qual el novembre de 2019 la va arxivar definitivament. El Tribunal, en el seu escrit justificant l’arxiu, reafirmà que les acusacions no tenien cap mena de fonamentació per manca d’indicis, d’acreditació dels fets, per tractar-se d’accions irrellevants o bé que havien estat desmentides pels testimonis.

El març de 2020, la causa va ser finalment anul·lada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, després d’estimar el recurs de l’Ajuntament de Sabadell contra la sentència del Jutjat Social nº2 de Sabadell que havia fallat que l’Ajuntament havia d’indemnitzar la Sra. Morao amb 25.000 euros per un suposat assetjament laboral. El TSJC a més va declarar al Jutjat Social incompetent per jutjar una denuncia de vulneració de drets fonamentals d’una funcionària, anul·là la indemnització de 25.000 € i declarà la causa com a no jutjada.

En relació el suposat assetjament denunciat per la Sra. Morao, l’Ajuntament va activar el Protocol específic d’assetjament moral o psicològic en el treball i va fer el seguiment del cas. L’equip instructor nomenat per la Comissió per a la prevenció de l’assetjament moral o psicológica en el treball municipal, després de la corresponent instrucció, el juliol de 2018 va concloure en un detallat informe la inexistència d’assetjament laboral. La Sra. Morao ocupava el lloc de Cap del Servei de Planificació Urbanística, un lloc de treball de lliure designació, no assolit per concurs. En base això el govern municipal podia destinar-la a un lloc de treball diferent. Fet que la Sra. Morao no va acceptar per motius econòmics al perdre uns complements de destí.

La sentència del Contenciós. La Sra. Maite Morao havia presentat en paral·lel una demanda al Contenciós Administratiu que va recaure en el Jutjat nº 13 de Barcelona. Després de varies sol·licituds de suspensió del procediment la Vista es va celebrar el passat 11 de maig. Es desconeix quina defensa dels interessos municipals va exercir l’actual govern municipal en la mateixa.

La sentència emesa pel Jutjat Contenciós, en data 30.06.2021, ordena el retorn de la Sra. Morao al lloc de Cap de Servei de Planificació Urbanística i indemnitzar-la amb la diferència de les retribucions no cobrades al considerar que la decisió de canviar-la de lloc de treball “no va ser suficientment motivada”. Una fonamentació absolutament fora de lloc, ja que el propi Tribunal reconeix en la sentència que “El titular del puesto de trabajo provisto mediante libre designación mediante convocatoria pública puede ser cesado discrecionalmente”. En cap moment la sentència no entra a valorar un possible assetjament laboral.

Una sentencia que l’actual govern té l’obligació de recórrer en defensa dels interessos públics i evitar una possible indemnització, ja que la decisió va ser presa legítimament sota la potestat de reorganitzar el departament d’Urbanisme i de poder moure els funcionaris que ocupen llocs de treball de lliure designació.

A mode de conclusió. Una defensa, legítima, del lloc de treball d’una funcionària que s’ha de resoldre per la via administrativa, es va convertir en un deplorable episodi ordit pel PSC i per la Sra. Maite Morao en revenja pel procés de Ca n’Alzina que l’Entesa per Sabadell havia interposat el març de 2014 per les greus irregularitats urbanístiques comeses i tolerades a Ca n’Alzina, i per actuar contra l’anterior govern municipal, contra altres funcionaris del departament d’Urbanisme i contra les entitats del Tallaret.

L’Entesa va interposar la demanda sense assenyalar els possibles responsables. Únicament va posar en coneixement del jutge l’existència de nombroses construccions il·legals, abocaments de terres, tala d’arbres, reomplert de torrents, etc. efectuades a Ca n’Alzina sense cap tipus de llicència des de l’any 2.000 per afavorir una activitat il·legal d’hípica. Uns presumptes delictes que seran objecte de judici a les properes setmanes.

Les imputacions de Josep Ayuso i de Maite Morao en el sumari de Ca n’Alzina, les va dictar el jutge instructor després d’un any d’investigacions dels Mossos d’Esquadra i de les declaracions de múltiples testimonis, molts d’ells tècnics i funcionaris municipals que van posar de manifest que tan Ayuso com Morao, no únicament van tenir una actitud passiva davant les actuacions il·legals que s’anaven cometen a Ca n’Alzina, sinó que hi van tenir un paper actiu, ordenant la suspensió dels expedients de disciplina urbanística i intentant aprovar un Pla especial que tenia com a únic objectiu regularitzar les actuacions il·lícites comeses.

Ha quedat demostrat en tot moment que mai no van existir ni prevaricació urbanística, ni tràfic d’influències, ni assetjament laboral. Tot plegat es tracta d’una fabulació malintecionada de la Sra. Maite Morao per no acceptar el seu canvi de lloc de treball i del PSC en la seva estratègia de guerra bruta, per desgastar el govern del quadripartit i atacar a l’Entesa per Sabadell per la seva actitud de denunciar totes aquelles actuacions corruptes i contra l’interès públic reiteradament comeses pel PSC.