FMC: tots cobren, tots callen

Isidre Soler Clarena. Entesa per Sabadell

La investigació judicial del cas Mercuri, amb l’exalcalde Manuel Bustos en l’ull de l’huracà, ha tret a la llum pública el cobrament irregular i durant anys de sobresous per part de 44 alcaldes del Comitè Executiu de la Federació de Municipis de Catalunya.

Aquest nou escàndol de la classe política ha generat una greu crisi en el món municipalista i ha contribuït a augmentar el descrèdit dels partits polítics institucionals. En aquesta ocasió, a més del PSC, també es troben implicats alcaldes de CiU, ERC, ICV-EUiA i PP.

Se’ls acusa de malbaratament de diner públic, amb l’agreujant de tractar-se d’una pràctica habitual, continuada en el temps. Si bé el període investigat correspon als anys 2011 i 2012, tot apunta que el cobrament de quantitats fixes de diners s’inicia l’any 2004, amb l’arribada de Manuel Bustos a la presidència de la FMC.

Una pràctica que no pot ser acceptada com un error, ja que era planificada i blindada pels propis dirigents de l’entitat. Cobrar quantitats fixes cada mes és il·legal. La legislació determina que els membres de l’òrgan de govern de la FMC no poden rebre cap tipus de retribució per l’exercici del càrrec. Tan sols poden reemborsar aquelles despeses realitzades degudament justificades.

Mai van justificar cap despesa. Però el més greu, segons consta en les diligències judicials, els alcaldes cobraven malgrat no generessin cap despesa, ni fessin cap desplaçament, ni assistissin a cap reunió i, fins i tot, cobraven els mesos d’inactivitat de la FMC, com el mes d’agost o durant els períodes on encara no s’havia constituït l’òrgan de govern. Per blindar els sous encoberts Bustos va donar instruccions perquè en els pressupostos de l’entitat no hi constessin ni sous, ni dietes, sinó desplaçaments. Uns conceptes que tampoc es justificaven.

Les preguntes són obvies. Els alcaldes desconeixen la legislació que els impedeix cobrar una quantitat fixa cada mes? No saben que s’ha de justificar tota despesa de diner públic? Els alcaldes no s’han interessat mai per aquestes pràctiques irregulars que cada mes engruixen els seus comptes corrents? Els alcaldes no fiscalitzen les despeses de l’òrgan de govern del què formen part?.

Costa de creure tanta incompetència perquè, probablement, no hi ha hagut desconeixement, sinó complicitat. No és creïble que ara, un cop atrapats, alguns alcaldes es defensin dient que se’ls ha enganyat, quan durant molts anys han acceptat aquesta pràctica il·legal sense que l’hagin qüestionat i menys denunciat.

Estem parlant d’unes persones, d’uns alcaldes, en l’exercici de les seves funcions, la gran majoria de municipis importants que tenen plena dedicació i cobren sous dignes per aquest concepte. El cas més extrem és el de Manuel Bustos que, tot i cobrar per diferents conceptes més de 110.000 euros anuals, cobrava a més a més 15.500 euros com a president de la FMC.

Tot això no es pot deslligar de les estratègies corruptes i caciquils de Manuel Bustos, de l’anomenat estil Bustos. Ell procurava el silenci dels seus adversaris polítics per mitjà del: tots cobren, tots callen. Així neutralitzava tota crítica a la seva gestió. Una pràctica que ja va instaurar durant anys a l’Ajuntament de Sabadell incorporant tots els partits de l’oposició al govern, llevat de l’Entesa per Sabadell que ho va denunciar en tot moment.

Hi ha qui compra, qui es deixa comprar i qui mira cap una altra banda. No és una pràctica nova ni desconeguda. Per això sorprèn que els alcaldes es sorprenguin. No té cap tipus de credibilitat voler-se emparar en que se senten enganyats o que desconeixien el concepte d’uns diners que sense justificar cobraven cada més.

Ara no valen les lamentacions. Cal que la justícia actuï amb fermesa i clarifiqui i condemni els responsables i els beneficiaris d’aquesta corrupció consensuada. Cal conèixer qui ha cobrat i els imports cobrats durant els anys no investigats. Cal que tornin els diners i, sobretot, cal que dimiteixin tots aquells que s’han beneficiat d’aquesta pràctica il·legal perquè han perdut tota credibilitat i també els qui han manifestat desconeixement o deixadesa perquè han posat de manifest que no estan a l’alçada per ser alcalde.