Per Sebastià Ribes i Garolera
QUAN ES VOL I ES TREBALLA HI HA CONSENS
Dir que el govern municipal del PSC políticament està sota mínims no és cap novetat. Fa temps que es constata un descens de l’activitat municipal, però que després de postergar una setmana més la data de realització del Ple, el govern només presenti tres punts a l’ordre del dia, dos d’ells de tràmit, és realment per preocupar-se, Sabadell va pel camí del pedregar. L’oposició, present amb set mocions a l’ordre del dia, ja s’ha fet seva la sessió.
L’únic punt rellevant del govern és el dictamen per aprovar inicialment l’Ordenança municipal per regular els horts al terme municipal. La proposta és el compliment de la moció presentada per l’Entesa per Sabadell, l’octubre del 2012, que va comptar amb l’aprovació de tothom excepte l’abstenció de CiU.
El ponent del PSC, Lluís Monge, hàbilment comença pel capítol dels agraïments abans d’exposar el contingut de l’ordenança. Això li permet destacar el nivell d’elaboració assolit per la proposta, així com l’ampli nombre d’entitats i persones que en són partícips. Demana disculpes pel retard en la seva concreció, el qual justifica per la complexitat del nivell de participació.
Compte però, disculpar-se i promoure un consens ampli a l’entorn d’un tema és tan inusual en un govern que “mai fa res malament “ que és digne de ser recordat. Això prova una vegada més que quan vol el govern del PSC sap buscar consens majoritaris. Però habitualment tira pel dret, treballa des de la mínima dedicació i escull la via més fàcil encara que signifiqui menysprear la població representada per la majoria de l’oposició.
Un cop el Lluís Monge ha fet l’exposició de continguts, les intervencions de l’oposició destaquen l’acord assolit i agraeixen la presentació feta pel ponent. A pesar de tot EUiA, PP i CiU anuncien un vot d’abstenció com fan habitualment en tots els dictàmens sobre tràmits inicials. Tot i així cal subratllar que CiU, des de la preocupació per la convivència entre els horts i les persones, fa unes consideracions entre les quals demana evitar el creixement de tot tipus d’insectes. Demana uns horts asèptics? No sé si coneix gaire com funciona el món reproductiu de l’horticultura.
Així en plena harmonia i consens la proposta actual sobre els horts a Sabadell passarà a exposició pública amb els vots a favor del PSC, Entesa per Sabadell, ICV i el regidor no adscrit.
400 METRES DE TÚNEL PER SUCAR-HI PA
Després de votar per unanimitat la moció del PP sobre la instal·lació d’aparells de gimnàs per a la gent gran a Torre-romeu, es debat la proposta de CiU pel soterrament dels FGC al seu pas per Gràcia i es conjunta amb una altra moció sobre el mateix tema proposada per EUiA, ICV i Entesa per Sabadell, on es recullen les revindicacions de la Plataforma Soterrament Ara.
Així doncs, a pesar de ser monotemàtiques, les dues mocions defensen punts de vista diferents. Mentre CiU planteja mantenir i refer el conveni del 2012 on els costos del soterrament s’han de sufragar totalment per l’Ajuntament a partir dels guanys de les futures operacions immobiliàries suposadament realitzables a la zona; la proposta tripartida demana que el cost sigui assumit íntegrament per la Generalitat a partir de l’estalvi obtingut al simplificar el projecte inicial.
Debatre dues mocions oposades, que arrosseguen molta història, i alhora voler quedar bé amb els representants de la Plataforma que han envaït la sala, no resulta gens fàcil per alguns portaveus. El fet d’esmentar contínuament compromisos, convenis i protocols que cadascú interpreta a la seva manera, dificulta seguir el debat i fer-se una opinió des del públic.
Al començar, l’alcalde dóna la paraula a Andrea Contreras com a representant de la Plataforma perquè, prèviament al debat, pugui traslladar l’opinió del col·lectiu al Consistori. Pel que sembla el govern ha aprés la lliçó després de la invasió dels “iaio flautas” durant el ple del novembre passat.
En la seva intervenció demana la voluntat política del govern i de la resta del Consistori per fer realitat el soterrament dels 400 metros de via que travessen els barris de Gràcia i de Can Feu, seguint el compromís fet l’any 2007, perquè estan convençuts que si no es fa ara possiblement ja no es farà mai.
El portaveu de CiU, justifica el retard en el projecte de soterrament pel canvi del model de finançament. Ara, diu, la proposta del nou conveni permet buscar un nou finançament per fer les obres més endavant. Una forma encoberta de fer prevaldre els interessos de la Generalitat per damunt dels de la ciutat.
Juan M. Mena, d’EUiA, durant la seva intervenció a favor de la moció dels tres grups d’esquerra, demana amb vehemència no enganyar a la gent amb un aplaçament que farà inviable l’obra, fent referència a la moció de CiU.
En Carles Marlés, en nom d’ICV, explicita que la moció de CiU és la versió “punt 3” d’un conveni de bones intencions. És una repetició de l’anterior on l’únic que s’actualitza és la data, diu, i seguidament defensa la proposta tripartida.
La portaveu de l’Entesa per Sabadell, amb una exposició ben pautada, demostra el compromís assolit per la Generalitat el 2007 en fer les obres i assumir-ne el seu cost. Posteriorment remarca com l’equip de govern es va deixar fer un gol al signar un conveni amb la Generalitat on acceptava compartir la despesa al 50% perquè disposava de 12 milions.
El portaveu del PP ens trasllada al Parlament. Critica l’ús que el PSC va fer d’aquest tema a la Cambra Catalana, on va fer-se el defensor de la proposta de soterrament però no va fer cap esmena als pressupostos de la Generalitat quan es va saber que no incloïen les obres que ara tothom diu defensar. Anuncia la seva postura a favor de la inversió i en conseqüència votaran a favor de les dues mocions, a pesar que consideren oportunista la de CiU i no veuen financerament viable la segona.
Però la intervenció més sucosa la protagonitza l’”home sense paraula” i des del primer minut ja posa en evidència la seva complicitat amb CiU. Defensa, millor que no pas ho feria el Conseller de Territori de la Generalitat, que el govern de Catalunya no ha de pagar l’obra perquè aquesta part del trajecte com a solució urbanística (problema de l’Ajuntament) no és necessària pel funcionament del ferrocarril. A la segona ronda d’intervencions nega el compromís del 2007 per part de la Generalitat, i amb el rostre impassible, acusa als partits que promouen la moció de la plataforma de canviar de posició (fa referència a l’aprovació del conveni del 2012) perquè anteriorment s’havien mostrat contens, satisfets i cofois, afirma.
Mentida podrida! Ho testifica l’acta. Va haver-hi un intens debat (ara profètic) on es qüestionava la viabilitat del finançament per plusvàlues i la credibilitat en el compliment per part de la Generalitat.
Però al Josep Ayuso encara no li crema prou la boca, acaba amb l’afirmació rotunda que no cal preocupar-se perquè la moció (de CiU) ja recull que les obres quedin preparades de forma que es complementin amb les que s’executaran quan econòmicament es pugui soterrar la línea.
Immediatament intervé l’alcalde (possiblement per pal·liar la incredibilitat que suscita l’home sense paraula) el qual explica les gestions fetes des de l’Ajuntament davant la negativa de la Generalitat d’assolir el finançament. Obvia allò que no va fer inicialment l’Ajuntament per assegurar el soterrament i la fal·làcia del últim conveni, però si més no fa més creïbles les gestions fetes des del 2012 fins ara.
El Juan M. Mena, dirigint-se al Josep Ayuso, li demostra com en el seu moment es va mentir a la població i explicita amb rotunditat els titulars que ho confirmem:
‘Sabadell a prop’ de l’any 2010: ‘… acord per ampliar el tram soterrat dels Ferrocarrils a Can Feu i Gràcia …’, Ràdio Sabadell també, el 2009: ‘… Manuel Bustos anuncia el soterrament total de la via dels ‘catalans’ al seu pas per Sabadell ’, i diu: ‘… les vies del metro del Vallès del Ferrocarrils de la Generalitat seran completament soterrades dins del terme municipal de Sabadell, incloses les que actualment divideixen els barris de Gràcia i Can Feu; l’Alcalde Manuel Bustos ho ha anunciat durant el tradicional balanç de cap d’any que ha realitzat aquest migdia; l’Ajuntament i la Generalitat han tancat aquestes últimes setmanes l’acord, per tal que 400 metres de via, que van des del Castell de Can Feu fins a Sabadell Estació, es soterrin, en un nou túnel que a la pràctica allargarà el previst inicialment …’
Toca el segon torn al Carles Marlés. Amb bona fe s’ha cregut l’afirmació del Josep Ayuso, feta amb cara de pòquer, respecte les alegries del 2012. No recorda quin va ser el vot del seu grup, però el comentari li fa suposar que van votar-hi a favor i dedica la intervenció a justificar perquè aleshores sí i ara defensen una altra possibilitat, encara que també votaran a favor de la proposta de CiU!
Oh! ICV sempre fidel a sí mateixa, a seguir el recte camí de l’ambigüitat. Just quan aconsegueix credibilitat en un tema, zas… fa un gest i llisca cap a la malfiança sobre les seves futures posicions. Quan s’adonarà que en política, a diferència de la filosofia, les coses no poden ser i no ser al mateix temps?
La Virginia Domínguez insisteix, qüestiona la voluntat del govern en defensar el soterrament. Arguments: els 12 milions s’han eclipsat i des del 2012 està pendent la modificació del Pla que ha de permetre aconseguir les suposades plusvàlues pel finançament de les obres, segons el conveni del mateix any i la proposta actual de CiU.
I acaba amb una pregunta directa a l’” home sense paraula” que posa en evidència amb quina frivolitat parla el responsable d’urbanisme del PSC: cóm quedaran preparades les obres? Sincerament, és que no ho entenc, enfonsaran ara la via a cel obert, per deixar-la ja preparada per quan el túnel hagi de passar a aquella cota? Perquè estigui soterrat, ha d’anar a una cota molt més baixa del que va ara, no sé si vostè ho acaba d’entendre?
Es posen a votació les dues mocions per separat. La proposada per CiU rep els vots a favor del PSC, PP i ICV, les abstencions d’EUiA i del regidor no adscrit. La presentada per Entesa, EUiA i ICV es votada en contra pel PSC i CiU i rep l’aprovació del PP i del regidor no adscrit.
Alhora la portaveu de l’Entesa i el públic en general ens quedem sense saber que se’n va fer dels 12 milions que repetidament s’han esmentat durant el debat. És evident que van quedar a les arques municipals, però el govern no en vol parlar perquè seria tant com reconèixer que prèviament havia una altra forma de finançament que sí permetia soterrar el túnel. Tan senzill que seria explicar els fets reals mentre succeeixen sense magnificar-los en titulars que més endavant retornen com bumerangs i fan abaixar el cap.
PROPOSTES CONTRA LA POBRESA ENERGÈTICA
La següent moció malauradament és de rabiosa actualitat. La presenta ICV i agrupa onze* propostes de diversa índole per a combatre la pobresa energètica des de la gestió municipal. Tant pel nombre d’arguments recollits per a justificar-la com per l’extensa intervenció de la Carmen Garcia se’n dedueix que es un tema llargament treballat per la ponent. Molta informació, sí, però l’excés o l’oportunitat d’aprofitar la conjuntura, la porta a posar al mateix cistell propostes susceptibles de ser tractades amb més amplitud per separat. Durant la intervenció la portaveu no s’està de destacar l’activitat parlamentària desenvolupada pel seu grup al Congrés del Diputats i al Parlament, i alhora deixa molt clara la posició en contra que han rebut des del PP.
Juan M. Mena, d’EUiA, es limita a fer-se seva la proposta al destacar com ha estat defensada una variant de la mateixa per la coalició ICV-EUiA tant a la cambra catalana com a Madrid. Però aprofita l’avinentesa per fer-li el retret al portaveu del PSC, Ramon Burgués, respecte la resposta que va donar quan en el debat de les ordenances demanaren garantir els serveis bàsics de llum, aigua i gas: “Això ja es fa des dels Serveis Socials”.
Virginia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, considera la pobresa energètica com un efecte més de la creixent precarització econòmica, i la lluita per evitar-la un complement a la defensa de l’habitatge digne. Es manifesta escèptica quant a les negociacions possibles amb les empreses subministradores si no es canvia la seva regulació, cosa que no està a l’abast dels ajuntaments.
Des del PP, la Consuelo Santos fa una intervenció llarguíssima, espessa i inseguible per la multitud de dades que esmenta, les quals provoquen una sensació de dispersió, a més d’una notable absència de sensibilitat. Com si el seu objectiu fos abassegar-nos sobre tot allò que el govern central fa contra l’exclusió social. (Senyora! Que estem en un ple municipal) Seguit, sense parar, parla sobre la factura de la llum, les pujades i baixades de les tarifes, la sobredimensió de la producció elèctrica, les subvencions a les energies renovables i acusa al PSOE del dèficit de tarifa, sense explicar que ells —el ministre Rodrigo Rato— la van instaurar l’any 2002. Acaba amb l’anunci del seu desacord només amb els últims cinc punts* de la moció per falta de concreció, motiu que els farà abstenir-se.
Encara… em pensava que votarien en contra.
La Virgínia Domínguez, no se’n pot estar i en el seu torn li contesta que amb tantes coses fetes des de Madrid no s’entén el nombre de gent que encara depèn de l’ajut dels serveis socials.
En nom de CiU, Jordi Font anuncia també el seu suport perquè és de l’opinió que la moció complementa l’aprovada el passat mes al Parlament i refusa valorar el nivell d’efectivitat de cada una de les onze mesures.
És el torn de la Marta Farrés. El PSC, en temes que afecten l’àmbit de la protecció social de les persones, sovint ha mantingut l’actitud de defensar la feina feta des de Serveis Socials, autoproclamant-se el paladí de les persones desvalgudes, i justificar així el vot en contra a les propostes fetes des de l’oposició, tal com ha recordat el Juan M Mena anteriorment.
Sorprèn doncs que la regidora d’entrada anunciï el suport a la proposta i els arguments siguin perquè parla de la pobresa i de les energies renovables en “la línea del que ha anunciat també el propi govern, la línea de futur per a la ciutat, tant com a font d’ocupació possible, com a via de transformació de la pròpia ciutat”.
Amb aquesta exposició és palès l’aiguabarreig present a la moció, tot i que és d’agrair perquè posa en evidència com el govern a la callada assoleix el programa electoral de l’Entesa. Si no, com s’entén que aquestes mateixes paraules les hàgim sentit a la candidata per l’alcaldia de l’Entesa per Sabadell en les passades eleccions municipals?
La Marta Farrés continua i en un to gens habitual en ella, com si es posés darrera de la portaveu d’ICV per no restar-li protagonisme, anuncia que es treballa un nou conveni amb la Companyia d’Aigües per introduir criteris d’eficiència i estalvi energètic. I al confirmar les dades facilitades per la Carme Garcia, respecte a la despesa municipal per a garantir els subministraments bàsics a les llars amb dificultats, reclama mesures que vagin més enllà d’evitar la pobresa energètica només a l’hivern, perquè quan aquest s’acaba el problema persisteix i els ajuntaments han de continuar suportant aquest cost.
Sotmesa la proposta a votació, rep els vots a favor de tot el consistori excepte les dues abstencions del grup del PP.
Més endavant, quan el govern municipal doni compte de la gestió feta a l’entorn dels onze punts, veurem si realment es fa seu l’acord o una vegada més, són paraules boniques per deixar la moció al calaix i fer la viu-viu.
(*) ACORDS
Posar en marxa una Comissió específica del Consell Assessor de l’Habitatge encaminada a analitzar, debatre i buscar alternatives i solucions a la pobresa energètica, de manera que es pugui anar actualitzant el debat sobre aquesta matèria periòdicament.
Reforçar l’atenció municipal al consumidor energètic amb insuficiència de recursos per tal d’ampliar l’assessorament sobre possibles mesures d’estalvi i eficiència energètica a la seva llar alhora que fer un seguiment quantitatiu i qualitatiu sobre la situació de pobresa energètica a la nostra ciutat i la seva evolució.
Negociar amb les companyies energètiques que operen a la nostra ciutat possibles solucions davant els impagaments de les famílies mancades de recursos mínims per tal d’evitar el tall del subministrament i poder garantir l’accès als consums mínims.
Sol·licitar a les companyies energètiques que operen a la nostra ciutat una moratòria en els talls de subministrament a llars amb insuficiència de recursos durant els mesos d’hivern apel·lant a la responsabilitat social corporativa que les empreses han de demostrar en situacions d’emergència social com les que estan patint molts ciutadans i ciutadanes del nostre municipi.
Sol·licitar a les companyies subministradores i comercialitzadores d’electricitat i gas que operen a la nostra ciutat que respectin escrupolosament la normativa vigent respecte als processos de tramitació i execució de talls de subministrament.
Incloure clàusules a les bases de propers concursos públics per la concessió dels subministrament energètics de l’Ajuntament de Sabadell pels edificis municipals, perquè les empreses que es presentin es comprometin a col·laborar en la lluita contra la pobresa energètica.
Que s’informi periòdicament als llogaters de Vimusa sobre la possibilitat de contractar els seus subministraments energètics amb empreses alternatives al model energètic actual, com la cooperativa energètica Som Energia.
Cercar acords amb Som Energia, per tal d’inscriure’s com a soci de la cooperativa, a fi i efecte de tenir la possibilitat de contractar els subministraments elèctrics de Som Energia a la ciutat.
Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya que siguin les empreses energètiques les que es facin càrrec del cost de subministrament de les llars, que acreditin que no poden fer front al pagament dels subministraments bàsics, que poden cobrir amb els ingents beneficis que han obtingut i que baixi el llindar econòmic per poder accedir a la treva hivernal.
Sol·licitar a l’estat espanyol la congelació de les tarifes energètiques per a l’any 2014 i que reguli normativament l’establiment de tarifes especials reduïdes de serveis energètics (electricitat gas) per a col·lectius amb insuficiència de recursos així com l’establiment de la normativa i els protocols necessaris per tal que no es produeixin talls de subministrament a famílies amb insuficiència de recursos.
Comunicar els anteriors acords al Govern de la Generalitat, al Govern de l’estat espanyol, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i del Congrés i del Senat, a les companyies de distribució i comercialització energètica que operin a Sabadell i als agents econòmics i socials de la ciutat.
EL CAS MERCURI I EL PRESIDENT DEL CONSORCI DE RESIDUS
L’última moció és el colofó del ple, el coronament d’una sessió profundament marcada per l’oposició. La presenta l’Entesa per Sabadell un cop s’ha fet públic1 , dins del cas Mercuri, com s’han decidit les contractacions al Consorci de Residus del Vallès Occidental.
La portaveu Virgínia Domínguez, de forma breu però directa, ens situa sobre el contingut de la proposta. Una de les pràctiques posada de relleu pel cas Mercuri, diu, és la utilització de diferents organismes com a oficines de col·locació del PSC. Un d’aquests llocs utilitzats pel Manuel Bustos ha estat el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental que agrupa 18 municipis de la comarca. Un seguit de persones han estat contractades per ser membres de l’executiva del PSC i alguna amb la consideració de “col·locada”, perquè és dedueix que cobrava però no exercia.
Seguidament esmenta literalment un paràgraf de les paraules del gerent del Consorci, Paco Fernández (qui havia estat regidor d’ICV) recollides pels investigadors 1: … Cristian2, Marta Solé, Alba, Ana Carrasco2, pràcticamente, es todo; lo digo, Manuel, para que evalúes los riesgos, vale?, todo el Consorcio de Residuos, prácticamente, todo es partido; que se verá, y puede tener …
No cal afegir gaires més arguments, apunta la regidora… d’aquesta pràctica partidista i deslleial amb la resta de municipis del Consorci i amb la ciutadania se’n deriven responsabilitats polítiques ineludibles, que recauen en el President del Consorci (i en el nostre cas, alcalde de la ciutat) Juan Carlos Sánchez, que és qui té les competències de contractació i és totalment inversemblant que no estigués al corrent sobre qui es contractava i com. Per aquest motiu des de les (CAV) Candidatures Alternatives del Vallès es presenten mocions amb la proposta de demanar (a través del representant de cada municipi) la seva dimissió al proper Consell del Consorci.
La portaveu d’EUiA, Maria Sol Martínez, denuncia el silenci de l’alcalde vers les actuacions del Manuel Bustos i diu que encara mantindran el criteri de demanar responsabilitats només a les persones senyalades pel jutge i acaba amb una frase on, segurament sense adonar-se’n, es contradiu: nosotros no somos jueces, pero sí somos veladores de la ètica política.
Precisament aquest és un cas flagrant de manca d’ètica, considerada com l’actitud de cadascú davant d’uns fets socialment incorrectes i jurídicament no regulats. Si les contractacions o els concursos per accedir-hi estan formalment ben fets el jutge no intervindrà, però que només hi tingui accés “la meva camarilla” o els del “meu ajuntament”, és èticament admissible? Jo també penso que no i qui es consideri defensor d’un procedir ètic ha d’actuar en conseqüència, amb o sense jutges, quan afers d’aquesta índole surten a la llum pública.
Carmen Garcia, portaveu d’ICV, amb un to contingut però arrogant sorprèn dedicant la meitat del temps de la seva intervenció en explicar, com qui està impartint una classe de bàsica, la mala gestió feta per l’Entesa de la moció i com ho hagués fet ICV. (!) Considera que la proposta falla per raons de fons i forma: la forma està sobradament explicada, el fons és que no sabem les veritables intencions d’una moció que té poques possibilitats de prosperar.(!!)
Seguidament defensa l’alcalde, perquè no ha estat imputat ni qüestionat per cap ajuntament del consorci i afegeix que si ICV tingués avui motius per demanar la dimissió actuarien en conseqüència.(!!!)
Personalment em deixa de pasta de moniato, ja sé que aquestes alçades ICV no m’hauria de sorprendre però… en el subconscient encara confio en veure com certs discursos polítics s’adiuen als fets. Tanmateix el més fort encara no havia arribat. La portaveu tanca la intervenció afegint que no es volen abstenir perquè seria tant com reconèixer la presumpció de culpabilitat i anuncia que votaran en contra de la moció. Alça! No puc imaginar-m’ho, ni tan sols s’abstindran !!!!
Amb arguments polítics es podria entendre una abstenció com ha fet EUiA, afectats per la pressió de la cultura política actual. Els partits polítics majoritaris, davant la cascada de casos de corrupció que pateixen, han generat en la seva defensa una cultura política on l’ètica consisteix en actuar només sota prescripció judicial, quan ja no es pot fer res més que acatar la sentència del jutge. És tant com dir “s’hi val tot a condició que no t’atrapin” i deixen a mans dels jutges la resolució penal i política dels casos de corrupció. No! Hem de reivindicar que la solució política l’executin els polítics, que es comportin com a tals, per això són els garants de les sensibilitats i dels drets de la ciutadania a qui representen. Hem de propugnar l’ètica política que va prevaldre durant la recuperació de la democràcia. Algú s’imagina un Farrés, un Royes (Terrassa), un Nadal (Girona) o un Mas (Mataró) sostenint en aquella època els arguments emprats avui per l’executiva del PSC de Sabadell?
Lamento profundament que ICV quedi alineada amb tota aquesta fangosa cultura política i sigui part activa d’una manera de fer que, dia a dia, fa dubtar a més gent de la capacitat de la política per millorar el bé comú.
Després del Ple m’he preguntat, què ha portat a ICV a cometre aquest error? (el subconscient encara actua). Ha canviat cromos amb el PSC i el vot en contra d’ara és la resposta al vot a favor del PSC a la moció sobre la pobresa energètica? Seria molt fort un mercadeig en aquests termes, però coneixent als protagonistes i donades les circumstàncies no és descartable, això explicaria l’estranya actitud que havia mantingut la Marta Farrés. Un altra possibilitat seria el supòsit que ICV fa ulls clucs al poti-poti del Consorci perquè la vicepresidenta és la regidora Eva Herrero de Medi Ambient d’ICV a Terrassa i això implicaria assumir responsabilitats ètiques, com ara dimitir al reconèixer els fets? Sigui com sigui caldrà esperar la inexorable clarificació del pas del temps per treure’n l’entrellat.
Bé, retornem al Ple. És fàcil de resumir. Com es pot suposar els tres partits majoritaris, PSC, CiU i PP, argumenten el mateix de sempre, que no es pot assenyalar a qui no està imputat. Però en un intent de reduir la petició de la moció a l’absurd, hi afegeixen que el Ple no pot decidir sobre un altre organisme jurídicament independent. Saben que l’aprovació de la moció només obligaria, al representant de l’Ajuntament en el Consorci, a sol·licitar la dimissió del president. Amb la ironia que en el cas de Sabadell, el representant és el mateix alcalde i president del Consorci.
La resposta de la portaveu de l’Entesa, no cal resumir-la, és simple i clarificadora:
“…és evident que l’Ajuntament de Sabadell no té la competència exclusiva per acordar la dimissió del President del Consorci, però aquest Ple té tota la legitimitat per traslladar la petició de dimissió, d’un consorci del qual en forma part,… considerem que el sol fet de no oposar-se a aquestes pràctiques, i de denunciar-les, equival a donar-hi cobertura, no es pot estar al marge, o es toleren, o es denuncien, no hi ha mitges tintes.
Nosaltres pensem que tenim l’obligació de denunciar-les, i aquesta denúncia forma part, també, d’una altra manera de fer política, de l’aspiració de l’Entesa i de les Candidatures Alternatives del Vallès, de recuperar els valors ètics de la política, i eliminar els favors i els privilegis; i, les veritables intencions d’aquesta moció, Sra. Garcia, són denunciar aquestes pràctiques”.
Recapitulant, doncs, la moció es rebutjada pels vots en contra d’ICV, PP,CiU, PSC i el regidor no adscrit, amb l’abstenció d’EUiA.
Perquè les persones lectores puguin formar-se lliurament una opinió, s’adjunta la font d’informació, recollida pels investigadors, la qual ha motivat presentar aquesta moció:
(1) El Manuel Bustos dóna argüents perquè Paco Fernández Ortega faci canviar d’opinió a José Manuel Piedrafita:
—Mi problema es que necesito que se jubile Piedrafita, habla con él, sin que se sepa que yo sé que no se jubila, y dices: oye, pues aunque pierdas algo de dinero estaria bien, porqué tal y como estan las cosas a lo mejor nos ayuda a colocar a alguien, que esté mal… total, tampoco pasa nada ¿que pierdes cien euros al mes? oye, la vida te ha dado mucha suerte, pues ahora hecha una mano tú.
Parlen posteriorment dels moviments realitzats, aclarint Paco Fernández:
—Si hicistéis el cambio vosotros, ¿no te acuerdas del cambio? Saumoy lo pusistéis en el Consell Comarcal para liberar un sueldo aquí abajo, y al Jimeno que estaba en el Consell Comarcal me lo pasasteis a residuos.
El Manuel Bustos, s’interesa per José Luis Jimeno, de qui diu Paco Fernández :
—En el Consorcio de Residuos está el Jimeno que no ha venido nunca a trabajar, tambien te lo digo yo.
I apunta el Manuel Bustos:
—Se tiene que ir… a este lo voy a echar. Pero yo queria para poner al Christian…
Paco Fernández informa que aquesta persona ocupa un càrrec de confiança i que ja va ser moguda anteriorment i adverteix al batlle els riscos d’aquesta col·locació:
—Cristian2, Marta Sole, Alba, Ana Carrasco2… practicamente es todo eh?, lo digo Manuel para que evalues los riesgos ¿vale? … todo el Consorcio de Residuos, practicamente todo es partido eh… que se verà, que se verà y puede tener…
(2) Posteriorment, Cristian Sánchez i Ana Maria Carrasco han accedit a regidors i s’han incorporat al govern de la ciutat…
UN CANVI A TEMPS
“Mentre travessis un riu no canviïs de cavall” diu un proverbi del llegendari “Far West”. Sembla que l’Entesa per Sabadell es prepara per franquejar en les millors condicions el torrent de les properes eleccions municipals.
Conseqüent amb la seva concepció de la política, la portaveu Virgínia Domínguez, no es presentarà a les properes eleccions municipals. A banda, el Julià Moltó només ha fet el compromís d’una legislatura. Així, doncs, encarar una campanya electoral amb persones noves i sense bagatge municipal no seria la millor manera de passar per aigües mogudes. És per això que el Julià Moltó ha presentat la renúncia a la seva acta de regidor i dóna pas al Maties Serracant. De manera que, sigui quin sigui el paper del nou regidor a la futura proposta de l’Entesa, podrà encarar la contesa electoral amb la brida ben agafada.
En aquest context, un cop finalitzada la segona part del ple, en el capítol final de precs i preguntes, només demana la paraula la Marisol Martínez la qual hàbilment aprofita la possibilitat d’intervenir per fer un reconeixement de comiat al regidor de l’Entesa.
Conscient que el protocol només permet dirigir-se a l’alcalde, sense cap possibilitat de rèplica, la portaveu diu: ruego al Sr. Alcalde que en nombre del grupo de EUiA le traslade al regidor Sr. Juli Moltó nuestra consideración, valoración y aprecio en el tiempo que hemos compartido, la dedicación a este Ayuntamiento, por su talante, por su forma de entender la política y el servicio a la ciudadanía; queremos poner de manifiesto que ha sido altamente gratificante y fácil compartir con él esta dedicación institucional, porque el Sr. Moltó ha sabido mantener siempre el tono adecuado…
L’alcalde amb to complaent, però sense fer cap reconeixement, li contesta: si vostè es gira 90 graus a la seva esquerra, que li serà fàcil, no és difícil, li podrà dir. Sr. Moltó, té vostè la paraula; hem de prendre raó de la renúncia a l’acta de regidor que va presentar fa uns dies en la Secretaria de l’Ajuntament; per tant, amb les seves paraules de comiat, acomiadarem el Ple d’avui.
El Julià Moltó, després d’unes paraules d’agraïment a les persones que amb el seu vot van fer possible que fos regidor, a la seva companya de grup i el personal tècnic de les diferents comissions informatives, exemplifica com ha conegut millor la ciutat a través de les entitats amb les quals s’ha relacionat exercint el càrrec de regidor.
També recorda els moments intensos viscuts pel cas Mercuri i la mala imatge que ha significat per Sabadell, així com el fet de no assumir-se responsabilitats polítiques. Destaca les lluites de col·lectius com els indignats, la PAHC i els iaioflautes, contra el desmantellament de l’estat del benestar i demana més implicació política en la defensa de les fites socials aconseguides. Acaba amb un requeriment al consistori perquè actuï més en clau de ciutat fent costat a la institució municipal.
Seguidament l’alcalde aixeca la sessió.
—Sí, així d’eixut.
Si no és dels seus, no és pot esperar que “l’alcalde de tots” adreci unes paraules de cortesia a qui deixa el consistori després de dedicar-se intensament, més enllà de la jornada laboral, a la comunitat sabadellenca durant quasi tres anys. Ni de bon tros si qui s’acomiada, complint amb la seva obligació, li ha fet passar la vergonya d’aixecar-li la catifa a gairebé cada ple.