PLE DE MARÇ

Per Sebastià Ribes i Garolera

PRIMER, QUI FA DE SÍNDIC DE GREUGES

Fidels a la convocatòria del ple de març, són presents puntualment tots els nostres càrrecs electes a la Sala de Plens, però la sessió encara no comença perquè prèviament la persona amb funcions de “síndic de greuges” ha de llegir la seva memòria anual amb una escenografia similar a la del 2010, quan era Síndic, amb la presència de les sindicatures dels municipis veïns i amb el silenci obligat dels grups municipals, dels quals no podem conèixer cap opinió respecte l’informe que es presenta.

Recordem-ho, d’ençà del ple de març de l’any passat, per decisió legítima del Sr.Bustos i amb el consentiment del Sr. Escartin, a Sabadell ens vam quedar sense Síndic de Greuges. Així, en lletres majúscules. El Josep Escartin, fins aleshores Síndic Municipal per votació unànime, fent orelles sordes a les propostes i observacions que els grups municipals feren a la porta de les eleccions municipals, va accedir a perllongar el càrrec sense el vistiplau de la majoria dels grups. Així doncs el lloc que ocupava el Josep Escartín, legalment, esdevingué un succedani d’allò que se suposa ha de ser un càrrec honorificat (sense ser càrrec electe rep el tractament d’il·lustríssim) pel beneplàcit de la majoria de sensibilitats presents al Ple.

Des del públic estant es fa difícil de seguir allò que diu l’Escartin perquè un brogir de xiulades i botzines, provinents de la plaça, envaeixen constantment la sala. Sembla talment que el personal municipal concentrat vulgui més boicotejar la intervenció de “s’il·lustríssim” que reivindicar la millora de les seves condicions laborals. Però no és així, per ells el Ple ha començat a l’hora habitual i és el moment de fer sonar els xiulets i altres estris. Però de tot el ball de xifres i dades comparatives que facilita se’n dedueix que l’activitat de l’oficina del síndic continua augmentant. S’han incrementat, respecte l’any passat, en un 47% els expedients oberts i el total de reclamacions o queixes ho han fet en un 14%, sent la major part sobre els serveis de llicències i tributs. Un factor que destaca com a novetat és la publicació d’una carta de serveis on s’explicita què se li pot exigir al síndic, quines són les funcions que s’assumeixen des del seu servei, dels drets de la ciutadania i dels compromisos de qualitat sobre com s’han de rebre els esmentats serveis. Seria bo que l’exemple s’estengués i altres serveis de la Casa Gran també fessin pública la seva carta de serveis.

Aquesta vegada, finalitzada l’exposició, és d’agrair que no hagin fet la teatralitat d’aquell va i bé, entre ell i el Sr.Bustos, d’assegurar-se mútuament i en públic que un ha actuat de forma lliure i que l’altre no ha exercit cap pressió. Ni perquè ho diguin és menys creïble ni perquè callin és més fiable, ni farem cap supòsit sobre cap a on es decanten les balances, n’hi ha suficient amb el record de la prorrogació del càrrec.

PERMESA LA MAJORIA DEL PSC A RÀDIO SABADELL

Continuen els xiulets a la plaça, amb aquest brogit des del públic no és fàcil seguir els comentaris del Ple que comença realment amb la proposta de noms susceptibles de rebre la medalla de la ciutat. Des de l’oposició s’ha qüestionat més d’una vegada la proliferació d’aquests guardons, tanmateix avui s’exposen noms concrets i ningú vol fer del tema una polèmica. Amb lleugers comentaris, per passar-hi de puntetes, la proposta és aprovada per unanimitat.

El punt següent es l’aprovació definitiva del reglament de la Ràdio Municipal. El ponent amb un discurs ben articulat justifica l’acceptació o no de les al·legacions fetes per l’Entesa, EUiA i CiU (sembla que els manifestants s’han retirat perquè la sala recupera la normalitat acústica). La portaveu de l’Entesa per Sabadell, Virginia Domínguez, reconeix que s’han acceptat totes les aportacions i al·legacions presentades menys una, però és la discrepància més significativa i això impossibilita votar a favor del reglament. L’Entesa, com la majoria dels grups de l’oposició, demana que es reflecteixi en el Consell d’Administració la composició del Consistori, on el PSC no té la majoria.

Ni el debat és nou, ni ho serà el resultat. Ja el vam viure durant el nomenament dels Consells de les empreses municipals i el govern sempre s’ha sortit amb la seva perquè algun grup municipal, sovint el PP, l’ajuda’t en fer-ho possible. Ara però, parlem d’un servei que se suposa serà la veu de la ciutat, sembla més propi que les seves decisions comptessin amb tots els consensos abans d’actuar i no fos l’execució unilateral de l’equip de govern.

La Carmen Garcia, portaveu d’ICV, posa èmfasi en que s’està en una situació nova la qual permet fer punt i ratlla amb el passat i encaminar l’emissora municipal cap una gestió més plural. Lamenta que el Consell no sigui el reflex polític del Consistori, però estan disposats a donar un marge de confiança i… s’abstindran. Ja en tenim un altre!

EUiA ha pujat el llistó al demanar la modificació dels components del Consell Consultiu on el govern amb un discurs tenyit de tecnocràcia proposa que, a banda dels seus representants, els components siguin periodistes. La portaveu d’EUiA acusa al govern de fer una lectura tergiversada de la llei al substituir per periodistes especialitzats allà on es demana la participació del sectors socials més representatius.

CiU a més de qüestionar la Junta General i el Consell Consultiu també ha presentat al·legacions al Consell d’Administració criticant la majoria que s’arroga el govern, però té cua de palla perquè fa el mateix quan el poder se li pot esmunyir de les mans en organismes associats a la Generalitat o a la Diputació.

El Juan Carlos Sánchez, ponent de PSC-PP, es defensa dient que els periodistes són els portaveus dels sectors socials explicitats a la llei, i amb un to distés, que és d’agrair, afirma que per ell és una oportunitat allò que per EUiA és un problema. Recalca com el govern està interessat en la presència de tots els grups municipals en el Consell d’Administració, encara que la llei no ho especifiqui, però amb el mateix interès no renuncia a la seva obligació de governar la Ràdio Municipal. Enviaran el reglament al Consell Audiovisual de Catalunya, tot i no ser preceptiu diu, perquè hi digui la seva i acaba amb un agraïment a ICV i a l’actitud dialogant del PP (Però si no ha dit res durant el Ple! Ara dels pactes entre bambolines se’n diu diàleg)

Avui, doncs, el govern del PSC s’atribueix la majoria en un organisme municipal per l’abstenció del PP i d’ICV. S’hi oposen l’Entesa, EUiA i CiU.

RÀDIO SABADELL NO ESTARÀ COMPROMESA AMB EL CATALÀ

El punt següent, sobre l’aprovació inicial del “Contracte programa”, tanca el cicle de propostes per regular a llei l’emissora municipal. Amb l’esmentat document queden definides les condicions amb què s’han de realitzar els serveis de Ràdio Sabadell, o sigui allò que serà considerat com el funcionament correcte. En el punt anterior es dirimien qüestions de poder; ara, a ningú no se li escapa, estan en joc les concepcions polítiques.

El ponent del PSC, Juan Carlos Sánchez, fa una exposició detallada dels continguts del “Contracte programa”, el seu marc legal i les hores d’emissió previstes pels àmbits d’activitat més rellevants. Destaca que serà el primer document d’aquest tipus per a una emissora municipal d’una població de la nostra magnitud i per tant una referència en el país. Es compromet a complir la llei en quant al català o sigui se’n farà la difusió i es visualitzarà la cultura catalana, i alhora agraeix les aportacions de tots els grups de l’oposició (excepte el PP) en el redactat del document abans d’iniciar el període d’al·legacions.

La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, reconeix i valora efusivament totes les millores incorporades arran de les propostes fetes des del seu grup municipal, però quan conclou la seva intervenció fixa la posició lamentant que s’eludeixi el compromís de desenvolupar la programació en català: “Aquest és un fet greu quan parlem d’un mitjà de comunicació públic… No n’hi ha prou amb la promoció, coneixement i difusió de la llengua, cal un compromís ferm en defensa de la llengua, i en aquest document tenen una ocasió perfecta per demostrar-ho. Així, doncs, el nostre vot serà negatiu pel nostre compromís irrenunciable amb la llengua catalana”.Durant la intervenció, des dels escons del PP les cares s’han anat allargant.

La Carmen Garcia, portaveu d’ICV, amb un to pausat i conciliador, similar a l’emprat en el punt anterior, fa un discurs feixuc que sembla més destinat a omplir el temps assignat que a definir la seva postura política. Exposa la seva satisfacció pel compliment del calendari, el pressupost previst i la millora dels criteris de pluralitat amb les propostes acceptades. Fins i tot, com si fos la ponent, explica a l’auditori en què consisteix el “Contracte programa”.

La portaveu d’EUiA, la Marisol Martínez, centra la seva intervenció en el cost del “Contracte programa”. És excessiu, diu, i posa per exemple el sou del director, desorbitat segons ella. Abans, però, deixa clar que el document està lluny de ser una proposta real d’autonomia de la ràdio. Arrenca un somriure al públic fent-se la sorpresa dient que segons sembla hi ha ajuntaments que tenen per costum manipular i influir en la gestió del medis públics:” Parece mentida que haya gobiernos y ayuntamientos así, pero se ve que los hay”. I continua: “Imagino que ustedes estarán tan sorprendidos como yo de que esto funcione así.”

El PP demana la paraula! El seu portaveu, Esteban Gesa, anuncia l’abstenció perquè volen presentar al·legacions. L’Antoni Font, de CiU, també manifesta un vot d’abstenció però amb més substància: a l’espera d’aconseguir baixar el pressupost de 710.000 euros/any i incorporar un estudi periòdic d’audiència.

En la rèplica el ponent, Juan Carlos Sánchez, es lamenta dels esforços de la portaveu d’EUiA per fer que no coincideixin les dues postures però afirma que la continuarà perseguint… (segon somriure des del públic) políticament. Explicita que el pressupost proposat pel “Contracte programa” és el vigent en l’actualitat però tot fa pensar que, com altres serveis, no tardarà a ser revisat a la baixa. Respecte el nivell de programació en català considera que és l’òptim per mantenir la cohesió social de la ciutat. Una part dels ciutadans, diu, tenen la llengua castellana com a llengua de referència i opina que la ràdio local també ha de ser un reflex d’aquesta realitat. Els caps dels representants del PP es mouen amb un gest afirmatiu. També destaca la connexió amb la xarxa de la COM i el nombre d’hores programades en català i com s’està per damunt del 25% legal en música catalana.

La Virgínia Domínguez insisteix en la petició d’un compromís explícit del consistori en que la programació de Ràdio Sabadell serà en català, a banda que la realitat, l’espontaneïtat o determinades programacions siguin fetes en castellà,… però no se’n surt.

Finalment, a instàncies del Sr.Bustos, el ponent esmenta que actualment són 26.000 les persones oients de l’emissora municipal. I així, el “Contracte programa” pot iniciar el període d’al·legacions per l’abstenció d’ICV, CiU i PP, i els vots en contra de l’Entesa i d’EUiA.

RECOBRADA LA SUBVENCIÓ, RECUPERAREM L’SCAI?

“Avui portem a aprovació una subvenció directa a l’SCAI, al Servei Ciutadà d’Acolliment als Immigrants, corresponent a 31.250 euros, un trimestre de la gestió d’aquest servei. En un proper Ple, segurament el mes vinent, proposarem l’aprovació de la quantitat restant fins els 125.000 euros, que s’ha conveniat amb l’entitat per seguir desenvolupant el servei d’acollida als immigrants que duien a terme.” Amb aquestes paraules el nou ponent del PSC, Joaquim Carné, obria la seva intervenció i alhora tancava un procés que un govern avinent no hagués obert mai.Per a situar-se calen algunes referències prèvies. Des de l’any 1994 a Sabadell disposem d’un servei d’atenció especialitzada a les persones immigrades. Tres elements el diferencien del què es dóna en altres poblacions de l’entorn: aquí neix per iniciativa de diverses entitats, no és un servei municipal; el seu objectiu és oferir un servei integral d’acollida, més enllà de l’assessorament jurídic; a banda de cinc professionals, fins el moment dels fets, hi han estat col•laborant una quarantena de persones voluntàries. Nombre que posa de relleu el volum de la feina realitzada i a la vegada permet suposar que si a Sabadell hi ha poca conflictivitat a l’entorn de la immigració, l’SCAI hi té molt a veure.

El passat novembre, el govern municipal, amb les tisores a la mà, anuncia la retirada de la subvenció a l’SCAI bescanviant-la per un concurs públic per adjudicar el servei d’assessorament jurídic, subestimant-ne les conseqüències socials. Això obre una situació d’extrema incertesa dins de l’entitat, on una bona part del finançament és municipal, i comença un procés de disgregació que fa trontollar la continuïtat del servei i els seus bons resultats. Protestes, queixes, mobilitzacions, reunions, tensions, reflexions, declaracions contradictòries, acompanyen els fets fins avui on l’equip de govern rectifica.

Durant les seves intervencions ni EUiA, ni ICV, donen a entendre allò que ha perdut la ciutat. Fins i tot la portaveu d’ICV, entre els elogis sobre el final del procés, fa comentaris on justifica i accepta com després de la riuada no tot pot seguir igual.

Des del públic, és la intervenció de la Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa, la que ens permet copsar el resultat de la decisió presa en el seu moment: “Ens hauria agradat molt que aquesta subvenció anés destinada a fer possible la continuïtat de l’SCAI tal com l’enteníem fins ara: com a un servei integral d’acollida i acompanyament a la ciutadania d’origen immigrant. Però no és així, l’SCAI, encara que conserva el seu nom original, poc té a veure amb el de fa uns mesos, i ara es centra principalment en l’assessorament jurídic, i difícilment podrà fer gran cosa més, perquè ha patit la reducció del 40% de la plantilla i molt voluntariat ha deixat aquest projecte”. Més endavant: “I tindran el nostre vot… En cap cas no estem aprovant la seva nefasta gestió en aquest tema.”

Joaquim Carné, que tot i ser novell sap com dir que no comparteix l’opinió de l’oposició sense acusar-la de mentidera, de forma planera i senzilla exposa com l’acord amb l’SCAI contempla oferir el mateix servei realitzat i eximeix l’Ajuntament de la responsabilitat dels canvis produïts per decisió de la mateixa entitat, la qual ha perdut altres ingressos. D’aquí a un any, afegeix, quan es faci la valoració de la prestació es podrà comprovar quin és el nivell d’execució.

De moment la subvenció és aprovada per unanimitat.

LA REPRESENTACIÓ SINDICAL INTERVÉ EN EL PLE

Després d’evidenciar un cop més la solidaritat de Sabadell amb la causa Saharaui al votar per unanimitat la subvenció pel sosteniment del projecte de la Casa de Malalts Saharauis, s’inicia el debat per modificar la plantilla i els llocs de treball aprovats el gener passat, amb la sorpresa que el comitè d’empresa ha demanat traslladar al conjunt del Ple una pregunta. Així doncs les xiulades havien cessat però els protagonistes encara eren al peu del canó.

L’Enric Quílez, arropat per diverses persones del comitè, fa la pregunta clara i concisa: “…Si hi ha voluntat negociadora per part de l’Ajuntament per arribar a un acord que permeti complir integrament, encara que sigui a terminis, el conveni 2008-2011, mantenint la plantilla municipal i els serveis a la ciutat…” A partir d’aquí, el conflicte laboral que ja fa temps s’arrossega torna a ser present i condiciona el debat fins el punt que el ponent del PSC, Ramon Burgués, només comenta les seves dificultats en la negociació amb els sindicats i no ens explica gens en què consisteix la proposta de modificar la plantilla.

És per l’oposició que podem conèixer el contingut del dictamen. La Virgínia Domínguez exposa el desacord del seu grup en eliminar places de la plantilla de funcionaris i passar-les a la plantilla de laborals, perquè es trenquen els acords assolits en el seu moment amb els sindicats i es continua amb la privatització dels serveis. Respecte la pregunta formulada al Ple la seva resposta és contundent: el conveni actual és de compliment obligatori, no és negociable, i es compromet a continuar reclamant-ne la seva execució.

La Marisol Martínez i la Carmen Garcia, portaveus d’EUiA i d’ICV respectivament, també es manifesten en contra del procés cap a una plantilla laboral però anuncien l’abstenció. Pel que fa a la petició sindical la primera portaveu, de forma resolutiva, exigeix el compliment del conveni i denuncia la seva utilització com element de pressió. La segona regidora es limita a demanar que en la propera reunió amb els sindicats, el govern faci l’esforç d’aconseguir un acord perquè la situació actual perjudica la ciutat. Continua, doncs, amb els gestos de proximitat al govern posats de relleu en els debats anteriors, perquè en cap moment denuncia l’incompliment del conveni des del Govern Municipal.

Com és habitual en aquests casos CiU i PP no intervenen i deixen que el govern es ventili sol el problema. El Ramon Burgués tanca el debat amb l’afirmació que l’esforç per aconseguir l’acord ha de ser compartit, i afegeix la seva concepció de la funció pública: el formen els funcionaris i les empreses de serveis controlades per funcionaris. És com dir que està a les antípodes d’allò reclamat per l’Entesa i EUiA.

Finalment el dictamen s’aprova pels vots del PSC i l’abstenció de CiU, PP, ICV,EUiA amb el desacord de l’Entesa.

SI NO ES VOL, QUALSEVOL EXCUSA ÉS VÀLIDA

Tots els punts del Ple són rellevants per un concepte o altre però el d’ara, la proposta de l’Entesa per Sabadell, és significativament rellevant perquè de l’acord depèn que en pocs dies s’incrementi o no un 14% l’impost de l’IBI a la nostra ciutat.

Recordem. El govern municipal va apujar l’IBI un 4% en el moment d’aprovar els pressupostos pel 2012. No discutirem ara l’oportunitat o no de fer-ho, però seguidament el govern central va promulgar un decret on obligava a incrementar l’IBI a tots els municipis segons l’última actualització, a Sabadell en un 10%. L’increment anterior legalment no es podia anular, així sense haver-s’ho proposat el govern municipal es troba de cop i volta amb l’IBI augmentat en un 14%. Xifra de totes, totes, desproporcionada donada la situació de crisi actual. Tanmateix la llei d’Hisendes Locals permet que els municipis facin bonificacions fins un 5% per estimular mesures per a millorar la recaptació de tributs.

Al considerar que un augment tan elevat no era la intenció del govern municipal la Virgínia Domínguez, en nom de l’Entesa per Sabadell, proposa fer una bonificació del 4% a totes les persones contribuents que tinguin domiciliat l’impost abans del 17 de maig, adduint les possibilitats legals.

EUiA i ICV manifesten les seves reticències perquè la bonificació no és equilibrada, o sigui, és igual per a tothom sense considerar el nivell de renda familiar i alhora obliga a domiciliar.

El PP està plenament d’acord amb la proposta, ells ja ho han aplicat a Reus, diu però… aquí a Sabadell ja no hi ha temps. CiU està en desacord en la precipitació en què s’ha aplicat l’IBI a nivell d’Estat, li agradaria votar a favor però… sembla, hi ha opinions…, és dubtós…, que la proposta s’ajusti a llei. Pel PSC intervé el Sr.Bustos. Explica un creuament de comunicats del Ministerio i llegeix diferents trossos d’on ell interpreta que no es pot modificar. Ep! Que parlem de bo-ni-fi-car.

En una segona volta, la Virginia Domínguez manifesta el seu acord en no fer-ho lineal però pel 2012 no hi ha temps d’introduir aquesta variant. L’increment va ser aprovat de forma lineal, diu, per ser pragmàtics ara cal bonificar de la mateixa forma, en quan a la domiciliació ja és un fet per qui vol acollir-se al fraccionament del pagament. Insisteix, tenim temps de fer un Ple extraordinari com han fet en altres municipis, per exemple Vic i Manlleu, i aprovar-ho perquè sigui vigent. Si no aprovem això, insisteix, on queda el nostre acord del passat desembre en què no pugés l’IBI més del 4%?

A la cloenda en Juan M. Mena, d’EUiA, exposa rotundament que la portaveu de l’Entesa ha facilitat suficients arguments que demostren com només cal voluntat política per fer-ho, i buscar-hi solucions, sense actuar al marge de la legalitat. I anuncia que ells votaran a favor per l’essència de la moció encara que, per la urgència del temps, no és tal com ells voldrien. La Carmen Garcia, portaveu d’ICV, amb un to d’inseguretat busca les paraules per justificar que s’abstindran. És possible que per un excessiu cel ideològic no acceptin una proposta només perquè conjunturalment pot beneficiar a tothom? O cal buscar la resposta en l’interès de mantenir una contínua alineació al costat del govern, posada de manifest sobradament durant aquest ple?

El Ramon Burgués, del PSC, intervé per primera vegada amb frases que desacrediten als ajuntaments que ja han aprovat la bonificació i reforça el punt de vista del Sr.Bustos.

Un cop fetes totes les intervencions es rebutja la bonificació de l’IBI pels vots en contra del PSC, CiU i les abstencions del PP i ICV.

A pagar un 14% més d’IBI… i aquí no passa res.

QUIETS DAVANT L’IMPACTE DEL GASODUCTE EN EL RIPOLL

Es demana instar al govern central i a Enagas a paralitzar el gasoducte. Els motius són rellevants: serà aturat a Hostalric per falta de pressupost i alhora el govern francès ha suspès el tram d’enllaç fins a Barbairan optant per interconnectar la xarxa francesa amb l’espanyola a través del gasoducte ja finalitzat de Biriatu-Larrau.

Poc es pensava el govern municipal que el gasoducte es convertiria en un clàssic del ple. Tampoc ningú s’imaginava una execució tan barroera ni que l’equip de govern no li dedicaria l’atenció deguda, a l’inici de les obres, al seu pas per Sabadell. Si no em falla la memòria aquesta és la quinta vegada que es parla d’aquesta canonada en un ple, avui per demanar-ne la seva paralització en un intent d’evitar el seu impacte sobre el riu Ripoll.

ICV i EUiA donen suport a la proposta, i remarquen com només és una declaració d’intencions molt justificada. El portaveu del PP, com si estès en una sessió parlamentària, fa d’un discurs sobre l’estratègia i el potencial de la indústria del gas a nivell de l’Estat, ni una paraula dedicada a Sabadell i al seu rodal, i acaba amb l’anunci del vot en contra perquè aquest és un tema ha decidir per la Comisión Nacional de Energia i Enagás. Senyor Gesa, precisament la proposta és fer una petició a qui ha de decidir. Aturin les obres! En lloc de fer-ho a Hostalric que ho facin ara, en el Ripoll. CiU es mostra més explícita, ara només podem demanar compensacions econòmiques, no és moment d’aturar-la.

En nom del PSC, el Ricard Estrada, diu que és un projecte amb futur, tard o d’hora serà viable com el tren d’alta velocitat, però l’Ajuntament no té competències. Altra vegada? La moció només proposa fer una petició, no té més arguments? De fet no és una de les seves millors exposicions perquè afegeix: tot i així el govern municipal ha negociat amb el promotor per ajustar l’obra al territori tant pel que fa al traçat com per l’amplada de l’afectació com per la profunditat. O sigui que el govern municipal es fa responsable d’una afectació molt pitjor que si calgués fer una autopista… sisplau no negociï res més, Sabadell hi sortirà guanyant.

A la cloenda del debat, la Virginia Domínguez, davant d’un arguments tan puerils torna a explicar la lliçó en to persuasiu però sense concessions. Remarca la finalitat de la moció: evitar que el Ripoll sigui inútilment afectat si el gasoducte finalment no té continuïtat. Recorda en el portaveu del PP que per més que s’hi esforci França no vol la connexió i a CiU que les compensacions fa temps (quan es desconeixia la magnitud de les afectacions reals) les va signar en nom del govern el Joan Manau. Aquest al sentir el seu nom instintivament (a saber on estava) mou el cap negant-ho i la portaveu diu que té una copia del document a les mans. Afegeix: les competències municipals no permeten construir un gasoducte, però permeten opinar… les competències municipals en el moment què han canviat les condicions inicials del gasoducte ens legitimen per a pronunciar-nos a favor de la paralització d’aquest tram fins que no siguin resoltes les incerteses, perquè els perjudicats som nosaltres. I recalca, el perjudicat és el rodal de la ciutat de Sabadell, el qual nosaltres tenim el deure de preservar.

Acaba amb la denúncia de la frivolitat d’una gestió que implica una enorme inversió, una gran destrucció sense cap garantia de fer-ne l’ús esperat i amb el dubte que no sigui una obra més a la llista d’obres inútils com aeroports fantasma o AVE buits.

Finalment, com s’ha pogut deduir, no es farà cap petició d’aturada als organismes competents per la votació en contra del PSC, PP i CiU i el Ripoll, un espai recuperat amb inversions europees, en rebrà impunement les conseqüències.

ES RESPIREN AIRES DE CANVI

La penúltima moció a debatre per finalitzar el Ple proposa elaborar un Pla de Mandat pel trienni 2012-2015. La proposta és rellevant, però el PSC local sempre ha defugit fixar un compromís públic amb un document d’aquest tipus perquè el seu model de gestió és seguir el dia a dia i recollir allò que toca des de la repartidora institucional on el partit es present (fins no fa gaire). Això explicaria també per què des del govern municipal no hi ha una proposta de model de ciutat. El PSC sempre ha desestimat un document així amb l’argument que ja han fet un programa electoral i gestionem els temes votats per la ciutadania.

A cap gestor, polític o no, li passa per alt que una cosa és el programa electoral, on es marca el perfil ideològic i els objectius dels propers quatre anys, i una altra el Pla de Mandat on s’especifiquen totes les actuacions rellevants, segons els recursos previsibles, dins d’un calendari d’execució aproximat.

ICV ja va demanar l’elaboració d’un Pla de Mandat durant la passada legislatura però per les raons abans esmentades no va reeixir. Ara, carregada amb més arguments hi torna. Tal com explica la seva portaveu, Carmen Garcia, han passat moltes coses des de les eleccions del maig del 2011, entre elles qualsevol programa electoral ha esdevingut inviable. I afegeix encertadament: avui més que mai, un programa electoral no supleix un Pla Municipal.

Demana que el Pla, fet pel Govern, passi per un debat polític i un debat ciutadà des dels consells de districte i el Consell de ciutat. Ja sé, és el que toca dir, però això ja és molt demanar. No per falta de voluntat de la portaveu, sinó perquè la mateixa configuració i procediment de l’anomenada Participació Ciutadana invalida la possibilitat d’un debat. Però deixem-ho, ara aquest no és el tema.

En Julià Moltó, en nom de l’Entesa per Sabadell, dóna suport a la proposta. Diu, és un instrument de transparència i posa les cartes sobre la taula… permetrà saber a tots els sabadellencs i sabadellenques allò que realment es pot fer i es vol fer. Acaba de posar el dit a la nafra. Són els elements dissuasoris per no elaborar, fins ara, un Pla de Mandat. La Marisol Martínez, portaveu d’EUiA, en el marc d’un discurs teòric espès també reconeix la necessitat d’un Pla a pesar de ser una opció voluntària.

La sorpresa en el tema la dóna el portaveu del PP, Esteban Gesa, no sols participa en el debat a favor de la proposta, també hi fa fet una aportació significant que se li havia escapat a ICV. Ha demanat incorporar a la moció la concreció d’un seguiment d’aquest Pla, una forma d’avaluació periòdica d’acord amb el seu desenvolupament. Després, però, es passa una mica a l’afirmar, en forma de comparació, que el Pla Municipal serà com una Carta Magna. Tant de bo, però el seu abast és més reduït.

Tanmateix la sorpresa política ve de la ma del Carles Rossinyol, portaveu de CiU. Desprès de manifestar, dubtós i arrossegant les paraules, que pot ser interessant que el govern municipal en les circumstàncies actuals adapti el programa electoral afegeix: “que també veuen lògic que un Govern que està en minoria busqui un soci permanent per poder governar amb tranquil·litat o es sotmeti a un major control del Ple”. Caram! Aquesta és una veritable lectura política de la proposta. Explica això l’actitud de proximitat al Govern feta per ICV durant tota la sessió?

Per primera vegada durant el Ple intervé el portaveu del PSC, “l’home sense paraula”. Compte! Per dir que entenen un Pla de Mandat com un instrument útil quan existeix un govern de coalició. Quin darrera fons li fa passar pel cap aquest comentari? Després s’embranca en un discurs sobre les bondats de l’actual Govern i el seu compromís electoral amb la ciutadania. Finalment destaca que no és obligatori fer un pla d’aquest tipus, però estan disposats a satisfer la petició amb la condició de debatre’l en el Ple, no d’aprovar-lo.

La votació es fa per unanimitat amb la condició que es presentarà al Ple, pel seu debat, en el més de juny com a màxim. Dues incògnites queden a l’aire: Serà un veritable pla? El gestionarà el PSC o una coalició?

AL FINAL ES DESTAPA TOT

L’última moció fa referència al funcionament del Ple, fins i tot el debat sembla fer-se en el moment idoni, coincideix amb el final de la sessió. Aquesta recull la proposa de cenyir els debats del Ple a temes de ciutat. La proposta, aparentment senzilla, té més càrrega política de la que vol mostrar CiU al presentar-la com si la finalitat fos agilitzar el Ple. Per si fos poc, la defensa sense cap vergonya un jurista avesat, segons diu, en temes administratius.

Concretament demana sigui manifestada la voluntat i el compromís per part dels grups municipals de promoure exclusivament davant del Ple, aquelles mocions que facin referència directa als àmbits competencials de l’Ajuntament i que els altres temes es discuteixin a la Junta de Portaveus. Demana també recollir l’acord en el nou reglament municipal que està en preparació.

La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, diu no compartir en absolut la voluntat d’una moció que vol restringir la llibertat dels grups municipals de portar al Ple les propostes que considerin oportunes, i continua: una cosa és establir acords entre els grups i l’altra és voler impedir per normativa que en aquesta sala es debatin aspectes que sense ser competència municipal ens afecten directament… el reglament podrà fer recomanacions però no podrà lesionar els drets dels regidors i regidores.

La portaveu d’ICV, Carmen Garcia, davant del despropòsit afirma no dubtar de la intenció de CiU, escurçar les sessions i… alhora evitar el debat de temes que l’incomoden. Fa observar com la moció no fou presentada a la passada legislatura, quan CiU estava a l’oposició de la Generalitat i els hi recorda que, entre altres, no haurien pogut presentar la moció en contra de la sentència sobre l’Estatut. També remet al futur reglament qualsevol possibilitat de regular la dinàmica del Ple.
La intervenció de la Marisol Martínez, d’EUiA, evidencia el poc rigor jurídic dels continguts de la moció. Diu no entendre la presentació d’una moció amb la intenció de no discutir allò que no és competència municipal, quan la decisió del què es pot o no discutir és de rang superior. Ho simplifica dient: s’han equivocat de finestreta, han de portar-la al Parlament. I seguidament acusa a CiU de voler evitar-se un mal tràngol en alguns debats a costa de limitar les possibilitats d’expressió de la ciutadania a través de l’Ajuntament.

El PP es manifesta a favor de la moció però no deixa de refregar-li a la cara a CiU que precisament abans de les eleccions van presentar dues mocions alienes a les competències municipals.

Per si queda algun dubte, primer l’”home sense paraula” i després el Sr.Bustos, deixen clar que legalment el ROM no pot recollir, com es demana a la moció, un acord d’aquest tipus i recorden l’existència, des de sempre, d’un pacte tàcit entre tots els grups municipals, respectat fins fa dues legislatures, on els temes de caràcter general es tractaven a la Junta de Portaveus.

Davant d’això, en el segon torn, CiU hauria de retirar la moció o deixar-la sobre la taula per a corregir-la. Però s’embolica en una polèmica amb la portaveu d’EUiA i intenta endolcir la proposta amb l’argument que busca és un pacte polític per escrit de tots els grups i nega la intenció de restrènyer la normativa. La Virgínia Domínguez li recorda que això es fa per la via del diàleg i no amb la presentació d’una moció a caixa o faixa. L’”home sense paraula” conclou, com si tingués potestat de tancar el debat, que si l’acord de la moció no és unànime es continuarà fent com fins ara, Junta de Portaveus o Ple segons decisió del grup que faci la proposta.

El seu comentari és el detonant, amb la sorpresa de tothom, a partir d’aquest punt es destapa tot. El portaveu de CiU se sent traït, les seves paraules són prou eloqüents: havíem tingut algunes converses i no anava per aquí el que deien, però, són lliures de canviar d’opinió. Intervé per segona vegada el Sr.Bustos per assegurar que el PSC no canvia d’opinió i desautoritza l’”home sense paraula”. Així la moció sobre un tema fora de normativa, que és com dir que no serveix per res, queda aprovada amb els vots del PSC, CiU i PP i els vots encontra de la resta de grups.

Pretenia el PSC amb la complicitat de CiU limitar les intervencions dels grups de l’oposició? Per què el Sr.Bustos prefereix mantenir el seu compromís amb CiU abans de reconèixer l’equivocació legal? Que el lector o la lectora n’extregui les conclusions pertinents.