L’ENTESA, EL FARCIMENT DEL PLE

Per Sebastià Ribes i Garolera

La major part del ple es desenvolupà en un to de veu plana, amb pronúncia lenta sense nervis. En general, sols o per parelles, els components del govern s’absentaven mentalment del Ple. No sé dir si era conseqüència de temes sense gaire conflictivitat o perquè dominaven els aires renovats d’any nou, laxats per les mitges vacances. Així, la majoria del govern estava més pendent dels seus telèfons mòbils que del desenvolupament del Ple. Una activitat de missatgeria, feta tan ostentosament des de la mesa de la presidència, que ratllava la mala l’educació i el suposat bon fer de les persones situades a al capdavant del màxim òrgan democràtic de la ciutat.

A banda, ha estat un Ple tot ell pinzellat per l’Entesa per Sabadell. És a dir, sense l’Entesa aquest Ple hagués deixat moltes coses al tinter. A fer feina, allò que es diu ser-hi, l’Entesa s’emporta el gat a l’aigua. Compte! Només parlem de dues persones. És lamentable, perquè si la resta de persones de l’oposició realitzessin una activitat del mateix nivell trontollarien més coses.
Tal com ho he vist:

Hem tornat a la normalitat, el Ple és a les sis de la tarda i es repeteix l’arribada tardana de la Marisol Martínez d’ICV-EUiA. Una cosa, però, ha canviat a la sala, el Rei està més sol, només l’acompanyen els dos claus de ganxo que aguantaven la fotografia del fins ara president de la Generalitat.

Després d’aprovar l’acta anterior, el primer tema és el Reglament de protocol proposat per l’Entesa fa un any. El ponent explica com ha evolucionat el seu redactat i les aportacions fetes per l’Entesa. Tanmateix no ha acceptat la proposta de definir el protocol de la Festa Major ni la presència institucional dels portaveus al lliurament de les medalles de la ciutat. S’aprova amb la abstenció d’ICV-EUiA, CiU i el vots a favor d’Entesa, PSC i PP.

Segueix el tercer punt amb l’aprovació definitiva del Consorci Òpera a Catalunya després de desestimar les al·legacions presentades per Entesa i ICV-EUiA. El ponent, Joan Manau, del PSC, explica com amb això és formalitza la participació de la Generalitat en la realització de les òperes que , fetes des de Sabadell, recorren Catalunya. A l’Entesa li preocupa la falta de concreció en l’aportació econòmica de la Generalitat, sembla que la Generalitat participi de tot a canvi de res. El ponent no ho diu, però per la actitud es dedueix que ja ha fet prou d’aconseguir comprometre a la Generalitat fins aquí, possiblement si fa concretar més perd l’oportunitat. Remarca, però, la seva confiança en la continuïtat del conveni, malgrat el canvi de govern a la Generalitat, perquè aquesta proposta s’inicià quan el conseller Mascarell era conseller de cultura amb el president Maragall. Vots a favor PSC, PP, CiU i ERC, abstenció d’Entesa i ICV-EUiA.

El quart i dècim punt els debaten conjuntament perquè tots dos estan relacionats amb el nou Centre d’Empreses Industrials de Can Roqueta. Així que la ponent, Montserrat Capdevila, del PSC, n’ha fet l’exposició, s’inicia un debat centrat en el canvi de l’empresa gestora del projecte. Estava previst fer-ne la realització des de Vimusa i ara es proposa passar-ho a Promoció Econòmica. L’Entesa manifesta el seu acord en el global de la proposta, lamentant que es faci amb diners destinats a la rehabilitació de la masia de Can Rull. Pel Pere Vallverdú, d’ICV-EUiA, seria convenient mantenir la proposta de Vimusa i demana un projecte funcional, alhora qüestiona la primera fase per no incloure les oficines de promoció econòmica. Afirma que tot plegat serà un simple lloguer de naus a baix preu. La Montserrat Capdevila, amb una duresa desproporcionada amb el to del debat, li diu al Pere Vallverdú que si assistissin a les informatives (només hi havia l’Entesa) sabrien el perquè del canvi i ara no faria comentaris fora de lloc. La rèplica del Pere Vallverdú és decebedora, perquè fa palesa la manca de coordinació entre els representants d’ICV-EUiA, respon que ell no és qui ha d’assistir-hi però que sempre hi va la representant del seu grup, la Montserrat Capdevila ho nega tot movent el cap. CiU insisteix, demana el perquè del canvi de promotor i el portaveu del PSC, en Juan Carlos Sánchez, afegeix que per criteri cada departament gestiona les seves obres i alhora, en aquests moments Vimusa té dificultats per demanar més crèdit. Finalment el dictamen s’aprova amb les abstencions d’ICV-EUiA i CiU. Seguidament es passa al següent tema i sense debat s’aproven els manuals d’actuació davant de sismes, accidents químics i transport de matèries perilloses, amb l’abstenció de CiU.

S’enceta el debat de les propostes de Serveis de les persones, on per unanimitat es dóna el vistiplau a les bases de les subvencions del departament de Salut i a les destinades a les activitats en matèria d’Igualtat Dona-Home. Aquestes últimes amb l’abstenció de CiU. El punt vuitè, també modifica les bases per les subvencions de projectes de cooperació. L’exposa la Concepción Manzano, del PSC, que justificà l’increment de la puntuació proposada per a merèixer una subvenció. S’aprova també amb l’abstenció de CiU.

Amb el punt novè comencen els tres dictàmens de Territori (un d’ells tractat anteriorment). En Juan Carlos Sánchez explica amb detall les possibilitats del Pla Director del Jaciment Arqueològic de Sant Pau de Riu-Sec. (La tinenta d’alcalde, Montserrat Capdevila, rep un missatge a la seva BlackBerry i ostensiblement es posa molt contenta) Esmenta com es resolen les dues al·legacions presentades, una d’elles de l’Entesa, i destaca la col·laboració acordada amb la UAB. La Virgínia Domínguez exposa els objectius de les esmenes proposades i anuncia el seu vot favorable. El PP agraeix als promotors la col·laboració en la recuperació del jaciment i Carme Garcia, portaveu d’ICV-EUiA, felicita a l’Entesa per les esmenes proposades i demana les mesures per a garantir la seguretat de l’indret. CiU ni piu. (La Montserrat Capdevila, capficada en respondre el missatge) En Juan Carlos Sánchez matisa que encara no està confirmat si serà un jaciment de referència supramunicipal. (La Montserrat Capdevila per segona vegada, es mira l’aparell, rialleja lleument i ho comenta a cau d’orella amb el Sr.Bustos, que també somriu) Mentre, el ponent continua la seva exposició i la clou amb un reconeixement de la feina feta anteriorment pel fins quatre dies abans comissionat de patrimoni, Isaac Álvarez. S’aprova per unanimitat.

Una sola veu a la conca del Ripoll

A tres quarts de vuit, punt onzè, en Ricard Estrada, del PSC, ens parla de la proposta de conveni entre els ajuntaments del Ripoll per la custòdia i govern conjunt de la conca fluvial. Mentre fa la seva exposició, la lleugera fressa de cadires que es mouen ens alerta, un grup de persones accedeix a la sala, després resulten ser representants de la Federació de l’Associació de Veïns i components de la direcció de la TUS. El ponent explica la dificultat d’un conveni d’aquestes característiques per excusar-se de no haver estat tancat abans. El portaveu d’ERC li remarca la poca consistència d’un acord com aquest a final de mandat i rememora la feina anterior, feta pel Josep Maria Civis. L’Isidre Soler, portaveu de l’Entesa, valora positivament el conveni i afegeix que el pas immediat és un pla de treball. N’apunta ja tres temes: la preservació del patrimoni històric i arquitectònic; l’encaix dels nous usos tal com preveu la recent modificació del Pla del Riu Ripoll i el projecte del gasoducte. (Altra vegada la Montserrat Capdevila rep un missatge satisfactori que seguidament respon) El representant d’ICV-EUiA, Pere Vallverdú, sota l’atenta mirada del Ricard Estrada exposa que queden pendents de la proposta de treball, però hi votaran a favor. El portaveu de CiU mostra el seu acord i s’afegeix al pla de treball.(Altra volta, la Montserrat Capdevila i el Sr. Bustos comparteixen l’alegria d’un nou missatge. Volem coneixe’l, tenim dret a gaudir de l’alegria, el Ple és públic). Amb cara d’indiferència davant del què està passant a presidència, en Ricard Estrada recorda que mai s’havia aconseguit aquest nivell de coordinació a la conca del Ripoll i evoca la feina feta també per l’anterior regidor Isaac Álvarez. Ep! Us deixeu el Pere Vidal, iniciador dels treballs al Ripoll, em dic per dins. Un acord més per unanimitat. No ens deien que l’oposició tot ho vota en contra?

Tres anys sense pagar el cànon.

Enceten els temes de l’Espai Públic. El Sr.Bustos concedeix la paraula al ponent, en Francesc Bustos, el qual manifesta que no se l’esperava, no l’havia demanat. Ens quedem sense saber si el Sr.Bustos vol concedir-li la paraula amb intenció o és una distracció, de manera mecànica, pels comentaris riallers que manté a cau d’orella amb la tinenta d’alcalde. Sigui com sigui, entre el tant se me’n dóna d’un i la falta de capteniment dels altres dos, amb el debat el Ple s’escalfa i es posà de manifest el poc olfacte polític d’un ponent que no preveia intervenir.

El ponent comença per proposar el rescat de la concessió actual i traspassar la gestió a Vimusa dels aparcaments de les places de Mossèn Geis i La Llibertat. Magí Rovira, portaveu d’ERC, recorda que no és feina de Vimusa gestionar aparcaments però pensa que seria pitjor resoldre el tema judicialment. En efecte, en el punt quart es defensava des del govern que Vimusa només fes habitatges. El portaveu de l’Entesa reconstrueix els fets per mostrar negligència del govern: “El que resulta difícil d’entendre és com vostès, com a govern, com a responsables de l’explotació d’un bé municipal, han deixat que el concessionari arribés a l’actual grau de deixadesa de les instal·lacions i al reiterat incompliment de les seves obligacions econòmiques. Han tolerat la degradació dels equipaments i han permès que durant tres anys no fessin efectiu el pagament del cànon i d’altres taxes fins arribar a un deute que puja a 156.912 euros, per damunt de les garanties dipositades.” Es queixa també de la falta de transparència, perquè com a components del Consell d’administració de Vimusa desconeixien que l’endemà de l’última reunió, Vimusa lliurava un informe justificant la viabilitat de la proposta. La Carme Garcia, manifesta plenament el seu acord respecte els fets exposats des de l’Entesa. Veu que el ponent amb el rescat té cua de palla, i amb un to cru manifesta que el govern eximeix de les pèrdues a la concessionària. Es fa inconcebible, afegeix, la tardança de tres anys a reaccionar davant d’aquesta situació i es queixa, també, de no estar-ne informada des del Consell d’administració. (La Montserrat Capdevila, absent, envia o rep un altre missatge). El Sr.Bustos fa un gest perquè el portaveu del PSC es prepari per intervenir. En Carles Rossinyol, portaveu de CiU, diu no entendre com algú pot estar tres anys sense pagar el cànon, això és un senyal d’alarma rellevant sobre com es gestiona l’ajuntament. Es referma en la idea d’una situació de deixadesa des del govern:” ha intervingut quan s’ha podrit.” En Juan Carlos Sánchez exposa que Vimusa té experiència en aquest tipus de gestió i no li cal incrementar recursos per assolir aquests dos aparcaments. (Un missatge més per a la Montserrat Capdevila) Quan el ponent replica, faltat d’arguments, com en altres ocasions, tira pel dret i retreu que els aparcaments foren fets en una altra època (es refereix a l’època Farrés). Què té a veure això amb l’incompliment de la concessionària els tres últims anys! Ningú es queixa del rescat, ni tan sols del cost, sinó del temps que s’ha tardat en reaccionar i de no fer-ho de forma transparent. El ponent demana disculpes per no informar, però insisteix que el fet no és d’ara, dos anys endarrere ja mantenien reunions amb la concessionària per tal d’endreçar-ho. S’aprova rescatar la concessió amb els vots d’ERC i PSC, les abstencions d’CiU i PP i els vots en contra de ICV-EUiA i Entesa.

De l’època Farrés, un encert anomenat TUS

Els quatre punts següents fan referència a les tarifes dels aparcaments situats sota l’antic vapor Fitisa i al Parc Taulí, i dels serveis d’autotaxi i del transport col·lectiu (TUS). Sense diàleg, s’accepten les tres primeres per unanimitat. Respecte el transport urbà, la Carme Garcia demana la paraula i sorprèn amb una crítica respecte el poc ús del transport col·lectiu a Sabadell respecte a ciutats similars. Això ho atribueix a la poca promoció del transport públic feta pel govern municipal, al ser utilitzat només per les persones que no tenen altres possibilitats. Per segona vegada el ponent, sorprès i desarmat, no sap respondre res més que retornar al passat, diu: “miri’s el transport públic com estava quan era a les seves mans, miri com el van deixar”. Caram! Ara m’ha tocat el voraviu. Vull dir-li quatre paraules:

Primer, mai no ha estat a les mans de la Carme ni de ningú del seu grup municipal.

Segon, jo n’era el polític responsable a l’època a què vol referir-se i puc assegurar que arran d’estar molt bé (relació usuaris-cost), teníem les subvencions més altes que l’estat donava, aleshores, al transport públic.

Tercer, donàvem el servei a un cost inferior al d’ara perquè l’ajuntament assolia el finançament de la inversió, al revés d’ara que es paga el sobre cost del finançament que fa la TUS (decisió política).

Quart, durant els governs del Sr. Bustos el servei s’ha continuat innovant, tanmateix caldria veure on és decisió política i on es deu a l’excel·lent gestió de la Cooperativa TUS.

Cinquè, en qualsevol cas tots som hereus, Sabadell gaudeix, de l’encert amb què en el primer govern Farrés es va projectar i gestar el modern servei de transport públic per a Sabadell.

Tot això em passa ràpidament pel cap mentre el Sr.Bustos indica al seu germà com fer la rèplica a la Carme Garcia: “Explica-li tot el que s’ha fet”. I així el Francesc Bustos agafa el fil correcte i improvisa un llistat d’actuacions. Finalment el mateix Sr. Bustos, amb un intent de reconduir el debat, recorda que el punt tracta només de l’augment de les tarifes. Hem de convenir que la Carme Garcia no l’encerta en intentar provocar un debat sobre el criteri d’ús del transport públic aprofitant que es parla de tarifes. Això pot ser material per fer-ne una roda de premsa i explicar la seva proposta per a promocionar el transport públic. El Ple no es el lloc per fer un discurs farcit de documentació tècnica. El Sr. Bustos, hàbilment li dóna la volta, es fa l’ofès pel que s’ha dit contra el transport públic, i elogia repetides vegades a la TUS, allà present, com si algú hagués qüestionat la cooperativa. Sense cap altre comentari, tothom vota a favor de l’augment de les tarifes.

Després de fer el recés de les nou del vespre comença el debat de les mocions dels grups municipals. La primera, d’ICV-EUiA, sobre la petició d’un local per a la Federació d’Associació de Veïns es deixa sobre la taula amb l’explicació que resulta inoportuna perquè encara el govern i l’entitat estan en converses per a resoldre aquesta necessitat. La responsable del PSC, la Marta Farrés, agraeix el gest.

La segona moció és la petició de CiU de reconstruir el templet modernista en la remodelació del centre. Els arguments són que es conserven tots els plànols de l’època, que anem faltats de patrimoni (patrimoni una cosa enderrocada?), que és el moment ara que s’ha de remodelar el Passeig. El portaveu d’ERC recorda com la seva organització ja fa anys va fer la mateixa proposta. L’Isidre Soler, es mostra partidari de situar un element rellevant en aquest espai però manifesta una certa reticència a fer una rèplica d’una altra època. El portaveu del PP burxa a la nafra, recorda el debat en un ple anterior respecte un memorial a l’alcalde Farrés: Abans no podíem fer una despesa menor pel memorial a l’alcalde Farrés i ara fan aquesta proposta, en què quedem? Des d’ICV-EUiA, en Juan Miguel Mena, remarca que s’escau més parlar de recuperar memòria històrica i no patrimoni, però no li sembla prioritari amb la crisi. Recorda que va ser l’argument de CiU quan es recuperava patrimoni, memòria històrica i democràcia en la proposta pel memorial Farrés. En Juan Carlos Sánchez, manifesta el seu interès en parlar-ne perquè el modernisme “me pone”, però ara no es parla d’una reconstrucció sinó de fer una rèplica i això ho considera un anacronisme històric. Una cosa es conservar espais històrics, com la plaça Granados, i l’altra fer coses que ara no faríem, com la mateixa plaça Granados, diu. Es mostra obert a parlar-ne, per buscar com personalitzar o posar un monument rellevant en el mateix indret (la Montserrat Capdevila, continua amb el pensament segrestrat pels missatges). En Carles Rossinyol insisteix. Manifesta que mig Europa ha estat reconstruïda, reconstruccions similars s’han fet a Barcelona, i si en termes econòmics no és el moment es pot deixar previst per quan pugui fer-se. Aquí en Juan Miguel Mena, alerta sobre obrir una dinàmica d’aprovar coses per quan es puguin fer i no actuar segons la realitat d’ara. Des del PSC, el portaveu es referma en mantenir el debat obert i ampliar-ne la participació. La proposta queda rebutjada pel PSC i obté l’abstenció de l’Entesa i del PP, a favor CiU i ERC.

Endavant! Totes les infraestructures per Sabadell

A les deu de la nit enceten l’últim tema, la moció de l’Entesa per la preservació del Bosc de Can Deu del pas del gasoducte Martorell-Figueres. ERC manifesta el seu acord però matisa que el punt més problemàtic és respectar els talussos del Ripoll on s’hi produirà un impacte irrecuperable. El PP, amb un to de lògica complaent, sentencia que tota evolució comporta un desgast del medi ambient. La intervenció dóna peu a la Carme Garcia a contestar-li que precisament no hi ha evolució sense protecció del medi ambient. Com a filosofia és molt correcte, si no fos que seguidament manifesta la impossibilitat de fer-hi alguna cosa en aquest tema. Té cua de palla perquè la conselleria de Medi Ambient, encara a mans d’ICV-EUiA, els ha dit que no era possible un altre traçat. (Altra vegada la Montserrat Capdevila i el Sr. Bustos somriuen junts de cara a la BlackBerry) Ei! que parla CiU. El portaveu de CiU ho resumeix amb una màxima que diu molt poc a favor d’un futur alcaldable: Les institucions inferiors no podem impedir el que fan les institucions superiors. El Ricard Estrada mostra més sensibilitat, lamenta el traçat de 4,5 km pel terme da Sabadell, explica com la conselleria ha desestimat la proposta de l’Entesa de fer-lo passar pel lateral de l’A-7 i fins que la bombeta vermella l’impedeix seguir explica les gestions fetes per intentar un altre traçat. El portaveu de l’Entesa deixa clara la no oposició al gasoducte i sí al traçat que significarà eliminar la vegetació en una franja de 30 m en el seu recorregut per indrets qualificats de valor forestal, agrari o ecològic-paisatgístic: Sant Julià d’Altura, el Bosc de Can Deu, la Torre d’en Turull, el Torrent de Colobrers, els boscos entre Can Moragues i Can Casamada, etc. Creuarà nombrosos sistemes fluvials: el torrent de Can Deu, el Riu Ripoll, els torrents de Can Bages i de Colobrers, el Riu Tort, el Torrent de Can Quer. L’impacte serà brutal, diu, no hi podia haver un lloc pitjor per passar. Argumenta que malgrat l’Ajuntament sigui impotent per canviar el recorregut d’una infraestructura d’aquest tipus, el fet que el Ple es manifesti en contra té un sentit d’autoestima, de fermesa en voler preservar allò que és nostre. És incomprensible, però les seves paraules parlen al buit. Amb la incorporació dels vots a favor d’ICV-EUiA i ERC, l’abstenció del PP i la posició en contra de PSC i CiU, la moció és rebutjada.

Ha estat una sessió plenària solcada per la telefonia sense fils però lleu, perquè un cop fetes les preguntes de tancament s’aixecà la sessió a les onze de la nit.