Per Sebastià Ribes i Garolera
El ple es desenvolupava tranquil, inicialment amb pressió sindical, però amb un cert ritme on cadascú feia el seu paper. Seguíem veient els estira i arronses de sempre entre el govern i l’oposició. La placidesa va arribar a un nivell on el govern, a diferència del què havia fet en sessions anteriors, justificà les actuacions de l’època Farrés respecte la zona d’oci de l’Hermètica. L’Entesa, com si fos l’única oposició, anava deixant rastre del seu treball a les tripes de la majoria dels dictàmens. Res feia presagiar que, a les acaballes del ple, es produiria una punyalada “trapera” contra la majoria del consistori, contra el sentir de la ciutat. A partir d’aquí tothom quedà tocat i les mocions que anaren a continuació es ressentiren d’aquesta actuació.
Tal com ho he vist:
1- LA PRESÈNCIA DELS SINDICATS
Els tres primers punts passaren de tràmit: aprovació de l’acte anterior, refermar al convergent (sic) que representa al municipi a la CatalunyaCaixa i donar-se de baixa de la Xarxa Local de Promoció Econòmica. El següent, l’adhesió a la xarxa per la compra pública ètica, ens mostrà com a voltes el tècnic és el pitjor assessor d’un polític. Perquè cal suposar que no es volia ensorrar a la Conxa Manzano, ponent del PSC, quan se li va fer llegir un text feixuc i espès aliè al seu tarannà. Això no evità, però, que CiU i PP deixessin veure el llautó, dient que temien les possibles limitacions de l’acord al lliure comerç, abans de ser votat per unanimitat.
Es va seguir amb el primer punt polèmic. Acompanyats d’una representació sindical, des del públic es desplegà una ostentosa pancarta sobre la regulació laboral, tema arrossegat del ple anterior. Un bon nombre de sindicalistes de CCOO hi eren presents per observar si prosperaven o no les modificacions presentades pel govern al reglament de participació en matèria de riscos laborals. Tota l’oposició, menys el PP, va demanar deixar-ho sobre la taula per cercar més consens. La Virgínia Domínguez, de l’Entesa per Sabadell, enfadada es queixà perquè a la comissió informativa s’havia facilitat la informació desvirtuada. S’ha presentat la modificació, digué, com un acord de la majoria, sense problemes arran de canvis considerats menors. Ara resulta, va afegir, que la majoria la fa el govern sense l’aprovació dels dos sindicats, sobre un canvi tan rellevant com la paritat. En Joan Manau, del PSC, es va defensar amb l’argument d’haver explicat els fets com eren i amenaçà, dirigint-se al públic com si parlés de bruixots, que si governés l’oposició manarien els sindicats. La Marisol Martínez, d’ICV-EUiA, va destacar que d’aprovar-ho en aquelles condicions se’n faria un tema judicial. En Magí Rovira, portaveu d’ERC, va assegurar al ponent que quan feia d’alcalde la seva preocupació, no eren els sindicats, sinó que no fossin el jutges qui manessin. CiU s’hi va afegir sibil·linament en observar que “amb els sindicats no, però tampoc en contra”, i va continuar amb una intervenció pedagògica fins esgotar el temps d’intervenció. Com ja suposeu es va aprovar amb els vots del PSC i l’abstenció del PP. Els sindicalistes rebobinaren la pancarta i abandonaren el Ple.
Però la baixada de la tensió només va durar uns moments, el punt següent ”adaptació d’ordenances a la normativa europea” tornà a disparar a l’oposició en bloc, la qual va manifestar ser desconeixedora del tema fins la darrera setmana. Vint ordenances modificades sense contrastar-les són massa punts de dubte i a hores d’ara ja no ens fiem del ponent, digueren. En Joan Manau es ratificà en la versió de canvis insubstancials i s’aprovà amb els vots del PP i PSC, acompanyats de l’abstenció de l’oposició excepte el vot en contra d’ERC.
Tocaven les set quan encetaren el punt econòmic. La proposta era apujar el conjunt de les ordenances un 2%. En Joan Manau va exposar la impossibilitat de mantenir per més temps la congelació de les taxes, calia fer un increment per anar cercant l’IPC. El portaveu d’ERC demanà mantenir la congelació, globalitzar tots els imports d’una família i fraccionar-ho en rebuts iguals. L’Entesa ja havia fet els deures, pel que va dir havia fet arribar una proposta on proposava sortir de la congelació amb suavitat, repartint l’increment: 1% pels usuaris i 1% per a les despeses municipals. ICV va demanar saber abans el destí d’aquests ingressos, no volia un increment lineal. CiU argumentà: si la mà d’obra ha baixat (recordem que els funcionaris tenen reduït el sou el 5%) el cost dels serveis també baixa i en conseqüència les taxes corresponents, no es pot incrementar. El PP, amb un parlar per sobre del bé i el mal, en contra del què proclama l’Alicia Sanchez Camacho i el mateix Rajoy, va afirmar que votaria a favor on tothom havia anunciat que s’abstindria. El ponent del PSC va insistir en què no era prudent congelar ingressos dues vegades i que ja es feien aplaçaments de rebuts per qui ho necessitava, elidint comentar l’ambiciosa proposta feta per ERC que hi votà en contra. Cal ara esperar el Ple definitiu.
2- ELS VEINS DE GRÀCIA VEUEN EL FINAL DEL CAMÍ
Després que PSC, PP i ERC aprovessin amb l’abstenció del resta, sense que ningú piulés, els criteris per les subvencions de joventut i educació, encetaren els temes d’urbanisme amb un tema estrella: Fer incompatible, a mig termini, l’activitat d’oci nocturn a la zona de l’Hermètica. En Joan Carles Sánchez, portaveu del PSC, amb to de satisfet anomenà els antecedents de tots els passos realitzats. Digué: “En el seu moment va ser una solució per la ciutat traslladar l’oci nocturn a aquell indret, en Farrés no podia preveure que acabaria sen una zona d’oci d’abast metropolità”. Exposà que ara es compta amb l’oferta de sòl industrial a l’àrea de Sant Pau de Riusec, fet que possibilita planificar el trasllat d’aquesta activitat i excloure-la definitivament del barri de Gràcia en un termini de cinc anys. Després comentà què a la proposta de modificació del Pla que ho feia possible s’hi havien presentat 16 al·legacions. De les quals sols havien estat parcialment admeses la de l’Agrupació de Veïns de Gràcia i la de l’Entesa (una vegada més l’única organització política que havia treballat institucionalment el tema). El portaveu d’ERC manifestà el seu acord però, amb un to de “rintintin” dirigit al PP, matisà que la influència de l’activitat, en alguns moments, havia traspassat els límits metropolitans estenent-se pels Països Catalans. El portaveu del PP anuncià el seu vot en contra, perquè la proposta era un atac als empresaris, però estava convençut que el temps jugaria a la contra dels qui són tan optimistes. ICV-EUiA manifestà que s’abstindrien, optaven per un altre model d’oci i millor si l’actual es reduïa. El portaveu de CiU elogià el procés realitzat i justificà les queixes dels operadors, va anunciar el vot a favor perquè no quedava exclòs cap perfil d’oci nocturn. Finalment, com si l’haguessin ofès, va intervenir el Sr.Bustos, remarcant que des del PSC sempre s’havien mostrat oberts i no pensaven fer com l’oposició (així en genèric) que vol prohibir allò què no li agrada. S’aprovà amb els vots de PSC, de CiU, d’ERC i de l’Entesa.
El següent punt proposava tancar definitivament l’acord amb el Cercle Sabadellès sobre la cessió temporal del terreny municipal. Durant l’exposició pública només es presentaren dos al·legacions de l’Entesa (Però…? On és la resta de l’oposició?). El ponent del PSC explicà com una s’havia desestimat i alhora s’havia acceptat una part de la segona. Ara quedaran més clars els límits de la propietat municipal i queda garantida la integració paisatgística de l’obra. Tanmateix l’Isidre Soler, portaveu de l’Entesa, exposà que tal com quedava el conveni, la ciutat no rebria cap benefici de la cessió, per aquest fet s’abstindran. La resta de grups votaren a favor.
3- ES RESOL EL CONFLICTE DELS ASCENSORS
Es portaven tres hores de sessió, l’ambient ja demanava fer una recessió però no arribà fins després de tractar dos punts més. El primer relacionat amb les subvencions per fomentar la investigació del patrimoni històric de Sabadell, s’aprovà amb els vots del PSC i PP i l’abstenció de la resta de grups. Cal destacar que només intervingué l’Entesa mostrant el seu desacord perquè la proposta per concedir-les es basava en criteris administratius i no en criteris de solvència científica del projecte.
El punt segon era resoldre finalment, d’acord amb Adigsa (Generalitat), el problema de tot el veïnatge afectat per la fallida de l’empresa instal·ladora dels ascensors als pisos de construcció antiga a Can Puiggener, on alguns veïns feia més d’un any que patien l’aturada de les obres. Com es pot suposar va ser aprovat per unanimitat. El consens no va evitar una disparitat d’intervencions per allò que tothom ha de dir-hi la seva. L’Entesa va recordar que el projecte de col·locar ascensors va ser una proposta seva. La Carme Garcia, portaveu d’ICV-EUiA va afegir-s’hi dient que possiblement era quan ells estaven a l’Entesa. Ja! A més de no ser veritat, no tocava parlar d’això, es tractava d’obrir el camí per a resoldre els efectes de l’actual fallida. CiU també se’n va anar pels turons en fer notar que Adigsa (quan ells manaven a la Generalitat) ja feia barri, feia país i en canvi ara es necessitava una llei de barris. Això li costà una resposta contundent del portaveu del PSC on li recordava que era una època on Adigsa actuava als barris d’esquena als municipis, fet que deixava als veïns indefensos, i ara la llei de barris la gestionen els propis ajuntaments. Aquí, la Carme Gracia va tornar agafar el fil, va demanar que es felicités a tothom pel que s’havia aconseguit i el Sr. Bustos va remarcar i agrair especialment l’actitud de la Associació de Veïns de Can Puiggener, com una d’aquelles associacions que encapçalen el diàleg per buscar solucions i no es limiten a liderar el conflicte. Seguidament anuncià els deu minuts de descans.
4- EL MEMORIAL FARRÉS DEIXA DE SER UN PROJECTE UNÀNIME
Eren dos quarts de deu tocats, al carrer feia una brisa freda. Es reinicia la sessió amb l’aprovació silenciosa i unànime d’ajuts pels taxis adaptats i es passa al memorial Antoni Farrés. Ningú no ho sabia però a la butxaca d’un portaveu ja hi reposava la bufetada de menyspreu que havia de rebre la majoria del consistori. La lectura del punt a tractar ja es va fer estranya, sonà a enrevessat: “15.- Aprovar el conveni de col·laboració, entre l’Ajuntament de Sabadell i la Fundació Bosch i Cardellach per tal de que aquesta executi les obres corresponents al Projecte d’Urbanització del memorial Antoni Farrés, al Parc Catalunya, atorgant-li una subvenció”. Una subvenció a una entitat dedicada a fer estudis, perquè faci unes obres que hauria de contractar el mateix Ajuntament? Amb un parlar distès en Magí Rovira ho va deixar clar: administrativament no s’entén, però si així es pot fer una reconeixença a l’alcalde Farrés endavant, segur que ell no ho voldria però el nostre reconeixement ens hi obliga. L’Isidre Soler va afegir-hi que l’aprovació actual no havia d’anar en detriment de dedicar-li un carrer o plaça. La Carme Garcia, va deixar la laïcitat a banda i ho complementà amb un “allà on sigui ho sabrà entendre”. Després va prendre la paraula el portaveu de CiU, en Carles Rossinyol, per anunciar que no seria políticament correcte però que creia ho havia de dir. El comentari va sorprendre al consistori, es va fer un d’aquells silencis que es tallen amb ganivet. Explicà que estaven d’acord en fer un memorial a l’alcalde Farrés, que estaven d’acord amb el projecte, però creien (sempre creuen) que ara no toca gastar-se aquests diners en plena crisi, que es dediquin a una altra finalitat, que el memorial pot esperar i per tant ells s’abstindrien. Tothom quedà de pasta de moniato. Feia gairebé dos anys que es gestava el projecte, amb una inusual sensibilitat, el govern havia procurat que tota l’oposició fos coneixedora de com evolucionava, atenent les opinions i les sensibilitats mostrades. S’havia arribat a bon port amb el consens de tots els grups municipals. Només faltava rubricar-ho en el Ple, és a dir, el vistiplau de la ciutat a la realització del memorial.
La cara del Sr. Bustos evidencià com la postura convergent era una sorpresa per a tothom. Incrèdul, demanà visualment al Lluís Mongue, responsable del procés, si era coneixedor del posicionament de CiU. No. Confirmat, els convergents s’havien portat políticament barruers, faltats de sensibilitat i deslleials amb els companys de consistori. Si aquesta era la seva opinió, haurien d’haver-la explicitat en qualsevol de les reunions fetes durant els mesos de preparació. Quan aprendran que el Ple només és la posada en escena de la feina feta? Com es pot ser partícip dels assajos de l’òpera i un tenor dir que es retira en el moment de l’estrena? La resta de grups, un a un, van demanar a CiU reflexió i canvi de postura per sensibilitat al tema que qüestionava, però es mantingueren aferrats el seu vot. En resum, la ciutat comptarà amb un espai memorial dedicat a l’Antoni Farrés sense el consentiment explícit de CiU i simbòlicament, per extensió, sense el dels seus votants.
5- CONTINUAREM SENSE DISPOSAR D’UN HOTEL D’ENTITATS
Passat el tràngol, s’inicià el debat de les mocions dels grups. La primera, presentada per ICV-EUiA, a favor de fer la valoració mensual del pla d’austeritat, fou aprovada per unanimitat. La següent, d’ERC, havia estat retirada del ple anterior per la intempestivitat de l’hora, ara, el portaveu es lamentava de haver-ho fet, perquè la mateixa proposta es feia inoportuna i presumiblement condemnada al rebuig. Proposava la construcció d’un monument en memòria de Rafael Casanova. En Magí Rovira, hàbilment esmenà la proposta afegint la condició que fos realitzada en època de millor situació econòmica. Aquest canvi, junt amb l’ànim d’apaivagar la tensió latent al recordà el memorial anterior, li va permetre comptar amb el vistiplau de tothom… excepte del PP.
La següent moció sobre el rebost solidari, presentada per ICV-EUiA, la van retirar per a millorar-la. Seguia la moció presentada per l’Entesa per Sabadell on proposava, una vegada més, la possibilitat d’ubicar un hotel d’entitats al centre de la ciutat. L’Isidre Soler la va presentar amb tranquil·litat, va argumentar la proposta atenent que el govern no s’havia pronunciat de forma clara sobre la possible utilitat de l’equipament que ha quedat lliure a la plaça del Vallès. Explicà com aquest tipus de serveis es troben a faltar al centre de la ciutat malgrat la dotació d’instal·lacions per a activitats culturals, sovint massa grans. Estranyament, va rebre del govern una resposta de rebuig amb un to elevat, cru i injustificat. Va comptar amb el suport d’ERC i ICV-EUiA. CiU va rebutjar la proposta amb l’argument que no l’havia presentada en una reunió informativa. Vaja! Qui parlava! El PP donava per fet que ja s’havia ofert l’espai al Parc Taulí. El portaveu de l’Entesa insistí que la proposta era per comptar amb un servei promotor de l’associacionisme. Moment que el Sr. Bustos, fent cara d’ofès, va intervenir per demanar a la Marta Farrés, del PSC, la realització d’un article on s’exposi tot allò que el govern ha fet per les entitats. Amb aquest panorama la moció no va prosperar i es passà directament al capítol de precs i preguntes perquè CiU també va retirar la moció sobre el reconeixement dels barris.
La Virgínia Domínguez va preguntar com estava la millora del lloc pels assajos del grup de Castellers de Sabadell. L’Isidre Soler com es pagarà als treballadors l’import resultant de la sentència de l’1% La Carme García es va sumar a aquesta pregunta. El portaveu de CiU va anunciar que farien una proposta per donar suport a la llengua catalana. En Ramon Burgués, del PSC, va demanar a l’alcalde que felicités a les entitats que activen el Rebost Solidari i, sorprenentment, que continuï treballant per aconseguir resultats tan propicis com el de l’escola La Trama. Tots van rebre una concisa resposta del Sr.Bustos el qual va aixecar el Ple a ¾ de dotze de la nit.