Intervenció de Virginia Domínguez en el Ple municipal del 6 d'abril de 2010
Hem de començar aquesta intervenció mostrant la nostra satisfacció pel fet que el projecte de parc arqueològic de Sant Pau de Riu-sec faci una passa més.
Des del moment en què vam conèixer la riquesa d’aquest jaciment arqueològic, fa aproximadament any i mig, des de l’Entesa ens vam mostrar interessats i vam donar suport al projecte de parc arqueològic, com a espai de recerca universitària i com a punt museístic per difondre la història de la nostra ciutat i del nostre territori.
Tanmateix, la lectura d’aquest pla director ens ha generat moltes preocupacions.
En primer lloc ens preocupa com s’elabora aquest document, ignorant completament l’Organisme Autònom de Museus i Arxiu, l’OAMA. No entenem que les actuacions sobre un jaciment tan important per explicar el passat de la ciutat es puguin plantejar al marge dels professionals del propi Ajuntament i de les institucions que en són responsables.
L’OAMA té entre les seves funcions la preservació, protecció, investigació i difusió del patrimoni cultural de Sabadell. I quan els estatuts de l’OAMA parlen de patrimoni cultural especifiquen que l’integren els béns relacionats amb la història i la cultura, que pel seu valor històric, arqueològic, documental, etc. mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que en puguin gaudir els ciutadans.
És més, entre les funcions de l’OAMA també hi ha la tramitació de l’expedient preceptiu per a la declaració de bé cultural d’interès local per part del Ple de l’Ajuntament. En canvi, vostès ja han començat a tramitar aquesta declaració de bé cultural sense ni tan sols informar al Consell rector de l’OAMA. Ens sembla que un cop més menystenen l’organisme de què s’ha dotat aquest Ajuntament per exercir les funcions relacionades amb el patrimoni.
D’altra banda, en segon lloc, ens preocupa l’enclotament de l’espai del Parc arqueològic entre autopistes, i especialment l’excessiva proximitat del vial que s’està acabant de construir. I ens preocupa pels seus possibles impactes.
En tercer lloc, observem que el Pla Director passa de puntetes pel tema de la mobilitat. Parla en dues ocasions de la necessitat d’establir una zona d’aparcament, que ni tan sols quantifica, però ignora completament l’accés en transport públic. I avui dia, no es pot posar sobre el mapa un nou equipament cultural sense garantir-ne l’accés en transport públic.
En quart lloc, també observem que el Pla Director fa algunes referències, poc desenvolupades, a convertir aquest espai en un punt turístic. Entenem que es pretén captar un sector de turisme cultural, però en cap cas no es defineix el seu abast ni es preveuen mesures per evitar impactes negatius d’una eventual massificació.
Per últim, el que constitueix la nostra principal preocupació, és la viabilitat econòmica d’aquest projecte i l’absència de referències a com es gestionarà.
Manca la concreció econòmica i manca un pla de gestió rigorós, o com a mínim unes indicacions de com es podrà finançar el Parc arqueològic i qui en serà responsable. Qui farà les inversions inicials? Com es finançarà el seu manteniment, mesures de seguretat i protecció, personal, etc.? Com es gestionarà? Amb un consorci amb diferents administracions? Qui en serà titular? Qui serà responsable d’aconseguir els recursos necessaris per impulsar-ho i per mantenir-ho? No es tracta de coordinar actuacions, es tracta d’afrontar la creació i la gestió d’un projecte ambiciós.
En l’escàs capítol econòmic, el Pla esmenta diferents mecanismes de finançament, però cap no està quantificat ni desenvolupat. No es compta amb cap compromís de finançament de cap administració, no s’especifica quina part del seu cost assumirà aquest Ajuntament, no s’estableix un calendari, ni es fa cap tipus d’estimació d’usuaris. I com a mesures per incentivar els ingressos es parla únicament d’estudiar campanyes de promoció per estimular la freqüentació del centre entre la població local. Si hem d’esperar que els propis usuaris puguin finançar aquest equipament, malament anem.
Estem parlant d’una inversió inicial de com a mínim 1.300.000 €, a banda dels 37.000 euros anuals que costaria una campanya de mes i mig d’excavacions. I, a banda del cost de personal destinat a aquest equipament, del qual el Pla Director ni tan sols fa una estimació.
Ens temem que en l’elaboració d’aquest document, del Pla director, bàsicament s’han centrat en les campanyes arqueològiques i en el que fa referència a l’estudi del jaciment, però que lamentablement no hi han treballat els professionals del camp de la gestió cultural i la museística. Això fa que aquest pla director pràcticament no contempli aspectes del funcionament de l’equipament.
Trobem a faltar, doncs, un pla museístic, un pla didàctic, una proposta de franges horàries, un estudi de públic, etc.
A més, malgrat en el primer paràgraf dels objectius del Pla director diuen que aquest és un instrument estratègic que serveix per definir aspectes com el cost estimat per convertir l’espai en centre de recerca i difusió, malgrat en els objectius específics diuen que es plantegen proposar un pla inicial de finançament o oferir les pautes que assegurin la seva viabilitat, el cert és que no hi ha ni pla de finançament ni pautes de viabilitat. Així doncs, aquest instrument, el Pla director, és incomplert. I, per tant, ens crea molts dubtes sobre el document que es porta a aprovació.
I, sobretot, ens agradaria molt saber com pensen finançar aquest Parc Arqueològic. Compartim plenament la voluntat de portar-lo endavant, però hi veiem molts interrogants, i sobretot hi veiem una absoluta manca de concreció econòmica que posa en dubte la viabilitat del conjunt del pla.