Intervenció de Virginia Domínguez en el Ple municipal del 2 de febrer de 2010
No considerem necessari reproduir en aquest punt els molts arguments per defensar el Museu de la Indústria Tèxtil Llanera que ja hem expressat en el debat de la nostra moció.
A aquestes alçades pensem que ja ha quedat prou clar el posicionament de l’Entesa per Sabadell, però sí que volem remarcar que l’actitud de l’alcalde i del PSC ha estat d’intentar confondre la gent donant gat per llebre.
La moció del GM de CiU ens sembla del tot pertinent i evidentment hi donarem suport perquè se centra en la idea de no hipotecar ara el Vapor Pissit amb nous projectes que puguin fer inviable un museu tèxtil en el futur.
Nous projectes que, per cert, desconeixem. Vostès han decidit pel seu compte, sense donar cap tipus d’explicació a ningú, renunciar al projecte aprovat del MITL i fer al Vapor Pissit un altre equipament que tan sols vostès coneixen.
Aquest és el concepte que tenen de la informació, de la comunicació i de la transparència: fer-ho tot amb absoluta opacitat com si la ciutat fos seva.
Tornant al text de la moció, hem de dir que tenim la impressió que aquesta parteix de la resignació de veure que el Museu de la Indústria Tèxtil Llanera tal com estava previst és una utopia. Malgrat recordar el procés d’aprovació d’aquell museu, la moció acaba parlant del nou projecte que estan redactant el Gremi de Fabricants i la Fundació Bosch i Cardellach.
En aquest punt discrepem completament, perquè considerem que ja tenim un projecte molt complet aprovat, en el qual hi van intervenir moltes persones i entitats, que, en tot cas, cal revisar, però que no es pot obviar partint de zero. I, és més, tenim un edifici municipal disponible, un gran fons de maquinària, mostraris i documentació, i fins i tot una estimació del personal i el pressupost necessari. En la nostra opinió es tracta d’actualitzar això i no pas de començar a pensar coses noves.
Sí que coincidim, en canvi, en la necessitat de preservar el Vapor Pissit com a espai museístic, i encara més coneixent el valor històric de l’Assortiment Serracant que encara s’hi conserva, i per suposat també estem d’acord en la proposta de què qualsevol projecte museístic sigui sotmès a la consideració del ple municipal. I no només al ple municipal, sinó que entenem que aquest hauria de ser un tema estrella en els consells de l’Organisme Autònom de Museus i Arxiu municipal.
Malauradament no és així. Com en molts altres òrgans participatius, vostès es limiten a traslladar informació i menystenen la capacitat dels assistents per aportar idees i debatre sobre el futur dels equipaments municipals. L’any 1997 la Junta de l’Organisme Autònom de Museus va tractar aquest tema en 6 reunions de treball i va aprovar el projecte museològic per unanimitat després d’un ampli debat.
La realitat actual és ben diferent. En l’actual legislatura el Consell de l’OAMA només ha tractat dues vegades el tema del Museu tèxtil i ha estat en resposta a preguntes plantejades per l’Entesa per Sabadell. Mai no han plantejat obertament ni han posat a l’ordre del dia que calgués reformular aquest projecte, només han donat respostes ambigües pensant segurament que qui dia passa any empeny, confiant que el Museu Tèxtil passaria a l’oblit.
Aquesta és la seva manera de fer, anar a la seva sense considerar res ni ningú, tirar pel dret per canviar unilateralment els projectes i menystenir els acords de ciutat aprovats en aquest ple.
Lògicament, donarem ple suport a una moció que proposa que cap actuació que es faci al vapor Pissit vagi en contra d’ubicar-hi el Museu de la Indústria Tèxtil Llanera.