Presentació de la moció de l’Entesa a favor del Museu de la indústria Tèxtil Llanera en el Vapor Pissit

Intervenció d’Isidre Soler en el ple municipal del 2 de febrer de 2010

Penso que no és necessari estendre’m en la importància que per Sabadell ha tingut la indústria tèxtil llanera. L’activitat econòmica que a partir de 1850 va portar un irrepetible procés d’industrialització i que va generar un creixement demogràfic i urbanístic extraordinari de la ciutat.

La història de la indústria tèxtil llanera és indestriable de la història de Sabadell, fins el punt de ser considerada durant més d’un segle com una ciutat-fàbrica on pràcticament tota l’activitat econòmica girava a l’entorn del sector tèxtil, originant a la vegada altres activitats econòmiques com la metal·lúrgica o auxiliars.

Aquesta ciutat-fàbrica no tan sols va ocupar un gran nombre de sabadellencs i sabadellenques que van dedicar la seva vida al tèxtil: filadores, teixidors, encarregats, empresaris, ordidores, bataners, tintorers, teòrics, viatjants, repassadores,… i un infinit etcètera, sinó que va donar identitat a Sabadell.

Una identitat que no hi volem renunciar, que no hi podem renunciar, perquè és la nostra història i qui deixa perdre la història perd també la dignitat.

Per aquest motiu, amb la voluntat de preservar el patrimoni històric i cultural de la ciutat moltes persones i entitats van dedicar molt temps i esforç a treballar en la proposta d’un museu especialitzat en la indústria tèxtil llanera, amb l’objectiu de recuperar la memòria de moltes generacions.

La idea del Museu Tèxtil però no és pas nova. Ja a l’any 1887 el Gremi de Fabricants va fer un primer plantejament de museu.

Cent anys després i davant la possibilitat de crear un centre museístic que fixes la nostra història, i a l’hora fos un element estratègic, la ciutat es posà mans a l’obra per concebre un museu que compaginés continguts tecnològics, econòmics, socials i arquitectònics. Un projecte que requeria forçosament la participació decidida de la institució municipal.

Amb aquest objectiu l’Ajuntament de Sabadell es va implicar a fons en aquest projecte. Eren altres temps, altres sensibilitats, i probablement altres interessos, i així es va iniciar un llarg procés perquè el Museu Tèxtil fos una realitat. Faré un breu resum:

 L’any 1982, el llavors regidor de Cultura, Sr. Oriol Civil, va encarregar un primer avantprojecte museològic del futur Museu Tèxtil.

 L’any 1994 el ple municipal va aprovar per unanimitat el Pla de Museus, que recollia la demanda de crear un Museu Tèxtil a la ciutat.

 El ple municipal del 26 d’abril de 1995 va aprovar, també per unanimitat, el Mapa Cultural que inclou un Pla d’equipaments entre els quals s’hi troba el Museu de la Indústria Tèxtil Llanera. El Mapa Cultural és el fruit de 3 anys de debats i de la participació de més de 400 persones.

 El 22 de gener de 1998, després d’un any de treball, la Junta de Govern de l’Organisme Autònom de Museus aprova definitivament el Projecte Museològic del MITL.

Aquest projecte Museològic inclou, resumidament, els equipaments següents:

  El Vapor Pissit, com element principal del MITL per les seves dimensions, estructura, per ser una de les primeres fàbriques de Sabadell i per disposar encara de diversa maquinària, entre ella dues selfactines, i l’embarrat.

  El Molí de Sant Oleguer, que representava el treball abans de la industrialització i la importància de la conca del Ripoll per a la ciutat.

  La sala de caldera i màquina de vapor del Buxeda Vell, que representaven la industrialització.

  El Despatx Lluch, que representava la comercialització i la qualitat dels productes tèxtils llaners.

 Finalment, el ple municipal del 25 de febrer de 1998 aprova per unanimitat la creació del Museu de la Indústria Tèxtil Llanera i ratifica el Projecte Museològic del MITL.

Aquell ple va ser una veritable demostració de satisfacció per part de tots els representants municipals, el MITL era més a la vora. Havia finalitzat una etapa prèvia molt llarga i s’iniciava el procés de fer realitat el Museu.

En aquest sentit, voldria destacar unes paraules:

La aprobación que hoy llevamos al Pleno es el resultado de un largo proceso de gestación. No empezamos de nada. En los últimos años ha habido en este proceso una participación activa de algunas entidades, y ante todo de sabadellenses que protagonistas todavía algunos de esa fase del textil, y otros estudiosos del tema, todos han dedicado horas y esfuerzos para que su inicio fuera positivo y han sabido consensuar deseos e ilusiones, y más importante, atraer a indiferentes del primer momento, que los había, a algo práctico y posible, como es esta concreción del proyecto de Museo que se presenta.
Y no partimos de nada como decía, ya que tenemos mucha riqueza en edificios, maquinaria, utensilios, libros y papeles, que es lo que ahora tenemos de ordenar, presentar pedagógicamente para que estén presentes todos, y digo todos, los elementos y las consecuencias de nuestra industria; y ahí, deben de estar también los trabajadores/trabajadoras que participaron en la industria Textil Lanera.

Aquestes paraules tan entusiastes a favor del Museu són, ni més ni menys, que del llavors portaveu de PSC, el Sr. Simón Saura.

 A partir d’aquesta aprovació l’Ajuntament va donar un pas decisiu, va adquirir o aconseguir els diferents edificis que havien de conformar el Museu de la Indústria Tèxtil.

 El maig de 1999 vostès van entrar al govern i el projecte del Museu Tèxtil va caure en desgràcia. Tot i que no van tenir cap problema en fer constar els objectius del MITL en els programes d’actuació dels museus municipals. Per exemple, el de l’any 2.000 diu textualment: D’acord amb el projecte bàsic que s’està redactant, es procedirà a l’adjudicació i execució de la primera fase de les obres de reforma i rehabilitació del Vapor Pissit, seu del MITL.

Però, què han fet en realitat durant aquests onze llarg anys? Res, simplement que han abandonat el projecte del MITL.

No han respectat el que havia aprovat el propi ple per unanimitat, el que la ciutat, tota, havia decidit.

Però també han desconsiderat el treball, la il·lusió, l’esforç, les hores de tantes i tantes persones que, de dins l’Ajuntament i de fora, hi van dedicar perquè el Museu Tèxtil fos una realitat.

Vostès sols, sense comptar amb ningú, han decidit de manera unilateral destinar a altres usos els edificis destinats a ser peces del Museu:

 El Despatx Lluch l’han convertit en oficina d’informació ciutadana.

 El Molí de Sant Oleguer en alberg de joventut

 I ara pretenen destinar el Vapor Pissit, l’edifici emblemàtic del Museu, a un teatre. Fet que comportaria de manera irremissible la destrucció dels elements encara existents com l’embarrat i la maquinària, que el fan un patrimoni únic a Catalunya.

Pensem que durant aquests onze anys s’han equivocat anant en direcció contrària perquè el Museu Tèxtil fos una realitat.

Ara, quan han tingut aquesta moció damunt la taula, ens anuncien un acord amb el Gremi de F., la Fundació BiC i les Agrupacions NG per desenvolupar el projecte museístic de la història de la ciutat, amb la indústria tèxtil com a fil conductor.

Entenem aquest acord com el reconeixement a que pensen rectificar, i encarrilar el procés perquè el MITL visualitzi una etapa fonamental de la història de la ciutat que no ens podem permetre perdre.

I on? En un espai únic, perquè no n’hi ha cap altre de més adequat per la seva història, per la seva arquitectura, pels elements únics que manté, com el és el Vapor Pissit.

Per tot això proposem al ple els següents acords:

Primer: Que el Vapor Pissit sigui la seu de futur Museu Tèxtil de la Indústria Tèxtil Llanera.

Segon: Que el material, la maquinària i els elements industrials que conformen el patrimoni únic del Vapor Pissit siguin respectats mantenint-los en la seva pròpia ubicació.

Tercer: Que l’Ajuntament de Sabadell destini els recursos necessaris per crear aquest nou museu, que ha de formar part dels museus municipals.