Isidre Soler Clarena - Regidor portaveu del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell
El govern municipal ha aprovat, amb els incondicionals vots del PP, el pressupost municipal pel 2010. Un pressupost que no s’ajusta a les necessitats de l’actual situació social i econòmica i que continua reflectint la mala administració dels recursos municipals que el govern Bustos ha dut a terme des de què va accedir a l’alcaldia.
Un pressupost amb gairebé 15 milions d’euros menys d’ingressos respecte el 2009 i que només aconsegueix frenar la davallada d’ingressos gràcies al finançament de programes socials per part dels Fons Estatals d’Ocupació.
Aquesta important disminució dels ingressos hauria d’haver obligat a prescindir d’aquelles despeses que no són realment necessàries i aplicar una política d’austeritat que des de l’Entesa venim reclamant des de fa deu anys. Però tampoc no ha estat així.
El govern municipal s’ha limitat a passar el ribot pels diferents departaments rebaixant lleugerament determinades partides, sense plantejar-se un canvi radical en la política de despeses. En canvi però no ha prescindit ni una mica de l’entramat de directius, comissionats i coordinadors, ni d’una part dels recursos al servei de la seva imatge i de la seva comunicació, ni dels departaments i societats de dubtosa utilitat, etc. que, amb un cost enorme, han anat generant per a la seva supervivència política al marge de les necessitats de la ciutat.
No s’han plantejat rebaixar ni un euro dels 1,3 milions d’euros que costen els 20 alts càrrecs, ni cap dels més d’1,6 milions que costa el personal dels departaments d’alcaldia i de Presidència i Comunicació. Ni un euro dels 150.000 que costa anualment l’auto propaganda com la publicació Sabadell a prop o el programa de televisió Sabadell actual. Ni tampoc, si parlem de despeses supèrflues, dels més de 231.000 euros anuals que costa el manteniment dels ornaments florals penjats dels fanals.
Aquesta és una mostra de quines són les prioritats reals del govern municipal i de la nul·la voluntat d’anar al fons del problema, suprimint aquelles despeses que no siguin socialment necessàries per disposar de recursos suficients per afrontar les creixents demandes socials i per evitar l’absoluta caiguda de la capacitat d’inversió.
Unes demandes socials que augmenten de manera important i en canvi els recursos que s’hi destinen s’incrementen lleugerament i no amb recursos propis sinó gràcies als 4,4 milions dels Fons Estatals que enguany es poden destinar a programes socials i formació.
Un any més la totalitat dels ingressos s’hauran de destinar a finançar les despeses estructurals per a fer funcionar l’engranatge municipal i a mantenir els serveis –solament la despesa de personal comporta ja més del 32% del total- aconseguint arribar al rècord de la xifra de zero euros per a inversió. Aquest fet obliga a que la poca inversió -13,7 milions d’euros destinats bàsicament a la dotació de material, al manteniment de serveis i d’equipaments ja existents- s’hagin de finançar mitjançant crèdit.
Un any més no es disposarà de recursos propis, ni d’altres administracions, per efectuar inversions estratègiques que aportin nous serveis, que aportin valor afegit a la ciutat. I sense inversió estratègica l’estancament de la ciutat està garantit. No hi ha progrés.
Com es finançarà la rehabilitació dels barris encara pendent, o les actuacions que comportarà el Pla de Mobilitat Urbana? Com es finançaran la Ciutat de la Música, el Complex Museístic, la Ciutat del Coneixement, el Museu Tèxtil, el nou Conservatori, etc. si tots els recursos s’han de destinar exclusivament a alimentar la maquinària municipal i no hi ha capacitat d’estalvi ni d’aconseguir recursos externs?
Aquesta situació de manca de recursos per fer inversió no és un problema nou, no és fruit d’una situació conjuntural d’un any de crisi. És un problema clàssic de mala administració del govern encapçalat per Manuel Bustos i que venim denunciant des de fa deu anys.
I el que és greu: és fruit de l’administració d’un hereu escampa. D’un govern que fa deu anys va heretar una economia municipal del tot sanejada i que la seva mala gestió l’està portant a una ciutat hipotecada.
[Publicat al Diari de Sabadell, 19/01/2010]