Isidre Soler Clarena - Regidor Portaveu del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell
Les infraestructures de mobilitat s’han convertit en un dels principals temes de debat polític i social, tot posant de relleu la necessitat de millorar l’actual sistema de comunicacions per garantir l’accés en condicions òptimes de les persones i mercaderies als centres de treball, als serveis, als centres d’estudi, d’oci, etc.
Efectivament, el sistema de mobilitat de la regió metropolitana està en crisi. Ho està com a conseqüència d’un creixement urbanístic desordenat i d’una planificació de les infraestructures de mobilitat basada en la construcció de noves autopistes i autovies i trens d’alta velocitat, que, pel contrari, no ha invertit per millorar la xarxa de carreteres i de ferrocarril existent.
Des de fa dècades s’ha apostat per construir determinades infraestructures pensant més en la rendibilitat econòmica del sector privat (construcció, venda de vehicles, peatges, etc) que no pas en dotar un servei col·lectiu bàsic que garanteixi el dret universal a la mobilitat, relegant així el transport col·lectiu a un mitjà de tercer ordre.
A partir d’aquesta situació s’ha generat una desencertada dinàmica de voler resoldre la congestió de la xarxa viària incrementant cada vegada més la capacitat de la pròpia xarxa, la qual novament es congestiona aviat per l’efecte inductor de la demanda. Aquesta dinàmica, aquest model, a més de no resoldre el problema de la congestió, ha comportat efectes molt negatius pel medi ambient i pel territori que s’ha vist ocupat indiscriminadament.
Ara es corre el risc de voler resoldre l’actual situació de dèficit de la mobilitat seguint el mateix model, sense considerar la seva ineficàcia i sense tenir en compte els greus efectes territorials i ambientals abastament coneguts que genera.
Per una nova cultura de la mobilitat
Si realment es vol afrontar i millorar l’actual situació de la mobilitat no es pot pretendre fer-ho seguint el mateix model que s’ha demostrat ineficaç i reproduint els mateixos errors impulsant la construcció de noves infraestructures viàries de gran capacitat que quedaran congestionades l’endemà mateix d’entrar en servei, tal i com reconeixen fins i tot estudis elaborats pels propis defensors d’aquest model.
Tampoc no es poden fer noves infraestructures de mobilitat desconsiderant les exigències legals en matèria de medi ambient que obliguen a la reducció del consum de combustibles fòssils i l’emissió de contaminants atmosfèrics en compliment del Protocol de Kyoto i al canvi modal de les infraestructures de transport.
De la mateixa manera, no es pot menystenir la pròpia legislació del Parlament de Catalunya que obliga a gestionar la mobilitat de les persones i mercaderies a partir de l’impuls d’una mobilitat sostenible (Llei 9/2003 i les Directrius Nacionals de Mobilitat).
L’Entesa per Sabadell defensa la millora de la mobilitat a partir d’un ineludible canvi de model i canvi de gestió de les infraestructures. Cal determinar quines infraestructures són necessàries basant-se en una diagnosi de les necessitats reals de comunicació i de valorar el territori i els efectes que generaran les infraestructures, tenint en compte els objectius següents:
· Contenir l’oferta viària, absorbint la futura demanda amb transport col·lectiu.
· Potenciar la xarxa ferroviària, com a element bàsic del transport col·lectiu de persones i mercaderies.
· Optimitzar la xarxa viària existent, adaptant-la al territori i millorant la seguretat viària.
· Planificar la mobilitat de manera integral, tenint en compte els diferents mitjans de mobilitat tan urbans com interurbans.
· Garantir la preservació i la integritat dels espais naturals, com a salvaguarda de futur i de qualitat de vida per tothom.
Pacte d’infraestructures: una oportunitat perduda
Aquest és el model de futur per a la mobilitat que defensa l’Entesa i per aquest motiu no ha signat el document impulsat pel govern municipal anomenat “Pacte per a les infraestructures”.
Aquest document que, més enllà de retòrica de defensar la sostenibilitat, continua apostant per infraestructures contràries a la sostenibilitat com el Quart Cinturó o Ronda del Vallès, la Ronda Est o el Túnel d’Horta.
Un “Pacte” que continua defensant un model de mobilitat caduc que s’ha demostrat ineficaç i que tindria uns efectes devastadors pel medi ambient i pels darrers espais naturals del nostre rodal.
Aquest “Pacte” condemna irremissiblement els camps i boscos de Ca n’Argeleguet i Ca n’ Ustrell, de Can Moragues, els boscos de Togores i Can Vilar, el Riu Tort i el Parc agrari. És a dir, consumeix una part fonamental del nostre rodal i, en canvi, no resol els problemes reals de mobilitat.
El govern municipal, amb una actitud miop, ha imposat el seu document i ha malmès l’oportunitat d’arribar a un veritable acord de ciutat que apostés per una mobilitat sostenible, amb perspectives de futur i respectuosa amb el territori.