Sebastià Ribes Garolera
A les eleccions municipals del maig el PSC va assolir el 46,09% dels vots, fet que li va permetre formar govern amb majoria. L’oposició, fragmentada en sis organitzacions polítiques, representava el 49,14% de les persones votants.
Primer Junts (8,12%) es torna a flagel·lar a l’acceptar el seu ingrés al govern municipal. No va ser suficient perdre un càrrec electe després de quatre anys de flirteig amb el PSC, encara n’hi queden dos.
Ara ERC (11,04%) ens anuncia un canvi de rumb, vol ser l’oposició propositiva. Davant d’això cal preguntar-se, què ha fet durant els darrers quatre anys? Refús del populisme del PSC sense propostes útils i objectives? És evident que no, però ha arribat al punt d’assimilar el llenguatge del seu adversari, on a la pràctica és una manera de claudicar. És prou conegut com el llenguatge modifica el pensament o sigui que les paraules que emprem ajuden a configurar com percebem la realitat i és evident que ERC, a força de sentir-ho a dir al PSC, conclou que ha estat nefasta i se sent constreta.
La primera força de l’oposició, doncs, ha sucumbit a la tàctica verbal del PSC, el qual utilitza repetidament el llenguatge com a arma política contra l’oposició a la seva esquerra. Així, avui per avui, ERC està psicològicament noquejada, ja no defensarà un projecte propi. Renuncia a ser alternativa de govern, es conforma amb l’oxigen que de quan en quan li donarà el mateix PSC.
Per mostra un botó: la moció que va voler presentar en solitari a l’octubre, oxigenada pel PSC. Tal com comentava a “De fanals, pixums i manteniments”… “arran de la moció d’ERC, es va aprovar que en un màxim de tres mesos disposarem d’un pla de xoc d’urgència i específic (temporalitzat, quantificat i prioritzat per zones i barris més afectats) per al manteniment dels fanals metàl·lics de l’enllumenat públic de la ciutat”. Malauradament, seguint la tònica de les mocions acordades democràticament per majoria, no hi ha ni hi haurà un pla nou pel manteniment de fanals. Però ERC, en fallida emocional, ja no està en condicions d’exigir-ho, tanca els ulls a la no execució d’allò convingut en plenari, en té prou en recordar-nos que la “seva” moció també va gaudir del vistiplau del diví PSC.
Des d’aquest punt de vista el PSC ha estat diligent, acusant repetidament a l’oposició d’esquerres de ser “negacionista”, només amb set mesos l’ha reduït en un percentatge del 19,16%. Valor que afegit al propi ens indica que amb un baix cost està governant amb una tranquil·litat del 65,25%. Tanmateix encara pot incrementar aquest percentatge, si més no puntualment, tot depèn de fins on es deixi acaronar en la intimitat el 7,24% representat per Sabadell en Comú Podem. Doncs és prou coneguda la seva opció de fer de crossa al PSC o PSOE en altres institucions.
Si deixem com a residu perenne, incrustat al vaixell de l’oposició, el 12,43% que representen les organitzacions de l’extrema dreta, sols ens queda el 10,31% que va assolir la genuïna Crida per Sabadell. Percentatge que a les eleccions la va situar com a tercera força política del consistori i ara, amb les actuals circumstàncies, ascendeix a primera de l’oposició en la defensa real d’una proposta alternativa d’esquerres a la gestió populista i empresarial del PSC.
Un ascens que elevarà la responsabilitat política de la Crida per Sabadell a partir del 2024. Ara més que mai, li caldrà elaborar propostes el màxim d’inclusives i factibles en el context del programa alternatiu a la gestió del govern del PSC-Junts, sabent que com a primera força d’esquerra a l’oposició sovint farà en solitari un camí sembrat d’improperis.