Tres apunts sobre l’arxiu de la Fiscalia sobre l’Artèxtil

Maties Serracant Camps, Entesa per Sabadell

L’escrit de la Fiscalia en que s’arxiven les diligències prèvies sobre la compravenda de l’Artèxtil aclareix algunes coses que em sembla important subratllar; sobretot després de certes lectures interessades per part dels mateixos que es van apuntar a fer créixer l’onada del descrèdit cap a l’actuació de l’anterior govern.

En primer lloc és incomprensible que cap dels organismes oficials als que la Fiscalia ha demanat una valoració de l’immoble hagi emès un informe. Ni la Intervenció General de Patrimoni del Ministeri ni l’Oficina Antifrau han lliurat a la Fiscalia una valoració econòmica. La mateixa Fiscalia afirma que “el fet de no haver pogut determinar la valoració de l’immoble ha frustrat completament la present investigació”, cosa que sens dubte hauria d’esdevenir una queixa formal. La manca d’una segona valoració diferent de la realitzada pels serveis tècnics municipals impedeix valorar si existeix un biaix en el preu d’adquisició i anul·la qualsevol altre tipus de valoració sobre la correcció del procediment administratiu. Això pot indicar diverses coses: valorar un immoble singular, de valor patrimonial, no és una tasca fàcil i ningú més es vol mullar; el més probable és que qualsevol altra valoració hagués donat un valor superior al de la valoració municipal i per tant significativament superior al valor final de la compra. Com ja ressaltava l’informe realitzat per la secretaria municipal, el procediment administratiu es va ajustar en tot moment a allò establert. En aquest context cal no oblidar que la compra de l’immoble es va començar a valorar més d’un any després que aquest fos venut per l’administradora concursal i per tant en una situació de preu de mercat lliure.

En segon lloc es constata que hi va haver dos contactes entre l’administració concursal i l’Ajuntament, el 2013 i el 2014, quan qui governava era el PSC. No consta en l’informe d’arxiu cap referència a la comunicació de l’opció de compra que finalment es va fer efectiva. Cal entendre doncs que no hi va haver oportunitat per part de l’Ajuntament de comprar a aquell preu anormalment baix, tenint en compte la única valoració pública existent, ni tampoc coneixement per part de l’administració del preu de compra final.

En tercer lloc hem sabut ara que l’alcaldia de l’Ajuntament de Sabadell va rebre trasllat de l’escrit d’arxiu de la Fiscalia el dia 1 de març, és a dir 20 dies abans que el diari El Periódico en fes públic el contingut. Ni les persones denunciades ni els grups municipals van ser informats de la tramesa d’aquesta informació a l’alcaldia; una comunicació que sens dubte era d’interès per a totes elles i que en el correcte exercici de les funcions de l’alcaldia hauria d’haver estat comunicada a les persones afectades. Si bé no es tractava d’una comunicació d’obligat compliment per part de la fiscalia, en el moment en que l’alcaldia n’és informada era responsabilitat de l’administració donar-ne el degut trasllat. Les persones que hem tingut responsabilitats en el sí de la institució municipal seguim tenint la cobertura jurídica de l’Ajuntament per totes aquelles accions realitzades en l’exercici de la nostra responsabilitat. La manca de comunicació és clarament una falta de respecte als dos exregidors.

S’evidencia doncs l’ús partidista que que el PSC ha fet d’un cas on mai hem estat imputats i que la Fiscalia ha arxivat per manca d’indicis. I enmig de tot aquest soroll, em quedo amb la consciència d’haver col·laborat en la investigació en tot el que se m’ha requerit i amb la tranquil·litat de què l’informe del secretari general de la corporació avalava les actuacions dels tècnics municipals.

Maties Serracant Camps

Exalcalde de Sabadell