Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
La compra de la part privada de l’Artèxtil l’any 2018, per part del govern de transformació, s’ha convertit en un recurs del PSC i dels seus llepacrestes per fer guerra bruta contra la Crida i ERC. Un recurs propi del seu estil barroer, difamatori i fal·laç de fer política, per tal de desviar l’atenció sobre la seva llosa de corrupció i de la seva gestió, més que deficient, en aquest cas de l’Artèxtil.
El PSC no deu recordar que l’Artèxtil va ser objecte d’una requalificació urbanística-especulativa per part dels seus governs, iniciada l’any 2007 per l’alcalde Bustos i finalitzada el 2014 per l’alcalde Sánchez. Una requalificació exprés a demanda de la propietat, que no estava prevista pel Pla General urbanístic i contrària a l’interès públic, que va donar cobertura a una operació lucrativa per convertir sòl industrial en residencial (12.388 m2 de sostre residencial /165 habitatges i 1.500 m2 de sostre d’oficines) i amb més d’una irregularitat en la seva tramitació.
Sembla que tot s’hi val per intentar desacreditar la correcta actuació del govern de transformació en la compra de l’Artèxtil, confirmada ara també per la Fiscalia. El PSC obvia que l’adquisició es va acordar per majoria del Ple municipal, sense cap vot en contra i que el seu grup municipal no s’hi va oposar. Menysté els funcionaris municipals i desconsidera els seus informes, com el de l’arquitecta municipal que va informar favorablement la compra i la va valorar en 3.769.646 euros. O l’informe del Secretari general de l’Ajuntament que conclou que la compra es va realitzar seguint el procediment establert, ajustat a llei i es va adquirir per 3.200.000 euros, 569.646 menys del preu de valoració.
I sobretot obvia, interessadament, el què diu la Fiscal en cap en l’informe que arxiva les diligències, al no haver trobat cap indici de delicte en el procés de compra de l’Artèxtil, tal i com era previsible. L’obsessió acusatòria del PSC li ha fet “passar per alt” el què diu l’escrit de la Fiscal: “Dentro del período en que se resolvió el concurso de acreedores, la administración concursal contactó en dos ocasiones con el Ayuntamiento de Sabadell. En una primera vez, en 2.013, con la Agencia Tributaria de Sabadell a los fines de solicitar la deuda pendiente de la sociedad INMOBILIARIA EUROPEA MANET S.L. con el consistorio y una segunda vez, el 14 de octubre de 2.014, con el fin de solicitar información al Servicio de Planificación Estratégica y Urbana de Sabadell para interesarse por el estado de la modificación del Plan General (MPG-48) en el que se hallaba inmersa el área que comprendía la nave Artèxtil. Aparentemente, ninguna de estas comunicaciones suscitó ningún tipo de interés por parte del Ayuntamiento”.
Qui governava els anys 2013 i 2014 a Sabadell? diria que el PSC. I aquest és el punt clau de tot l’afer: l’absolut desinterès del govern de Bustos, Sánchez i Marta Farrés per atendre les comunicacions de l’administradora concursal i valorar el dret preferent de compra de l’Artèxtil que legalment tenia l’Ajuntament, entre altres motius per eixugar la totalitat del deute que la societat propietària de l’immoble mantenia amb el Consistori.
Aquest desinterès, aquesta desídia per un tema cabdal per la ciutat, recuperar el deute i adquirir l’Artèxtil a un preu per sota del seu valor de mercat, va comportar un greu perjudici per l’Ajuntament que no va tenir cap informació ni cap opció legal de participar l’any 2017 en la subhasta judicial, al no haver atès en el seu moment els requeriments de l’administradora concursal. El resultat el coneixem, l’Artèxtil va ser adquirit pels professionals de les subhastes judicials.
Més li valdria al PSC i als seus llepacrestes que abans de difamar llegissin amb atenció els documents i s’informessin millor de la realitat. Per exemple, que la propietària de l’Artèxtil, la societat INMOBILIARIA EUROPEA MANET S.L. es va declarar en concurs voluntari de creditors el 19 de setembre de 2.013 -govern PSC- i no el 2017 com afirma en un recent escrit el seu responsable de política municipal, en el què acusa a la Crida i a ERC d’una gestió deficient en la compra de l’Artèxtil. D’aquesta manera, enlloc d’apuntar cap el govern de transformació podria apuntar cap el seu propi partit per la seva “eficient gestió” que ha acabat perjudicant l’Ajuntament i la ciutat.