Sebastià Ribes i Garolera
Des del públic l’evolució dels Plens continua sent decebedora. No es percep domini polític de la gestió ni es presenten propostes de nova fornada des del govern. El mes de març l’hem obert amb un Ple on encara per l’ordre del dia hi llisquen les accions empreses pel govern anterior. Això a la bancada del nou govern cou i explica les crispacions i les maniobres per a anorrear les propostes de qui ha exercit de govern.
Alhora des de l’oposició es continua amb la presentació de propostes sense concreció, les quals es volatilitzaran com el fum a l’acabar el Ple. En resum, avui per avui, poca escalfor s’aporta a la ciutat que ja està a les portes de la primavera i arrossega vuit mesos de nou consistori. Però anem a pams i ordenem el repàs deixant de banda els punts de tràmit.
L’acció del govern
Amb el segon punt de l’ordre del dia es desencallava la posta en marxa del servei d’aparcaments segurs de bicicletes que va promoure el govern anterior. Però va ser amb l’aprovació del tercer punt que arribà la gran notícia: finalment, després d’anys de polèmica i perseverança en la gestió jurídica d’un espai públic-privat, arran de la decisió presa pel govern anterior, es podrà urbanitzar el solar situat davant de l’Església de la Puríssima. Sí, sí el situat entre la Via Massagué i el carrer del Raval de Dins. Per fi, després d’anys i panys, desapareixerà aquest espai esperpèntic al centre de Sabadell, els dos carrers quedaran comunicats i com per encanteri sorgirà una petita plaça.
En el novè punt, amb els vots de PSC, JxS, i Podemos, es deixa oberta la possibilitat de modificar elements arquitectònics protegits a fi d’esgotar la seva capacitat volumètrica. És a dir, ara serà admissible alterar la finca o una part d’un edifici protegit, afegint l’edificació que es consideri possible, perquè el propietari pugui beneficiar-se de la capacitat urbanística de la finca com sinó aixoplugués un edifici protegit. Com es pot suposar la resolució és preocupant perquè això deixa la mà molt oberta a negociar convenis on prevalguin més els interessos econòmics que la sensibilitat per una correcta protecció històrica d’allò que la ciutat ha decidit preservar. Exemple: l’edifici cantoner del carrer Vila Cinca amb l’Avinguda de l’Onze de Setembre podria perdre el pati posterior (per fer-hi pisos) que impregna de singularitat al conjunt de l’edifici.
Quan es tracta l’onzè es desestima el recurs presentat per la Crida per Sabadell. Amb els vots de PSC, JxS i Podemos s’acorda saltar-se el Pla Director que regula la renovació d’un canvi de canonada d’aigua a favor de la Companyia d’Aigües de Sabadell pel qual pagarem un 250.670€ més del cost establert.
L’aportació de l’oposició
La primera fumarada va ser la petició de la “Federacion de las Asociaciones de África Negra de Sabadell y Catalunya” on demanaven més protecció per a les persones nouvingudes sense sostre, facilitar-los habitatges i promoure polítiques de reinserció social. Amb aquestes demandes genèriques tothom es va trobar feliç i sense cap problema van rebre nombroses i eloqüents paraules de solidaritat, fins i tot felicitacions, i com era d’esperar van comptar amb el suport unànime del consistori. Van marxar, però, amb la butxaca només carregada de mots solidaris…
ERC i la Crida per Sabadell van presentar una moció conjunta amb un seguit d’actuacions per tal d’intentar evitar les actuacions discriminatòries i racistes, que últimament són denunciades, sobre l’accés a la discoteca Waka-Sabadell ubicada a Sant Quirze, però alhora introduïen peticions per avançar en un oci alternatiu. Un aiguabarreig que va facilitar al govern distorsionar el debat, i fer fumarada per no anar més enllà d’allò que ja es debat a la “Comissió de convivència”, a pesar de votar-hi a favor.
Junts per Sabadell ens va oferir la tercera fumarada. Sota el paraigües de l’emergència climàtica, com en un programa electoral, demanaven promoure més zones verdes i d’aigua a la ciutat, amb murs enjardinats, espais d’ombra i mobiliari instal·lat facilitant la comunicació entre el veïnatge i fer-ho extensiu a tots els districtes de la ciutat. Afegien també promoure la permeabilització dels carrers per afavorir el drenatge natural de l’aigua de la pluja. Aquestes “boniques” propostes de jardins babilònics van recollit el vot favorable de tots els grups municipals excepte de la Crida per Sabadell, la qual es va abstenir.
Amb al complicitat del PSC-Podemos l’estranya moció de Ciutadans va ser aprovada. Dic estranya perquè habitualment, faci consens o no, les seves propostes són treballades i documentades. Demanar, sense més, que es planti un arbre a la ciutat per cada nadó que neixi a partir del 2021 i que s’articuli un procediment perquè cada infant pugui fer el seguiment de l’arbre en qüestió, és realment una elucubració idíl·lica lluny de les possibilitats tangibles de la ciutat.
La inviabilitat de la proposta va ser resumida molt bé des de les files de Junts per Sabadell: parlem d’uns 1.800 naixements; el Pla director de l’arbrat només preveu plantar 450 arbres cada any; a banda de la incapacitat de plantació hi ha l’extensió que ocuparien, només es poden plantar 500 arbres per Ha; no disposem de tan espai municipal doncs la majoria de boscos del rural són de propietat privada; tot això sense qüestionar el motiu de l’actuació que també podria incloure els infants adoptats, o l’homenatge a persones difuntes. I va concloure: pensem que no és una proposta viable, és una proposta de titular mediàtic. Podríem afegir: de fum de colors.
La moció de la Crida per Sabadell demanava el suport de l’Ajuntament a la vaga feminista del 8 de març i afegia tres propostes més per avançar cap a la igualtat de gènere. Els tres grups de govern, PSC, JxS i Podemos, amb un intent de fer retirar la moció, van desencadenar un atac ferotge al·legant que els seus continguts trencaven la unitat del Consistori respecte el manifest aprovat el matí a la Junta de Portaveus. Realment el motiu era un altre, com va posar en evidència la portaveu de la Crida al retirar per sorpresa, in voce, tots els punts excepte el primer: la petició de suport a la vaga. Realment allò que volien amagar era la seva negativa a donar suport a la vaga general feminista. I així va ser, els tres grups, amb cara d’ofesos, van votar en contra d’aquest únic punt.
La moció d’ERC, molt elaborada, amb un seguit de propostes per garantir la igualtat efectiva a nivell de municipi, va rebre el mateix tracte que la moció anterior. L’acusació de ser oportunista per la data i per el manifest aprovat, però amb la benevolència de ser rebutjada per una abstenció col·lectiva, exceptuant el vot a favor de la Crida.
En resum, entre el copet a l’esquena, seguir amb el que ja es fa, concebre una mirada pomposa, acordar l’impossible i fer el rebuig de la resta, a resultat un altre mes mediocre per a la ciutat.