Qui té por de reconèixer les irregularitats del contracte de neteja?

Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell

Les sospites sobre les possibles irregularitats de l’adjudicació del contracte de neteja planen des d’abans de la seva concessió a l’empresa Smatsa el juny de 2012. El març del mateix any, el govern del PSC va crear una Comissió informativa especial, amb periodistes i sindicalistes i va encarregar al Col·legi d’Enginyers el polèmic informe, polèmic perquè el govern no els hi va voler facilitar les diferents ofertes per avaluar-les. Tot plegat per a donar a l’adjudicació l’aparença de transparència perquè alguna cosa ja tufejava.

Amb l’esclat del cas Mercuri, el novembre de 2012, es va conèixer l’abast de les sospites i l’adjudicació del Servei de Neteja i recollida de residus va formar la Peça 28 del sumari a partir de les informacions i documentacions policials i judicials. Amb l’aixecament del secret de sumari, el novembre de 2013, es van poder conèixer tots els detalls de les presumptes irregularitats de l’adjudicació i al llarg d’aquests 6 anys qui ha estat interessat en conèixer-les ho ha pogut fer. Naturalment, qui no ha estat interessat no ho ha fet.

Des de la seva creació, el desembre de 2012, La Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció, personada com acusació popular en el sumari del Mercuri, ha estat oberta a informar a qui ha tingut interès en saber els detalls de les diferents peces. Deixant a banda el PSC, que les coneix perfectament, ni Junts per Sabadell, ni Ciudadanos, ni Podemos s’han adreçat mai a la Plataforma.

El 2016 el govern de transformació, exercint la seva obligació de vetllar per la qualitat d’un servei públic, va encarregar una auditoria externa de la prestació del Servei de neteja, que mai, ni el PSC ni la pròpia empresa havien encarregat, a pesar de ser una de les obligacions del contracte. I va facilitar l’accés a la informació a través del web municipal, en base el seu compromís de transparència. La documentació contractual, les auditories, els incompliments, les inspeccions, els sobrecostos de facturació, els requeriments de l’Ajuntament a la concessionària, les respostes de l’empresa, la vinculació amb el sumari del Mercuri, etc. etc. encara es poden veure en el Portal de Transparència del web municipal.

El gener de 2017 el govern de transformació va portar al Ple municipal l’acord de dur l’expedient de la concessió del Servei de neteja a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, per tal de disposar d’un informe jurídic extern que donés fe de si la concessió s’ajustava a dret o no. El PSC s’hi va oposar i CiU i Ciudadanos es van abstenir. El novembre de 2019 la Crida i ERC van proposar novament al Ple portar a la Comissió Jurídica Assessora l’expedient de la concessió. En aquesta ocasió van votar en contra PSC, Junts per Sabadell, Ciudadanos i Podemos.

A pesar que tots els grups municipals podien conèixer tota la informació i podien consultar els expedients que afecten a les concessions dels serveis municipals i per tant conèixer el contracte, els informes, les auditories i tota la informació relativa al contracte de neteja, el Ple municipal del novembre de 2019 va aprovar la creació de la Comissió Informativa Especial sobre el Contracte de gestió del servei de neteja de l’espai públic, recollida i trasllat dels residus sòlids urbans. Aquesta Comissió tindrà per objecte l’estudi, informe i consulta de tots els assumptes relatius al contracte esmentat.

Una comissió innecessària perquè tot el què s’hi pugui esbrinar ja està documentat i fet públic des de fa temps i qui realment ha tingut interès en conèixer tota la informació ho ha pogut fer abastament. Tot fa pensar que aquesta comissió, més que un instrument efectiu per arribar a alguna conclusió sobre el contracte del Servei de neteja, respon a la coneguda estratègia de: si vols eternitzar un tema, crea una comissió.

Una sospita que es va veure reforçada el passat 31 de gener, quan la Sra. Lourdes Ciuró, presidenta -proposada pel PSC- d’aquesta Comissió Informativa Especial la va suspendre sota l’amenaça de dissoldre-la perquè la Crida havia presentat un escrit a l’alcaldessa, sol·licitant portar l’expedient a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. Una excusa de mal pagador de la presidenta perquè aquesta sol·licitud no contravé cap de les funcions de la comissió.

Així les coses tot fa pensar que el nucli del problema no és la manca d’informació sobre la concessió del contracte de neteja i del grau de compliment del Plec de condicions per part de l’empresa Smatsa, sinó que el problema no és conèixer la problemàtica, sinó reconèixer-la. I si es reconeixen les irregularitats documentades llavors no es pot defugir, ni políticament, ni èticament, ni penalment d’actuar quan hi han més que evidències que s’estan vulnerant els interessos col·lectius de la ciutat i malversant diner públic.

Potser algunes formacions polítiques del Ple municipal tenen por a reconèixer la realitat del contracte de neteja. Però quan càrrecs públics coneixen determinades irregularitats que van contra l’interès col·lectiu i de manera deliberada no actuen, poden incórrer en un delicte penal de prevaricació per omissió. Llavors, actuar o no actuar ja depèn de la responsabilitat i dels riscos que cadascú assumeix.