Sebastià Ribes i Garolera, Entesa per Sabadell
Una de les virtuts d’aquesta onada de governs municipals amb un nou segell d’esquerra, a voltes diversa i engrunada, és l’intent d’una posta a zero de la gestió municipal fent una revisió en profunditat de les concessions que s’han trobat adjudicades, les quals sovint gaudeixen d’unes condicions privilegiades, confuses i poc transparents.
Indirectament, aquest procedir és una auditoria pública sobre la gestió del bipartidisme a nivell municipal —el PSC amb alternança del PP o CiU— el qual per rutina, desídia o corrupció li ha costat a la població immenses fortunes a banda del guany il·lícit d’algunes empreses o persones.
A la majoria de municipis la concessió que més impacte té sobre el pressupost municipal és el servei de neteja i recollida de residus. És fàcil imaginar doncs, que aquí s’hi mouen milions i milions d’euros a nivell del país i en conseqüència hi ha una lluita ferotge, entre les poques empreses especialitzades, per aconseguir i estabilitzar la possessió d’aquestes concessions.
Això que seria una lògica de la competència de mercat, malauradament ens porta a imaginar fantasiosament la realització de recargolades pràctiques fraudulentes. No pot ser d’altra manera, ens diem, després de veure amb escreix la capacitat del bipartidisme per propiciar i encobrir nombroses variants de la corrupció en altres nivells de la gestió política. És impossible pensar que en el melós pastís dels residus no hi hagi mosques.
El mes d’octubre Castelldefels anunciava la municipalització del servei de recollida de residus a partir de gener del 2017 per l’estalvi que li suposarà la municipalització, si és així res a dir més enllà de reconèixer la valentia del municipi. Però a primers de novembre Barcelona denuncia la manipulació de les dades de recollida per inflar els ingressos a costa de l’erari municipal, milers d’euros en un any. Seguidament Badalona porta a fiscalia la seva concessionària per un increment irregular en les despeses de recollida, per haver duplicat els costos i per inversions imputades i no realitzades, milions d’euros en cinc anys.
En cap dels fets esmentats es qüestiona com va ser feta la concessió, segurament perquè és difícil detectar-ne en el pas del temps irregularitats fraudulentes, més quan aquestes no solen estar recollides en els expedients sinó que es produeixen externament en les “negociacions” prèvies o després en la forma de gestionar-les. No ens queda doncs altra opció que fantasiar a l’inversa, foren concessions netes, pulcres i embolcades de bones pràctiques.
Tanmateix aquest no és el cas de Sabadell on arran del cas Mercuri (aquesta pudor no ens la traurem en anys) sí que sabem de possibles suborns en la nova contracta per a la recollida de residus per la seva relació amb la xarxa Pokemon —irregularitats en les concessions de recollida de residus a Galícia— tanmateix haurem d’esperar-nos a la resolució dels tribunals per a conèixer el seu abast real. Els que assistim als plens municipals recordem el batibull, en el moment de l’aprovació de l’adjudicació del servei, al juny del 2012, perquè insòlitament es va desestimar la participació del Col·legi d’Enginyers Industrials en la valoració de les ofertes, després d’haver-lo contractat per 22.000 euros. El normatiu expedient, però, no permetia imaginar el llast que hi havia al darrera.
El govern municipal assegura que està en procés de revisió de les concessions, auditories que també s’han demanat des d’una part de l’oposició, estem doncs a l’espera dels resultats. Pel que fa a la neteja i la recollida de residus, en el moment de la concessió s’estimava una facturació anual per part de l’empresa de 19 milions d’euros, el 12% del pressupost municipal, poca broma.
Malauradament aquí no tenim arguments per fantasiar, ans tot el contrari. Si ens fixem en la desídia dels darrers anys en la gestió d’altres temes i la magnitud del servei de recollida de residus i neteja, amb mosques o sense, tot ens porta a la presumpció que el seu cost real és superior al 12% previst.