Per Sebastià Ribes i Garolera
UN SUBSTITUT A L’ALÇADA DEL SEU ANTECESSOR
Arribem abans de l’hora al Ple i som aturats a peu d’escala, se’ns explica que no podem accedir a la Sala de Sessions perquè hi ha reunions prèvies de tot el Consistori. Mentre ens esperem ens crida l’atenció el desplegament de policia municipal que hi ha a la porta i als passadissos. Posteriorment entendrem per què: el govern esperava la “visita” de diversos col·lectius.
Després, quan ens incorporem a la sala, rebem la sorpresa de trobar-hi ja asseguts dos representants de l’empresa Torra. Sembla algun regidor/a del govern classifica al públic a dos nivells: l’habitual, interessat pels afers de la ciutat que pot ser aturat per la policia, i el puntual, el qual només assisteix per veure com el govern tracta els seus interessos, el qual disposa de passi franc.
Bé, a banda de la il·lustrativa anècdota, cal dir que més enllà dels temes potents a l’ordre del dia, aquest ple ens ha ofert una mostra de la temperatura de la ciutat. La desfilada de col·lectius, portadors de rètols o pancartes al·lusives a la temàtica específica que els indigna, s’ha mantingut durant tota la sessió. De reivindicacions al Ple se n’han vistes moltes, però possiblement mai tantes de diverses durant una sola sessió… quan la ciutadania fimbra, alguna cosa es cou.
Un altre fet insòlit ha estat el duel, no previst, entre el ponent d’Economia i la ponent d’Habitatge. Tots dos han fet llargues intervencions des de la presidència, que han posat de manifest amb escreix qui domina el tema, qui està personalment implicat en la gestió i qui té l’eloqüència pedagògica per explicar-ho. Si hagués estat una prova d’accés a l’alcaldia no hi hauria cap dubte, tothom ha vist qui l’ha superat amb nota. Malauradament les primàries del PSC van capgirar el resultat d’aquest fictici examen. Esperem que el definitiu, el del proper mes de maig, no ens farà passar per la vergonya de veure al capdavant de la ciutat a “l’home sense paraula”.
Al començar el Ple pren possessió Roberto Abril, el 20è. de la llista municipal socialista (ja en queden pocs), que ocuparà la vacant deixada per la defunció política del Sr.Bustos. És la primera vegada, i durant aquest mandat hem vist set canvis de càrrec electe, que mentre el nou regidor promet el càrrec, el públic li dóna la benvinguda amb rètols com: “Sr.Roberto nos debe 480 €” , “Roberto Abril, técnico en cambiar el color de su chaqueta según le convenga”, “Cuidado Ayuso que Roberto te quita el puesto”. Encara cueja, doncs, la intervenció del personatge, amb la presència de la imputada Montserrat Capdevila, en una assemblea de l’Associació de Veïns de la Creu de Barbera a l’any 2011 on es va veure obligada a intervenir la Policia Municipal i els Mossos.
Caram! Una incorporació digna del seu antecessor. Si hi afegim dos regidors imputats, un tinent d’alcalde denunciat per dues infraccions urbanístiques, un aficionat a fer vídeos d’amagatotis i dos (regidor i regidora) abastament protegits pel Bustos, com es posa de manifest en el cas Mercuri, convindreu que hi ha un govern municipal ben galdós.
NEGLIGÈNCIA O CONSENTIMENT
Cada vegada que en el Ple es menciona el cas Mercuri, el govern municipal del PSC ha d’aguantar que li refreguin per la cara el fet de l’estar sota sospita. Però és el preu mínim a pagar per no haver actuat d’arrel en el seu moment davant del fet més ignominiós d’aquests 35 anys de democràcia.
Habitualment encara són presents durant la sessió dos regidors imputats. És lògic doncs, que des de l’oposició s’esmenti el Mercuri si es pot relacionar amb algun tema de l’ordre del dia. Tot això a banda del recordatori constant que ofereixen les samarretes dels dos càrrecs electes de l’Entesa per Sabadell: “Prou corrupció – NO acusats”.
Després de “l’homenatge” al nou regidor, cal aprovar la regulació dels serveis oferts per l’empresa Torra com a concessionària del Servei de Pompes Fúnebres. També se l’autoritza a la venda, gravació i col·locació de làpides al Cementiri. Aquesta empresa surt abastament implicada en l’afer Mercuri, fins i tot és possible que acabem pagant unes taxes més elevades quan s’hagin de rescabalar de la inversió feta en les obres, els pressupostos de les quals la trama Mercuri havia inflat.
La ponent tem una raspallada de l’oposició perquè s’apressa a esmentar que part dels serveis que avui s’aproven és a conseqüència d’una denúncia d’ICV. Ara sabem que l’empresa durant anys ha estat cobrant uns serveis a esquena de l’Ajuntament. Bé aquesta és la versió oficial, però la Virginia Domínguez, amb la documentació de l’expedient ens deixa molt clar que el govern ho sabia.
Així doncs, el govern ha estat negligent o s’ha fet amb el seu consentiment? Aquesta és la tesi abastament defensada per la Maria Sol Martínez, portaveu d’EUiA, la qual desgrana les tripes de l’expedient i esmenta tots els casos on l’empresa surt implicada en el cas Mercuri.
Una i altra expliciten que si els serveis s’han prestat sense coneixement del govern seria susceptible de sanció. Però mai s’ha posat una sanció a l’empresa, ens recorda la Virgínia Domínguez, a pesar dels incompliments en les dues adjudicacions que té concedides. I avui en comptes d’això, una vegada més, es passa de puntetes i es regula l’activitat.
Els arguments de les regidores són tan contundents que la ponent no sap quina cara posar-hi i ens quedem amb el dubte de si hi ha hagut o no conxorxa. El portaveu de CiU ens fa una dissertació de neoliberalisme i demana que es reguli la liberalització del servei. Amb l’oferta d’altres empreses, diu, es reduirien els preus en benefici dels usuaris.
Les piulades i el remor dels altaveus que ens arriben des de la plaça, arran d’una concentració organitzada per l’ AA.VV de Can Puiggener, dificulten escoltar les últimes paraules de la ponent amb l’objectiu de defensar els preus actuals.
Les dues propostes reben els vots en contra de CiU i EUiA amb l’abstenció d’Entesa, ICV i el PP.
A CAN PUIGGENER ESTAN ENFADATS
Entrem en els temes econòmics. Avui són plat fort: l’aprovació inicial de les ordenances que han de regir pel 2015; tornar a modificar el pressupost del 2013 (recordem que l’actual és prorrogat perquè el cas Mercuri va evitar consolidar-lo); i aprovar un reconeixement de crèdit.
El ponent, Josep Ayuso, fa una extensa presentació llegida en veu velada i monòtona, com sempre sense mirar a la cara. El timbre sord i apagat de la lectura convida a “desconnectar” i això fem. Segurament d’immediat ens entraria la son sinó fos pel rebombori que ens arriba des de l’entrada. Xiulets acompanyats de crits en desordre, tothom, govern i oposició, es posa amatent respecte allò que se suposa està passant al vestíbul. Els veïns de Can Puiggener, fins ara reivindicatius a la plaça, volen accedir al Ple.
L’home sense paraula porta set minuts llegint i quasi ja no se sent el que llegeix, però com un robot programat continua amb la lectura. El Sr. Juan Carlos Sánchez, li demana que s’aturi i seguidament, des de la Presidència exigeix silenci o caldrà tancar les portes, diu. El Josep Ayuso torna a arrencar… Un minut després algú es posa a cridar, des de la presidència es demana altra vegada silenci o que s’abandoni la sala. El Josep Ayuso fa per tornar-hi… però al cap d’uns segons el Sr. Juan Carlos Sánchez insisteix en la petició de silenci i amenaça amb desallotjar.
Els veïns ja han desplegat una pancarta dins de la sala i col·lapsen l’accés. Podem llegir-hi: “Can Puiggener por un barrio digno ya. Hechos sí, promesas no”.L’home sense paraula, sense modificar la seva actitud lectora, continua: “deia…”. I segueixen deu minuts més de lectura ensopida en un ambient calent. Això ens permet parafrasejar aquella dita: “mai s’ha parlat tant en el Ple i s’ha escoltat tant poc”.
No coneixem, doncs, els arguments del govern i hem d’extreure conclusions a partir de les intervencions de l’oposició. Abans però, des de la Presidència es repeteix la petició de silenci.
EUiA ens decep, tant bé que havia defensat el tema anterior de l’empresa Torra! Com altres vegades amb una curtíssima intervenció mostra el desacord i justifica l’abstenció perquè faran al·legacions. Sempre ho diuen però al següent Ple no acostumen a presentar res.
L’Entesa per Sabadell i ICV es centren en l’increment general del 1%, el qual critiquen davant la previsió d’augment del l’IPC del 0,5%. Però el més greu és que el govern ha doblat l’IPC estimat, i ho fa sense cap justificació econòmica. La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa afegeix la seva satisfacció perquè a l’ordenança general s’han incorporat algunes de las seves propostes les quals milloren la informació que rep la ciutadania, però destaca la inutilitat de la taxa contra els pisos buits perquè no es defineix el concepte d’habitatge buit. Reclama la bonificació de l’IBI per a les persones que no reben cap prestació i proposa, una vegada més, fraccionar la suma de tots els rebuts a pagar durant l’any.
CiU i PP, només obren la boca per anunciar l’abstenció. El Sr. Juan Carlos Sánchez torna a demanar silenci. I el ponent, Josep Ayuso, amb la dificultat de fer-se sentir, desqualifica la comparació amb l’IPC i anuncia pel proper ple la proposta de definició de “pis buit” en una ordenança específica. Així la portaveu de l’Entesa tenia raó, tal com està no serveix per a res i el murri no ho havia comentat. El tema es tanca amb els vots en contra d’ICV i l’abstenció de la resta de grups de l’oposició.
El segon i tercer punt es debaten alhora. El ponent justifica la modificació del pressupost bàsicament per les necessitats del pla de viabilitat de Vimusa que serà discutit en un altre punt de l’ordre del dia. Clarament es treu el tema de sobre i passa la pilota a la Marta Farrés que en serà la ponent.
La portaveu d’EUiA fa la intervenció clàssica davant del pressupost, sembla que no s’ha mirat l’expedient. No és el cas del portaveu d’ICV el qual pregunta per les despeses del 2013 deixades al “calaix” i que ara cal dotar. La Virginia Domínguez, portaveu de l’Entesa, també es queixa que s’hagin amagat aquests deutes de l’Ajuntament vers a Vimusa quan l’empresa està a punt de fer fallida.
Des del PP, igualment es mostren estranyats per l’aparició de factures endarrerides i CiU pregunta si n’hi ha més. Uns i altres demanen una explicació més quan tot plegat ha afectat de forma notable a Vimusa.
El ponent, impassible torna a explicar la “vida” del pressupost i bla, bla, bla,… sense respondre a cap de les greus preguntes fetes. La seva actitud indigna a l’oposició i fa que rebi una rèplica molt dura des de tots els grups, excepte d’EUiA, que no diu res. Tanmateix la seva resposta és bla, bla, bla… com si sentís ploure i esgotats els torns d’intervencions es passa a la votació.
Tots els grups de l’oposició s’abstenen en els dos punts, així doncs a pesar de la pèssima gestió han fet prevaldre disposar de diners per apuntalar a Vimusa. I l’home sense paraula agafa aire…
EFICIÈNCIA DE GALERIA
Canvi de temàtica, canvi de ponent… Quin alleugeriment!. Ara s’ha d’aprovar el nou Conveni pel personal municipal i una modificació de plantilla. El primer tema, amb l’argument de ser un acord entre el govern municipal i els sindicats, recull els vots a favor de tots els grups excepte l’abstenció del PP. L’única crítica que rep el ponent és sobre la tardança: tres anys per arribar a un acord on ofereixen minses millores.
En la modificació de plantilla el Ramon Burgués fa una exposició tècnica de reglaments, convenis entre l’Ajuntament i el Consorci del Parc Taulí per a justificar els canvis d’atribucions. Uf! Tot plegat es fa inintel·ligible des del públic.
És quan la Virgínia Domínguez exposa l’opinió del seu grup que se’ns fan entenedores les propostes del ponent. Tot plegat és un canvi per facilitar que les persones provinents del Consorci del Parc Central, rebin les mateixes retribucions que la resta de personal de la seva categoria. També inclou les oportunes modificacions perquè dues persones afectades per la pèrdua municipal de la competència en drogodependències, es puguin integrar al Taulí en qualitat de personal fix.
L’exposició de la portaveu de l’Entesa és tan clarificadora que el mateix ponent reconeix que ella ho ha explicat millor i en la rèplica només contesta a la portaveu d’EUiA, preocupada per la possible pèrdua de dos funcionaris. Així, s’aprova amb els vots a favor de tots els grups excepte l’abstenció d’EUiA.
L’alleugeriment dura poc. El veïnatge de Can Puiggener replega la pancarta i surt de la sala fent una mica de rebombori just quan torna a intervenir l’home sense paraula per a defensar l’adhesió al Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC). Ara però no dóna temps a la somnolència, és tan breu que només explica qui forma part del CEEC.
Durant deu minuts el debat corre entre el triangle Ayuso-Marlés-Serracant. El Carles Marlés avisa que carregar la ciutat de “maquinetes” pel control dels consums no ens farà més eficients sinó canvien alhora les polítiques que afecten a la sostenibilitat. Cas contrari, diu, només se’n beneficien les indústries que les fabriquen.
En Maties Serracant es pregunta per què fa mig any es va renunciar a ser membres actius de dues entitats associades a la sostenibilitat ambiental, amb l’argument d’estalviar 900€, i ara es proposa destinar 2.700 € per formar part d’un clúster bàsicament empresarial.
Durant el debat s’aixeca la catifa, resulta que tot això està relacionat amb “les ciutats intel·ligents” on l’Ayuso hi veu oportunitats i el Serracant explicita com sota una capa de modernitat i sostenibilitat només hi ha un bon negoci empresarial. No critica l’activitat industrial, qüestiona que en aquests moments amb diners públics es financii una organització empresarial.
L’Entesa per Sabadell hi vota en contra i ICV i EUiA s’abstenen. Les altres formacions, pròpiament representants de les empreses voten a favor d’incorporar-se a una organització on només hi ha dos ajuntaments: Barcelona i Martorelles. Baden o toquen de peus a terra la resta de ciutats de Catalunya?
PERQUÈ VIMUSA NO SALTI AL PRECIPICI
La sortida del veïnatge de Can Puiggener allibera cadires i facilita la incorporació de veïns del centre a la banda oposada on es troben els insistents representants de la Plataforma Soterrament FGC Ara! amb les seves al·lusives samarretes.
Entrem en un tema complex, enrevessat i que porta cua: el Pla de Viabilitat de Vimusa. Es presenta amb tres punts tractats de forma simultània i defensats per la ponent d’Habitatge, Marta Farrés.
La seva intervenció dura quinze minuts, però a diferència del Josep Ayuso, ella parla de cara, ens manté en expectativa i s’esforça, amb un llenguatge propi i en el marc dels valors que diu defensar, a fer-nos entendre quina és la situació de Vimusa i per què el Pla de viabilitat és avui una sortida.
Tota l’oposició, excepte el PP que fa una intervenció pueril, expliciten que s’arriba tard i forçats en l’elaboració del Pla de Viabilitat, després de fer orelles sordes a les alertes que els diferents grups han posat de manifest en altres ocasions. Així doncs, refusen l’explicació de la ponent feta des de la premissa que els mals de Vimusa es deuen a l’actual crisi. I es mostren en contra de la utilització feta pel govern municipal de la capacitat executòria de Vimusa per a gestionar altres activitats que no li eren pròpies.
L’Entesa destaca la falta d’ambició en el Pla. No es proposa explorar altres camps d’activitat que seran estratègics, diu, com ara la rehabilitació d’edificis i l’eficiència energètica. Alerta sobre un problema poc analitzat com és l’increment progressiu dels impagats i suggereix gestionar la nova ordenança sobre els habitatges buits des de Vimusa.
ICV hi troba a faltar el compromís de la plantilla en la proposta, la qual n’és directament afectada, i lamenta no s’hagi demanat l’opinió del comitè d’empresa. EUiA fuig del centre del debat amb propostes col·laterals respecte el que avui es vol aprovar: fer un nou Pla d’habitatge, flexibilitzar les tarifes dels lloguers socials, mesures contra la pobresa energètica i deixar d’operar amb la banca que no admet la mediació en el desnonament d’un habitatge.
CiU destaca com la viabilitat de Vimusa passa per saldar els deutes de l’Ajuntament, assolir nous serveis tal com proposa el Pla i que l’Estat (dit amb èmfasi) i la Generalitat saldin els deutes que mantenen amb l’empresa municipal. Pla, afegeix, que no es veu fet des del convenciment sinó perquè l’empresa estava forçada a tancar a finals d’any.
La ponent torna a fer una llarga intervenció. Sense perdre el fil i procurant fer-se entenedora, contesta a tots els arguments esgrimits des de l’oposició. Exposa la dificultat per aconseguir un nou Pla d’habitatge sense un marc legal. La pobresa energètica ja és tractada des de Serveis Socials, diu, i no és Vimusa qui ha de barallar-se amb les entitats financeres per els desnonaments. Sense assolir gens d’autocrítica, defensa aferrissadament que el problema actual de Vimusa no són els deutes sinó el canvi de context econòmic. Però la seva actitud a la defensiva queda en evidència al comparar Vimusa amb totes les altres empreses d’habitatge dels ajuntaments veïns: “totes estan en dificultats a banda del color polític del govern”. O sigui, “mal de molts consol de necis”.
Després d’una hora de debat els acords perquè l’Ajuntament faci efectius els deutes contrets amb l’empresa municipal s’aproven per unanimitat. El “Pla de Viabilitat de Vimusa” és aprovat amb l’abstenció de l’Entesa. I el contracte programa que se’n deriva rep l’aprovació de la majoria amb l’abstenció de l’Entesa i EUiA.
De les factures que “han eixit del calaix”, esmentades durant la intervenció del Josep Ayuso, ningú n’ha parlat. Sí, l’home sense paraula ha estat hàbil en treure’s el tema del damunt.
L’ESGOTAMENT PROGRESSIU DEL GOVERN MUNICIPAL
Després d’un debat estèril sobre el que podria haver estat i no va ser la Companyia d’Aigües de Sabadell i qui s’emporta els guanys, s’aproven els acords de la Junta General d’Accionistes feta el mes de maig. El retard en portar-ho al Ple es fa incomprensible a no ser que, com diu el representant de l’Entesa per Sabadell, el govern municipal està esgotat fins el punt de no poder portar a terme la gestió quotidiana de l’Ajuntament.
Una possible confirmació de l’esgotament es posa de relleu en el següent dictamen, on s’aproven les modificacions que el Departament de Justícia de la Generalitat demana per a l’adaptació definitiva dels estatuts de la Fundació Pública Miquel Agustí, impulsada per l’Ajuntament per a la millora i promoció de les varietats agrícoles tradicionals. Entre altres, el Departament de Justícia diu que no procedeix incorporar el caràcter de la fundació en la seva denominació. S’ha d’eliminar el qualificatiu de “pública” en aquesta nova modificació dels estatuts. El desgavell de la gestió municipal es manifesta a tots els nivells.
A l’últim dictamen el govern proposa donar llum verda a l’empresa mixta que realitza la transformació de l’enllumenat públic, per realitzar una nova inversió de 873.000 euros que s’amortitzen amb els estalvis econòmics que s’obtindran en la reducció del consum.
L’actuació de l’empresa ve de lluny (EL SOMNI DE QUALSEVOL ALCALDE O ALCALDESSA) i segons els informes tècnics s’estan aconseguint els resultats esperats. A pesar d’això, l’empresa ha estat sancionada per un incompliment inicial del contracte i la proposta d’avui es veu com una complicació més per fer-ne el seguiment i constatar-ne els bons resultats. A banda es considera massa elevat el marge comercial reservat per a l’empresa.
Al finalitzar la inversió és autoritzada amb les abstencions del PP, Entesa i EUiA, la decisió en contra de CiU i el vots favorables d’ICV i PSC.
LLOP AMB PELL D’OVELLA
Un cop fet el recés encetem la primera de les tres mocions d’avui. És defensada per CiU i demana la implantació d’un seguit de mesures contra la contaminació acústica. Motiven la proposta, diu el portaveu Carles Rossinyol, les nombroses denúncies a causa del soroll produït pels espectacles que es fan a la ciutat, …perquè no s’ha resolt la convivència de les activitats lúdiques amb el dret a descansar a la nit, …que les actuacions culturalment rellevants provoquen malestar a moltes persones.
Durant la seva llarga intervenció manifesta sentir-se enganyat pel Quim Carné el qual li havia promès, el mes anterior, negociar la moció i tot plegat ha quedat en un no res. Continua amb lloances sobre les activitats culturals realitzades a Sabadell, com ens estimem la ciutat i què cal fer per a millorar-hi la qualitat de vida,…vetllar per la contaminació acústica,… protegir la salut la qual es veu afectada pel soroll ambiental i pot produir malalties,… això no ho diu ell sinó el Departament de Salut de la Generalitat.
Per tot plegat proposen: ubicar els espectacles amb una certa contaminació acústica al Parc de Catalunya, a la Bassa de Sant Oleguer o a Fira Sabadell. Fer els espectacles en horaris més europeus i posar una xarxa de sensors a la ciutat per conèixer el nivell de soroll que produeixen les diferents activitats i utilitzar els limitadors acústics.
Al començar a parlar, entre el públic els “veïns del centre”, aixequen pancartes amb la inscripció: Escolta’ns Ajuntament SBD. L’expressió va acompanyada d’un escut de la ciutat amb orelles tapades per unes mans. Els autors són anònims però el detall gràfic i l’acabat de les pancartes denoten que hi ha “pela” al darrere de la claca que s’ha portat el ponent. A l’acabar, com qui no ha assistit mai al Ple, aplaudeixen i forcen la intervenció de la presidència per demanar silenci.
El Carles Rossinyol eludeix esmentar el veritable sentit de la moció, fer un trasllat de les famoses “barraques” (la festa alternativa) de la Festa Major de Sabadell. Al no actuar de forma transparent forneix d’arguments a l’oposició.
La portaveu d’EUiA desmunta cada una de les propostes i s’ofereix a parlar del que es vol i s’ha amaga: les “barraques”. L’Aurelio Calvo, en nom d’ICV, fa una crítica més lleugera sobre la moció, defensa les “barraques” de Sabadell comparant-les amb altres de les poblacions veïnes.
En nom de l’Entesa per Sabadell, el Maties Serracant, demana claredat, rigor i concreció. Cas contrari, afirma, és fa difícil resoldre els problemes de la ciutat. La seva intervenció provoca l’interès de tot el govern, que per uns moments ha abandonat la seva dedicació a les tabletes o mòbils i ha aixecat el cap per escoltar-lo. Exposa les contradiccions entre el contingut i la forma de la moció. Pregunta sobre l’increment de les queixes per soroll, quines són les activitats lúdiques pertorbadores de la convivència i quina és la seva freqüència. Demana aportar al Ple mocions clares, amb problemes i propostes concretes perquè el Ple no perdi credibilitat.
El PP, fidel al populisme, realitza l’única intervenció a favor. Parla obertament de les “barraques” i la necessitat de traslladar-les. Rep aplaudiments de la claca i obliga a una segona intervenció del Juan Carlos Sánchez per demanar silenci.
Toca intervenir, en nom del govern, al Joaquim Carné. Reconeix l’oferta feta a CiU però denúncia haver-se utilitzat prèviament la proposta per crispar a la ciutadania i en conseqüència s’ha pres la decisió de no negociar. Demana a CiU no fer de llop amb pell d’ovella. Si cal parlar de “barraques”, diu, fem-ho, però amb serietat. Defensa les activitats al carrer, el seu nombre, el seu lloc de realització, la seva capacitat de convivència i l’esforç dels organitzadors per adaptar-se a les exigències per aconseguir les mínimes molèsties.
S’esgoten els torns d’intervencions, cadascú defensa les seves posicions sense cedir, però tots segueixen qüestionant la proposta de CiU. En les seves dues intervencions el Carles Rossinyol fa una rèplica al detall de cada una de les objeccions que ha rebut. Així, les seves exposicions es fan llargues i feixugues. Tothom desitjar la finalització d’un debat incapaç d’aportar res de nou. Fins i tot una persona a primera fila, d’una revolada agafa la pancarta (sobre el soterrament del FGC) plegada a darrera seu i l’alça, dreta i amb els braços estirats, amb un moviment ostentós de baix cap dalt per demanar, en silenci, allò què tothom està pensant: “que acabi ja”.
El ponent però, abans d’acabar, intenta una altra volta de clau, insisteix que la finalitat de la moció no era parlar de les “barraques” i promet fer-ho en un proper ple. Com és de suposar la proposta no prospera pels vots en contra de tothom excepte del PP.
DESPATX COROMINAS, TORNEM-HI
El mes passat l’Entesa per Sabadell ja va presentar una moció sobre L’ENDERROC DEL DESPATX COROMINAS. La moció fou aprovada per unanimitat perquè l’Entesa, a petició de l’alcaldia, va acceptar retirar els punts que demanaven la nul·litat de la llicència i assumir responsabilitats tècniques i polítiques, arran d’haver-se formalitzat la petició d’informes tècnics sobre els fets.
El PSC, subestimant la perseverança de l’Entesa, donava el tema per tancat i s’ha sorprès de la inclusió d’una nova moció insistint en el tema. El comportament de l’Entesa el mes passat no significava una retirada de les peticions, sinó una reserva prudent a l’espera del resultat dels informes. Coneguts aquests, més carregada de raó, torna a proposar al Ple la nul·litat i assumir-ne responsabilitats però alhora ha posat tota la informació a mans de la fiscalia perquè determini si el procediment és o no delictiu. Els grups municipals són coneixedors de l’actuació de l’Entesa i això condiciona les seves intervencions.
EUiA, ICV i CiU demanen també assumir les responsabilitats polítiques. El PP ho reconeix, la llicència vulnera el Pla, però pateix pel pobret propietari. El veu indefens davant d’un “error administratiu” que lesiona els seus drets. Però no explica que el propietari era coneixedor de la protecció quan va comprar l’edifici…
El portaveu del PSC, Ramon Burgués, justifica el procediment i anuncia, davant de la sorpresa de tothom, que el Jutjat d’Instrucció ja els ha requerit la documentació arran de la denúncia de l’Entesa. Així doncs s’abstindran a l’espera de la determinació judicial.
Des de la presidència el Juan Carlos Sánchez confirma l’actuació judicial, explica que hi ha una discussió entre els juristes d’urbanisme i els de l’assessoria jurídica on es veuen discrepàncies. Encara que s’aprovi la moció, afegeix, no actuaran a l’espera de la resolució judicial per assegurar-se de no fer una actuació contrària i conculcar drets a tercers.
Eludeix actuar amb un bon argument que indirectament li ha facilitat la mateixa Entesa. Si posar-ho a mans de la fiscalia és per discernir si hi ha o no delicte, significa que qui denuncia dubta i en conseqüència és raonable no precipitar-se en l’actuació. No cal dir que l’Entesa no té cap dubte, precisament per això ha elevat tota la informació a rang judicial i ara insisteix en demanar responsabilitats polítiques, les quals no dirimirà la fiscalia.
La portaveu de l’Entesa, Virginia Domínguez, diu no estranyar-li la discrepància entre els informes perquè un d’ells està signat per una de les persones implicades, la qual lògicament dóna voltes al tema sense entrar a fons de la qüestió.
A la rèplica només intervé el Ramon Burgués en un intent d’excusar la responsabilitat política de qui va signar la llicència d’enderroc, el Josep Ayuso, perquè no era coneixedor, diu, de l’informe en contra fet “a posteriori”.
Amb un to de dolguda la Virginia Domínguez insisteix, perquè amb un joc de paraules sobre els darrers informes es vol camuflar “l’error” inicial i fugir de les responsabilitats polítiques, quan el problema rau en el fet d’haver donat llicència amb un informe jurídic on s’obvia completament la protecció exigida pel Pla de Protecció del Patrimoni.
La proposta però s’aprova, cal reconèixer-ho, perquè el PSC s’abstén. No hagués passat això a l’època del prepotent Bustos. El PP se suma a l’abstenció i la resta de grups voten a favor.
TOTHOM A FAVOR DEL SOTERRAMENT
El Ple finalitza amb la moció presentada conjuntament per l’Entesa per Sabadell, ICV i EUiA. La finalitat és demanar en nom de la “Plataforma Soterrament FGC Ara” el reconeixement del consistori al document “Informe de la Comissió Tècnica d’entitats, partits polítics i institucions, en relació al perllongament del soterrament dels FGC fins a Can Feu” i que la Generalitat suspengui l’execució d’aquella part de les obres susceptibles d’invalidar la continuïtat del soterrament de la via fins a Can Feu a l’espera de ser resoltes les al·legacions presentades des l”Estudi informatiu del perllongament del soterrament dels FGC”
En nom de la Plataforma, Jaume Martí, fa una intervenció davant de tot el consistori on recorda el compromís de la Generalitat i el consens ciutadà a la proposta de soterrar les vies del FGC fins a Can Feu tal com està explicitat a l’informe.
Seguidament intervenen els portaveus de tots els grups en la defensa de les propostes de la moció i destaquen la rellevància que l’informe disposi d’un ample consens ciutadà. Totes les intervencions apel•len al compromís inicial de la Generalitat vers el soterrament, ningú fa esment de la part de responsabilitat del govern del Bustos, el qual no es va preocupar de soterrar aquest tram ni posteriorment de garantir-ne el finançament.
CiU tímidament demana considerar la possibilitat de compartir les despeses però anuncia que no s’oposarà a la moció, davant el suport tan divers d’entitats que ha rebut l’Informe, i es compromet a intercedir en la Generalitat perquè es discuteixi amb els seus autors. Però s’abstindran perquè troben molt agosarat demanar la suspensió d’unes obres d’aquesta magnitud, diuen.
En una intervenció posterior, qui fa d’alcalde, clarifica que no es demana l’aturada de les obres sinó deixar en suspens l’execució d’aquella part que pugui fer inviable el posterior soterrament.
Tanmateix CiU no canvia el vot i la proposta és aprovada pels 21 càrrecs electes de tots els altres grups.