Proposició a la Junta de Portaveus del 5 d’abril de 2013 a favor del final de la impunitat a l’Iraq quan es compleixen 10 anys de l’inici de la guerra

Virginia Domínguez Alvarez, Portaveu del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell

EXPOSA QUE:

Fa deu anys les places i els carrers de Catalunya van ser protagonistes de les grans mobilitzacions contra la guerra i l’ocupació de l’Iraq. Arreu es van dur a terme actes per denunciar la política de l’Administració Bush i la implicació del govern d’Aznar, amb protagonisme de la ciutadania.

El passat 20 de març es van complir deu anys de l’inici de la guerra i l’ocupació il·legal de l’Iraq perpetrada per la coalició internacional liderada pels Estats Units i el Regne Unit, que, segons dades del Consell de Drets Humans de Nacions Unides, ha acabat amb la vida de més d’un milió i mig d’iraquians i que ha provocat cinc milions de desplaçats, un milió i mig de vídues i cinc milions d’orfes. Al llarg d’aquesta dècada, s’han comès provats crims de guerra i contra la humanitat, testificats per organitzacions de Drets Humans, les pròpies víctimes, estudis acadèmics i filtracions de documents gràfics i secrets. Hi ha hagut atacs deliberats contra la població civil i ús d’armament prohibit per les convencions internacionals: armes químiques, fòsfor blanc, agent taronja i urani empobrit.

La destrucció del país ha anat acompanyada d’un procés polític sectari i corrupte, sota una constitució imposada per l’ocupació, fet que viola la Convenció de Ginebra, que estableix que el país ocupant no pot modificar el règim polític establert. Avui, a l’Iraq tots els serveis públics han quedat destruïts i es produeix una violació sistemàtica dels Drets Humans, inclòs el dret a la vida.

Malgrat la retirada oficial de les forces d’ocupació el desembre de 2011, un any després, amb prou feines s’ha produït el retorn de prop de 3.000 efectius nord-americans. La política, l’economia i els aparells de la seguretat de l’Estat estan marcats per la ingerència dels EUA i de l’Iran, tant de manera directa com a través dels partits sectaris en el poder. La presència dels EUA és encara palpable a causa del manteniment d’assessors civils i militars i de mercenaris contractats per a funcions de seguretat i vigilància.

Entre les violacions més flagrants dels Drets Humans comeses pel govern del primer ministre iraquià Nuri al-Maliki destaquen les 65 persones executades durant el 2012 (el doble de 2011, sis vegades més que el 2010). Això ha empès Navi Pillay, Alta Comissionada de l’ONU per als Drets Humans, a exigir una moratòria de la pena de mort. Cal afegir-hi els processos judicials que se celebren sense les mínimes garanties processals, la manca de drets dels detinguts, la tortura de les preses i presos polítics, les morts a conseqüència de la tortura, els abusos sexuals i les violacions. Tot això ha estat confirmat per organitzacions independents de defensa dels drets humans.

Aquests fets, a més de les polítiques sectàries, la corrupció i la falta de serveis essencials, han reactivat les protestes ciutadanes a l’Iraq que, des del 25 de desembre de 2012, han inundat diàriament i de manera pacífica places i espais públics en diversos punts del país, malgrat la manipulació mediàtica del govern, les amenaces, les detencions i els assassinats selectius dels membres del moviment ciutadà.

Per tot això, a petició de la Coordinadora “Un Altre Món És Possible”, PROPOSA:

 1. Sol·licitar al govern espanyol que exigeixi la retirada de totes les forces d’ocupació militars i paramilitars presents a l’Iraq.

 2. Demanar que siguin derogats tots els acords, les estructures polítiques i les lleis imposades sota l’ocupació.

 3. Exigir el respecte dels drets humans de la població iraquiana, violats de manera permanent; l’alliberament immediat de tots els detinguts sense càrrecs ni judici; la fi de les detencions arbitràries i l’abolició de la pena de mort a l’Iraq.

 4. Donar suport a la petició per tal que l’OMS analitzi els efectes tant de l’urani empobrit com d’altres armes prohibides utilitzades contra la població iraquiana. Els EUA i els altres països que van envair i ocupar l’Iraq han d’assumir els costos de l’eliminació de la munició, de la neteja de les zones contaminades i de compensació dels danys a les víctimes.

 5. Demanar que augmentin els esforços de la comunitat internacional per a la reconstrucció de l’Iraq. Cal exigir a tots els països participants en l’ocupació de l’Iraq, la reconstrucció de la infraestructura iraquiana, la compensació moral i econòmica a la població civil, i la restitució, als refugiats que retornin al país, dels béns que els han estat arrabassats.

 6. Reclamar justícia en els crims contra la humanitat comesos a l’Iraq: que els responsables de l’agressió retin comptes davant la justícia internacional i que la Cort Penal Internacional compleixi amb la seva obligació legal d’investigar, jutjar i sentenciar tots i cadascun dels responsables -individuals o col·lectius- dels crims de guerra que des de 2003 s’han perpetrat a l’Iraq.

 7. Sol·licitar que a Comunitat internacional prengui accions per protegir la dignitat i els drets dels refugiats i desplaçats, tenint en compte que aquest conflicte ha generat que milions d’iraquians es trobin en aquestes situacions, sense garanties quant a les condicions d’estabilitat i seguretat de retorn.

 8. Reclamar eleccions lliures, sense cap ingerència exterior, perquè el futur de l’Iraq ha de recaure en mans del poble. Manifestem la solidaritat amb el poble iraquià, afirmem el seu dret a determinar el seu propi futur, reconeixem i donem suport a l’aixecament ciutadà i a les seves legítimes reivindicacions.

 9. Donar trasllat d’aquests acords al President del Govern espanyol, al President de la Generalitat de Catalunya i al Secretari General de l’ONU, amb al petició que col·laborin per fer-los efectius.

No obstant això, la Junta de portaveus resoldrà

Virginia Domínguez Alvarez
Portaveu del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell

Sabadell, 2 d’abril de 2013

IL·LUSTRÍSSIM SR. ALCALDE PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE SABADELL