Per Sebastià Ribes i Garolera
A les vuit del matí s’inicia el Ple dins d’un ambient rar, per l’incompliment de l’acord del ple anterior. Els tres regidors imputats en el cas Mercuri encara ostenten les seves responsabilitats perquè el govern, amb el seu estil de prepotència, ha fet cas omís de la moció dia 4. Avui, govern i oposició seuen cara a cara amb tensió. Els primers perquè no volen sentir-se qüestionats i els segons perquè es consideren carregats de raó. El canvi de l’hora, a petició dels càrrecs electes que han d’assistir seguidament a l’acte d’investidura de l’Artur Mas, ajuda a augmentar la sensació d’estar en presencia d’un duel.
La sala és plena de cares conegudes però no de gom a gom. Té lògica, l’equip de govern no pot demanar a la seva claca de jubilats fer matines. Només començar l’alcalde accidental, Juan Carlos Sánchez ja trampeja la primera peça lletja. Dóna la paraula al Ramon Burgués, per encetar el primer punt, però seguidament li retira perquè el soroll ràpid d’uns talons anuncien l’arribada de la Montserrat Capdevila, una de les persones interessades en començar més d’hora, a la qual li correspon intervenir en aquest punt sobre la dissolució del Consorci del Parc Central del Vallès.
La ponent, entre esbufecs, explica l’acord de liquidació amb l’Ajuntament de Barberà i matisa que el personal serà incorporat en els respectius ajuntaments. Destaca la feina feta pel consorci en matèria ambiental a la qual es vol donar continuïtat.
Des d’EUiA, la portaveu Marisol Martínez explicita el desacord per discrepància política. Quan caldria més que mai intensificar la mancomunitat de serveis, diu, ara s’eliminen. La portaveu d’ICV, Carmen Garcia, repeteix els arguments de la ponent però amb èmfasi sobre la continuïtat del personal associada a la dels serveis mediambientals.
Penso que no queda clara la relació entre el personal i la continuïtat del servei. El dictamen recull el pas del personal a la borsa de treball (cal suposar que el servei continuava) i ara es canvia per a subrogar-lo directament a l’Ajuntament. És més, em sembla recordar que el servei mediambiental està subcontractat a una empresa aliena.
La intervenció de la Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, és clarificadora en aquest sentit, a última hora només s’ha canviat la disposició sobre el personal. En lloc es concreta la garantia de la continuïtat del servei. És més, ens recorda l’ambigüitat de tot plegat quan manifesta el desig de comptar amb més garanties sobre el compliment de l’acord laboral i afegeix: Si són les mateixes que l’acord de ple sobre els imputats, serà paper mullat. Acaba de fer la primera referència a la conjuntura present a la sala.
Ni CiU, ni el PP manifesten la seva opinió i amb els vots a favor del PSC, ICV i l’Entesa, l’abstenció del PP i el vot en contra d’EUiA, el consorci continuarà el seu procés de liquidació.
S’enceta el debat sobre ordenances i pressupostos. El portaveu del PSC sap que els dos punts seran votats en contra, així ho han fet saber públicament els grups municipals, com a protesta pel comportament del govern. Comença amb una referència èpica a la Sala de Plens i a l’activitat que s’hi desenvolupa en un intent de carregar de gravetat la temuda negativa de l’oposició, i con si fos una sessió de pressupostos normal passa a detallar les al·legacions dels grups que han estat recollides. Amb aquest plantejament, com és de suposar, sobrepassa el temps fixat i la presidència dues vegades li demana que finalitzi. Al veure’s atrapat amb to resolutiu demana continuar, però l’alcalde accidental de forma expeditiva, sense aixecar la veu, passa la paraula a l’oposició.
Les primeres intervencions són les dels grups d’EUiA i ICV, que expliciten el seu vot en contra de les ordenances i pressupostos però des d’un discurs de lamentació, com si calgués justificar encara més la seva d’actitud política. És la Virgínia Domínguez qui sense preàmbuls, directament, exposa la situació tal com és, la presència a la sala dels socialistes imputats per delictes contra l’administració pública. Esmenta el seus noms: Joan Manau, Francisco Bustos i Ricard Estrada. A les files socialistes el silenci és absolut, què els hi estarà bullint pel cap? Segurament tenen la consigna de posar cara de pòquer encara que alguns escoltin el seu nom.
La portaveu continua. Afegeix que per dignitat personal, per ètica política, per compliment del seu programa electoral o per respecte pels acords del ple anterior no hi haurien de ser. Denuncia l’actitud prepotent i provocadora del Sr.Bustos i l’alcalde accidental per haver manifestat no voler complir els acords democràtics del Ple. Sense exhaurir el temps fixat, acaba amb l’afirmació que votaran en contra dels pressupostos més convençuts que mai, perquè el govern ha demostrat no donar cap mena de valor als acords de ple i per tant, amb pressupost o sense, faran exactament el que vulguin.
PP i CiU ressalten la desconfiança generada pel cas Mercuri i la necessitat que l’equip de govern la reconstrueixi amb la consideració dels acords del ple anterior.
El portaveu del PSC abandona el discurs de normalitat que havia encetat i replica amb un argumentari deslligat. Explicita l’acord que havien aconseguit amb ICV respecte els pressupostos (Ah!). Sense haver estat qüestionat insisteix en el fet que democràticament els hi correspon governar i alhora remarca la diversitat ideològica de l’oposició. Tot plegat sembla una resposta en veu alta, de forma inconscient, a la por d’una possible moció de censura. Acaba amb l’afirmació de no haver cobrat cap comissió, acusació que ningú de la sala ha explicitat en cap moment.
La segona volta s’accelera, tothom sembla haver exhaurit el discurs. L’argument dominant és la falta de confiança que s’ha generat i la possibilitat de recuperar-la si el govern executa la moció de l’anterior ple. EUiA remarca que és intolerable la falta d’aplicació de la moció, més quan fer-ho donaria confiança. ICV anuncia al PSC local i nacional que mai (la confiança) tornarà a ser com abans. L’Entesa demana aplicar les mesures adients perquè els regidors imputats no puguin prendre acords, signar decrets, ni representar a la ciutat. CiU insisteix en fer el que calgui per recuperar la confiança i possibilitar l’aprovació dels pressupostos. El PP ja no intervé.
El portaveu del PSC s’adona que havia deixat inacabat el tema del pressupost i en els dos minuts disponibles ens diu que està fet amb realisme (sic) i ja que compta amb una provació inicial el faran servir com a guia de la seva actuació. Sense adonar-se ha validat les paraules predites per la Virginia Domínguez: “…amb pressupost o sense, faran exactament el que vulguin”.
A petició de l’alcalde accidental, el qual s’ha limitat estrictament a dirigir la sessió, el gruix de l’oposició vota ostensiblement (tothom aixeca la mà) en contra de les ordenances i dels pressupostos. Així doncs, si el govern no hi posa remei, Sabadell es regentarà durant el 2013 amb els pressupostos del 2012, prorrogats i farcits de desconfiança.