Intervenció de Virginia Domínguez en el ple municipal del 13 de desembre de 2011
El debat del pressupost és un dels més importants de l’any. Hauria de ser un espai per debatre sobre els reptes que tenim com a ciutat, sobre les necessitats de la ciutadania i la manera d’oferir els millors serveis públics des de l’Ajuntament, d’establir les línies centrals de les polítiques municipals. Però vostès minimitzen el debat i ni tan sols li han donat la rellevància necessària amb un ple extraordinari, com s’havia fet en els darrers anys.
Ens plantegen un debat de pressupostos que es basa merament en estimacions, perquè a mig desembre encara no sabem quines seran les aportacions de la Generalitat a l’Ajuntament, i encara menys quines intencions tindrà el govern del Sr. Rajoy. Per tant, no sabem quins ingressos tindrà l’Ajuntament i, en canvi, vostès volen que aprovem ja com s’han de gastar.
No és realista, no és responsable i no és creïble tirar endavant un pressupost amb tantes incògnites, amb tantes incerteses, i encara menys en un moment en què no sabem cap a on va el país i cal ser molt curós amb les despeses i ajustar-les a les necessitats reals de la ciutat.
Per això, Sr. Alcalde, li vam demanar que prorrogués el pressupost de 2011 fins que es resolguessin les incerteses econòmiques i poguéssim fer un pressupost molt més realista, una opció que han pres altres municipis. Perquè no té cap mena de sentit aprovar un pressupost en fals. Òbviament la nostra petició no ha estat escoltada.
Hem estudiat el seu pressupost i un cop més considerem que no és un pressupost creïble. No ho és perquè no saben quins ingressos rebran de les altres administracions, però també per altres especulacions. Per exemple, pressuposten 2,5 milions d’euros d’ingressos per l’ICIO, que aquest any amb prou feina ha arribat al milió i mig (recordin que havien pressupostat 3,8 milions).
Però també sabem que el seu objectiu no és fer un pressupost creïble, sinó sortir del pas, i que ja l’aniran modificant fent i desfent com els interessi més, fent una gestió opaca del diner públic. Així ho demostra la pràctica dels darrers anys, en què el pressupost final s’ha incrementat de l’ordre del 60% respecte de l’aprovat inicialment.
Per tant, vostès no inventen res, fan un pressupost continuista, amb rebaixes aquí i allà, sense fer un veritable plantejament per als temps de crisi. Un plantejament fet oblidant els anteriors, a partir de l’estudi del què és realment necessari en aquests moments en aquesta ciutat.
Ens preocupa especialment i no compartim en absolut la disminució de les actuacions de protecció i promoció social, una àrea que considerem absolutament preferent. És cert que s’incrementa l’aportació per a beques menjador, el Rebost solidari o les prestacions econòmiques, però ens preocupa la baixa dels programes d’atenció als adults i famílies i ens preocupa que els serveis socials actualment s’han convertit en tramitadors d’ajuts, un fet que s’agreujarà si no hi ha més professionals al carrer, educadors que facin de pont amb les escoles, treball específic amb joves a l’espai públic, etc.
Tampoc no compartim que hagin retallat els programes de promoció social: nova ciutadania, cooperació i solidaritat, o joventut, mentre s’hi destina un excés de recursos a la direcció de drets civils i ciutadania, entre altres coses per un comissionat que considerem injustificat o un tècnic auxiliar de protocol. Això sí, no tenen diners per continuar el programa SCAI-EMAÚS d’acollida residencial temporal i encara està per veure què passarà amb tots els serveis que durant 18 anys ha ofert l’SCAI.
Ens preocupa també la disminució de recursos destinats al foment de l’ocupació, malgrat vostès van repetint que aquest és un dels departaments que no baixa.
I ens inquieta veure com pressuposten una retallada de més d’un milió d’euros en el capítol I que encara no han concretat, però que implicarà un retrocés en els drets laborals dels treballadors i treballadores municipals.
D’altra banda, ens presenten un programa d’inversions, que xifren en 11,5 milions d’euros, només el 6% del pressupost, però que quan es mira el detall veiem que les inversions reals amb prou feines seran de 5 milions.
Què és realment inversió d’aquest llistat? I què són manteniments i reparacions?. Vostès consideren inversió la supressió de pals al carrer (posar-los encara, però treure’ls, és una inversió?). Vostès consideren inversió els manteniments d’edificis, la senyalització viària, les reparacions de ferms, o fins i tot el registre de marca del nom de Sabadell.
És evident que no es tracta d’actuacions estratègiques. Siguin més transparents, no els hi ha de fer vergonya dir que en època de vaques magres hi ha poca inversió, però no ens vulguin donar gat per llebre.
No hi ha diners per inversió. No passa res per dir que no hi ha diners per projectes com la Ciutat de la Música. Llàstima que hagin gastat ja més d’1,5 milions d’euros en projectes, comissionats i gratificacions. No passa res per dir que no hi ha diners pel complex de museus que van anunciar i que fa temps que ja van abandonar.
Però sí que trobem a faltar inversió per conservar el patrimoni arquitectònic de la ciutat que dia que passa més degradat està i acabarà tot a terra si no s’hi intervé.
I el que hem de tornar a lamentar, un cop més, és que pràcticament l’únic projecte en el qual han tingut la capacitat d’aconseguir inversió externa sigui un projecte tan negatiu per a la ciutat com el del Complex Olímpia. Una inversió contrària als interessos de la ciutat perquè implica la cessió durant 50 anys a una entitat privada: a la Federació Catalana de Futbol. Una inversió que té la finalitat d’acabar amb l’ús públic d’un equipament que és de tota la ciutat.
Davant d’una proposta continuista de pressupost, des de l’Entesa per Sabadell vam fer arribar tot un seguit de propostes d’estalvi, propostes d’austeritat, que un cop més no aplicaran.
Una austeritat que l’Entesa per Sabadell defensa des de l’any 1999, també en èpoques de bonança quan hi havia molts ingressos, i que estem convençuts de què algun dia s’imposarà perquè finalment guanyarà el sentit comú i l’ètica, perquè els diners públics són per administrar-los des de la responsabilitat de destinar-los a serveis a la ciutadania.
Aquest any han eliminat les flors dels fanals, una decisió que aplaudim, però que han intentat minimitzar. I l’aplaudim no perquè no ens agradin les flors, sinó perquè entenem que la ciutat no hauria hagut de gastar només en flors un milió tres cents mil euros en els darrers cinc anys mentre hi havia altres necessitats sense atendre.
Amb aquesta mesura, cada any estalviarem 240.000 euros, que no és poc. Per posar un parell d’exemples, aquest import és gairebé el doble del que li costa l’SCAI a l’Ajuntament; aquest import és més elevat que el dèficit de l’any passat de les escoles bressol.
Però no n’hi ha prou. Cal aplicar moltes altres mesures com aquesta. I per això els hi vam proposar, entre altres coses:
Eliminar els espais de propaganda institucional Sabadell actual i Sabadell a prop, que suposaria un estalvi de 190.000 €.
Tancar la Pisa Coberta d’Atletisme si no poden garantir que obtingui finançament extern, una pista que té un dèficit previst de 200.000 €/any.
Suspendre el conveni del Castell de Can Feu per evitar haver de rehabilitar i mantenir un edifici ruïnós del que no saben què fer
Dissoldre la Unitat de Reforç Policial de la policia municipal i, per tant, els plusos que té aquesta unitat especialitzada que no té cap justificació, mentre han abandonat el model de policia de proximitat.
Implantar un pla d’estalvi energètic, que tindria efectes positius tant econòmics com mediambientals.
Reduir i fusionar les empreses municipals
No realitzar cap estudi extern i reduir la contractació de consultories externes. Tenim bons tècnics a l’Ajuntament i molts directius que han de fer aquestes feines.
També proposàvem un paquet de mesures d’estalvi a l’estructura municipal, que podria tenir un cost molt inferior:
Reduir dràsticament els sous dels càrrecs electes i càrrecs de confiança: que cap càrrec cobri més de cinc vegades el salari mínim interprofessional.
Reduir en un 50% les aportacions en concepte d’assistències que rebem els regidors i regidores sense dedicació.
Racionalitzar el cartipàs: reduint dedicacions exclusives i concentrant responsabilitats
Eliminar la figura del Comissionat i traspassar les seves funcions als regidors de l’equip de govern i els caps de servei
Eliminar privilegis: telèfons mòbils dels càrrecs electes i de confiança, abonaments per aparcaments, etc.
Però vostès no aplicaran cap d’aquestes mesures i ho lamentem. Faran després el discurs de què tothom s’ha d’estrènyer el cinturó, però no estaran moralment autoritzats a fer-ho, perquè vostès no donen exemple.
En definitiva, un pressupost sense credibilitat perquè gran part dels ingressos es basa en xifres incertes i estimacions sense cap base.
Un pressupost sense novetats, continuista, que no fa esforços reals per reduir la despesa innecessària i concentrar-se en les necessitats de la ciutat.
Un pressupost opac perquè, un cop més, el temps mostrarà que el resultat final poc tindrà a veure amb el que avui porten a aprovació en aquesta sala.
Un pressupost que no tindrà el nostre suport.
Rèplica
Sr. Rossinyol: presentar un pressupost avui no esvaeix cap incertesa quan parteix d’una manca absoluta de dades reals. Així ho han entès també altres municipis, que han decidit prorrogar el seu pressupost, com ara Mollet, Reus o Manresa, per citar-ne alguns.
I no traslladi, Sr. Burgués, la responsabilitat als tècnics, és una decisió política, una decisió del govern.
La insistència del govern en presentar avui un pressupost “intuïtiu” s’explica en la pràctica de gestió pressupostària dels darrers anys: aprovar un pressupost inicial que no s’assembla en res al pressupost que finalment s’aplicarà. No diem que el pressupost sigui un document tancat, és evident que aquest ple pot aprovar modificacions, però el que no és de rebut és que les modificacions siguin per un 60% com venen fent des de l’any 2007. Això invalida molt d’aquest debat, molt del que vostè està dient en aquesta sala.
Sr. Ayuso: posem les persones al centre i posem la cohesió social al centre, però fem-ho de veritat, el discurs el té ben après, però no l’apliquen.
Això vol dir reforçar els serveis públics i la protecció social. I els serveis socials haurien de ser una prioritat absoluta. Els serveis socials no és només donar ajuts, que també, sinó detectar situacions de risc, intervenir en el territori, actuar preventivament. I no reactivament, com fan majoritàriament els nostres serveis socials. Des de l’Ajuntament no estem donant resposta a tots els sectors desafavorits. I no estem donant resposta als col·lectius més invisibles, als més vulnerables.
Tornant al que deia el Sr. Burgués, tornarem a dir els cops que calgui les propostes que hem fet en anys anteriors fins que vostès les assumeixin, perquè estem convençuts de la seva validesa:
Que cal inversió per consolidar el patrimoni i en aquest pressupost no hi ha aquesta inversió.
Que lliurar el Complex Olímpia a una entitat privada és negatiu per la ciutat perquè les entitats socials i la ciutadania no el podran fer servir.
Que cal aplicar una veritable austeritat i és important donar exemple. I potser a vostès li sembla que els electes cobren poc, però això el que denota és que desconeix el que cobra la majoria de la ciutadania, per no parlar dels pensionistes o els aturats. I em pregunto que té a veure en aquest debat el seu comentari de què aquesta regidora hauria de demanar que li rebaixessin el sou. Però no es preocupi, ja s’encarregaran altres de rebaixar-lo. Del que estem parlant en aquest ple és dels diners públics que destinem als electes o als comissionats, en sous i en privilegis.
Per tant, Sr. Burgués, no ens parli d’austeritat com una paraula buida, no ens parli d’austeritat fins que no apliquin les mesures que els grups demanem.