Per Sebastià Ribes i Garolera
ÈXIT DE LA PLATAFORMA D’AFECTATS PER LA HIPOTECA
El Ple d’octubre ha fet història. Hem vist una sessió on l’únic protagonista ha estat “el carrer”: la gent mobilitzada pel greu problema dels desnonaments i les Associacions de Veïns que, des de fa anys, estan a la brega per millorar la sanitat pública. Uns i altres han fet ús de la possibilitat de parlar davant del consistori. L’última intervenció feta en un ple es remunta anys endarrere i dues intervencions en el mateix dia no ha succeït cap vegada. La sala s’ha mantingut plena a vessar de persones a peu dret aguantant, mans enlaire, els símbols de cada revindicació, durant les quatre hores d’intervencions fins tractar els temes que motivaven la seva presència.
Avui, a nivell local, s’ha fet realitat un cop més la dita: “Les lleis es fan al carrer, a les institucions només es regulen”. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca n’és l’exemple més directe. Quan van començar ningú no els hi feia cas, semblava que demanaven la lluna, perquè gosaven plantar cara a la normativa bancària i al procediment judicial de desnonament, dos tabús del sistema. En aquest moment, les seves propostes estan a totes les agendes electorals, sigui per defensar-les de viu en viu, sigui per apaivagar a qui “només” es queixa.
El problema del desnonament no és la primera vegada que ha suscitat discussió entre el consistori. L’any passat, una moció d’ICV-EUiA amb el suport de l’Entesa i ERC va rebre una galleda d’aigua freda quan només demanava la possibilitat de cercar dades per conèixer l’abast de les anunciades actuacions judicials. Amb un raonament com “Aquest és un tema d’àmbit privat que no pertany a l’Ajuntament” PSC, CiU i PP van fer pinya perquè la proposició no prosperés.
En el ple de febrer, ja havien començat a canviar les percepcions polítiques. Una moció presentada per l’Entesa per Sabadell es va aprovar per unanimitat. S’instava al govern de l’Estat perquè modifiqués la Llei Hipotecària per tal de regular la dació, o sigui possibilitar que si el banc es queda amb l’habitatge, la totalitat del deute quedi liquidada.
El mes passat l’Entesa va presentar una moció sobre les mesures municipals possibles a realitzar per pal·liar la qüestió dels desnonaments, però a última hora la va deixar damunt de la taula a l’entreveure la possibilitar de retocar-la i aconseguir un consens més ampli. Així ha estat, un tema social d’aquesta envergadura ha aconseguit l’acord del PSC, Entesa, ICV i EUiA a partir d’un text elaborat per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.
Previ al debat de la moció, en nom de la Plataforma, el Sr. Ramon ha denunciat que la crisi recau sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari mentre en aquestes mateixes circumstàncies les entitats financeres, en part responsables de l’actual crisi, reben ajudes milionàries dels pressupostos públics sense haver d’assumir cap responsabilitat. També ha demanat d’introduir la dació en pagament, perquè milers de persones, ja sense habitatge, s’enfronten a una condemna financera de per vida que és alhora una condemna a l’exclusió social.
La Virgínia Domínguez és la ponent de la moció. Després de la seva intervenció i de la resta dels grups a favor demana la paraula l’Antonio Vega, regidor del PP, per assegurar que les peticions dels afectats per l’hipoteca son com “voler apagar un problema amb una galleda foradada”. El mateix regidor, faltat d’experiència davant una sala plena de gom a gom, diverses vegades es dirigeix directament al públic, com si volgués interrelacionar-s’hi, fins que el Sr. Bustos li adverteix que ha de parlar per al consistori. CiU s’ha posat la pell de be, es declara sensible al problema en discussió però manifesta que cal resoldre’l en un altre lloc, on ni el PSOE ni PP estant per la labor.
Ni als uns ni als altres els hi han valgut les observacions fetes per la Virgínia Domínguez i corroborades per a la resta de portaveus indicant que les propostes exposades a la moció són exclusivament d’àmbit municipal. PP i CiU s’abstenen. Finalment, després d’un debat d’una hora i mitja i de mantenir-se a peu dret durant tres hores, el col·lectiu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca veu aprovada, per amplia majoria, la moció on s’assoleixen un seguit de compromisos per prevenir els casos de desnonaments i els seus efectes.
L’acord del Ple, a molts, ens ha omplert de satisfacció perquè “el carrer” i la majoria política han actuat conjuntament, qui pateix el problema i qui té les possibilitats de reduir-lo, mentre CiU i PP han mostrat com els seus interessos són uns altres. La sessió municipal continua, però fins aquí ja ens sentim refermats amb el comentari inicial: Un Ple per a la història.
CIU: “…NO HEM RETALLAT RES, REPETEIXO RES,…”
La segona intervenció extraordinària és la de Luís de la Torre. En nom de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Sabadell, llegeix la proposta de moció formalitzada per l’Entesa, ICV i EUiA, sense sortir-se gens del guió. Fet i fet, es demana allò a flor de pell de tothom: suspendre el Pla de mesures urgents del Consorci del Taulí, que ja estava en una situació d’oferta sanitària deficitària; instar a restablir els serveis sanitaris i refermar el compromís de l’Ajuntament en rebutjar qualsevol privatització dels mateixos serveis. La moció és doblement oportuna perquè a les retallades en curs, avui els mitjans han anunciat la proposta de tancar quiròfans. El públic ja s’ho ha après, no pot aplaudir, en canvi fa fimbrar les cartolines on exhibeixen els símbols. Quan el Luís acaba, una fressa sorda com d’un eixam d’abelles envaeix la sala.
Són ja quatre hores de Ple, es nota una certa tensió acompanyada de fatiga. Mentre es debat l’esmentada moció s’hi sumen a favor el PSC i el PP. Quan s’escolten les paraules “…no hem retallat res, repeteixo, res, senzillament disposem de menys recursos…” pronunciades per l’Antonio Font, regidor de CiU, automàticament el públic es gira d’esquena i els símbols queden de cara a la paret. És una reacció espontània i inesperada (mai vista en el Ple), conseqüència de no poder protestar verbalment. Era el moment d’una fotografia per a la història, però el fotògraf del Diari de Sabadell ja era absent feia estona.
L’acció és silenciosa però deixa a l’ambient la sensació d’un buit profund que noqueja al regidor de CiU, com si fos ell qui parla de cara a la paret. Han estat unes paraules desafortunades, però el desencert polític l’agreuja quan burxant en el currículum de la Cristina Moreno, defensora del vot a favor de la moció per part del PSC, l’acusa de treballar com a responsable en l’ICS (Institut Català de la Salut) i no haver dimitit “perquè no es pot estar allà fent una cosa i aquí dir-ne una altra”. La resposta de la Cristina, pausada i tranquil·la, el fulmina: “El ICS és una entitat proveïdora de serveis, estem obligats a aplicar allò que el Govern de la Generalitat (vostès) ens ha imposat”. De nou, la fressa sorda ens satura les orelles.
El torn de rèpliques evidencia les incongruències de CiU la qual es queda sola perquè, tal com hem dit abans, també el PP dóna suport a la moció. Possiblement més per la proximitat de la campanya electoral que pels seus interessos prioritaris. Però a banda de la conjuntura, en una votació democràtica sempre es procura aconseguir la majoria més extensa possible per multiplicar la força de la proposta aprovada. Per això ha estat desafortunada, políticament infantil, la renyina entre la Nicole Pans del PP i la Marisol Martínez d’EUiA quan aquesta última no els ha volgut esmentar, durant la seva intervenció, entre el conjunt de forces polítiques votants a favor de la moció.
Per segona vegada en la sessió d’avui, una amplia majoria del ple dóna suport al “carrer en brega”, els col·lectius mobilitzats primer per a millorar la sanitat pública a Sabadell i ara per evitar-ne les retallades. Realment som espectadors d’un Ple excepcional.
EUiA FA GALA DE LA SEVA INDEPENDÈNCIA
Després de les dues mocions “del carrer” s’enceta el tema del vapor Cusidó. Quan aquest espai industrial ja era propietat de l’Ajuntament, a primers de setembre, va esfondrar-se una paret sobre la vorera i la calçada. Prèviament, els serveis d’urbanisme, coneixedors del mal estat de la nau, havien fer col·locar senyalització per evitar l’aparcament en el lateral més pròxim. És evident, que en una zona escassa d’aparcaments unes plaques no han estat l’impediment per evitar l’estada temporal dels vehicles. Avui, afortunadament només cal lamentar els cotxes esclafats pel pes de l’obra caiguda, però és evident que ha existit un risc greu per a les persones perquè no es va impossibilitar el pas de vianants per la vorera corresponent. Davant dels fets, CiU ha presentat una moció per reprovar (forma lleu de demanar responsabilitats) el regidor d’urbanisme actual i el del mandat anterior.
La proposta políticament és correcte i carregada de raó, però el Carles Rossinyol, portaveu de CiU, en fa una defensa embolicada i feixuga de seguir. A més, per fer més gruix implica els dos regidors d’urbanisme a l’esmentar les instàncies presentades als anys 2002 i 2007 referents al mal estat de l’edifici. Això allunya el moll de l’os de la reprovació perquè obre el debat fins a l’època que les naus eren de propietat privada, moment que les actuacions de l’Ajuntament són més difícils de seguir i qüestionar per la dificultat jurídica d’intervenir en aquestes circumstàncies. Tanmateix aquesta vegada li ha sortit una bona aliada, la qual fa una defensa molt política de la proposta, la Marisol Martínez, portaveu de EUiA. Ella, tot i començar amb un discurs excessivament ornamentat acaba centrant el tema en les últimes actuacions de l’Ajuntament i concreta les responsabilitats polítiques pel fet de posar en perill la seguretat de les persones. Fins i tot, durant la rèplica, hàbilment esmenta unes paraules del Sr.Bustos, recollides en un llibre, on personalment comenta la seva actuació davant la responsabilitat política pel possible col·lapse estructural de les antigues piscines municipals. No calia, però amb aquest comentari la portaveu d’EUiA reforça els arguments emprats per votar a favor de la reprovació del Joan Manau, tal com demana CiU.
El què sorprèn són els arguments de la portaveu d’ICV per abstenir-se. La Carme Garcia expressa amb la coneguda metàfora “estic d’acord amb la música però no amb la lletra” la preocupació del seu grup perquè no han funcionat les senyals d’alarma, referint-se a les esmentades instàncies d’anys endarrere, quan òbviament el govern tenia més dificultats per actuar. Volen conèixer què ha passat realment i després actuarem en conseqüència, explicita. Parla des d’una concepció tècnica com si el Ple fos una reunió del departament d’urbanisme analitzant els fets i obvia les responsabilitats polítiques.
El regidor de l’Entesa per Sabadell, el Juli Moltó, fa una exposició senzilla i ordenada dels fets, cosa que facilita al públic entendre el conflicte. Alerta sobre altres edificacions municipals en un estat de conservació similar, demana una anàlisi rigorosa dels fets i una autocrítica per part del regidors responsables. Segons el seu parer, la moció en qüestió és insuficient i incompleta perquè no planteja actuacions concretes cara el futur. Sense esmentar quines podrien ser, anuncia l’abstenció del seu grup.
Entre línies, de la intervenció del portaveu del PP, se’n pot deduir el seu desconeixement detallat de l’expedient i del lloc dels fets, no obstant, això no li impedeix utilitzar la proposta de CiU per atacar aquesta formació. Li retreu perquè amb instàncies presentades fa nou anys, fins ara no en reclama el seu compliment. Manifesta que el seu interès és saber com i en quines condicions l’equip de govern ha realitzat la compra d’aquestes naus industrials, precisament en la pitjor època per adquirir patrimoni d’aquestes característiques, mentre s’abstindran.
Arribats aquí ja està clar, la majoria del Ple refusa reprovar als regidors d’urbanisme per uns fets que han significat un risc greu per a els vianants. Així doncs, amb el silenci del portaveu del PSC, la intervenció del regidor d’urbanisme, Joan Manau, està condicionada pel resultat previsible de la votació. Explica totes les actuacions fetes per l’Ajuntament d’ençà de les instàncies d’anys endarrere, les dificultats per intervenir en una propietat privada, el nombre de contenciosos interposats per la propietat, i com finalment s’ha iniciat el procediment d’enderroc a partir de la compra de les instal·lacions. Òbviament durant la seva intervenció en qüestions de seguretat, motiu de la reprovació, no va més enllà de comentar la col·locació d’unes (senzilles) tanques i de les plaques per a no aparcar.
Finalment amb el vot en contra del PSC i les abstencions del PP, d’ICV i de l’Entesa, sense un bri d’autocrítica per part dels regidors afectats, la moció per a la reprovació política decau.
ENS HA ENGANYAT EL GOVERN CENTRAL?
L’última moció transcendent és presentada per l’Entesa per Sabadell. En el seu redactat no s’esmenta, segurament per preservar el caire local, però explícitament té una significació política d’altura per les seves connotacions a tot el país.
Habitualment l’Estat avança a l’Ajuntament en concepte de bestreta la participació en els tributs estatals que aquest recaptarà a nivell local. L’estimació de l’import la fa cada any qui en té la responsabilitat, el Ministeri d’Economia i Hisenda. A conseqüència de la crisi el Ministeri no va recaptar l’import pressupostat i ara demana (a tots els municipis) el retorn dels diners avançats, concretament a Sabadell 4.600.000 € corresponents a la liquidació de l’exercici 2008 i 14.392.000 € més corresponents a la liquidació de l’exercici 2009.
La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa, proposa demanar la condonació del deute en base a què l’Ajuntament no tenia cap motiu per qüestionar i tampoc cap sobre avís per estar alerta sobre uns diners que lògicament s’han destinat a les necessitats de la ciutat. Hi afegeix: “l’Estat és l’únic responsable perquè si bé pel 2008 pot tenir algun atenuant, pel 2009 ja no en té cap, el Ministeri tenia prou elements (entre ells les dades de l’any anterior) i prou coneixement dels efectes de la crisi, la disminució d’ingressos per una menor recaptació de tributs, per no calcular una bestreta a l’alça”.
L’argument té una fortalesa inqüestionable i en conseqüència ens planteja una pregunta: Si el Ministeri gaudia de la informació per què va avançar aquests diners, quan lògicament calia reduir l’aportació per a no fer executar despesa per damunt de les possibilitats? Només hi podem trobar una resposta raonable: el govern central va actuar així per a no alertar sobre la magnitud de la fallida econòmica (en aquells moments encara feia veure que a Espanya la crisi quedava una mica lluny) i evitar els costos que això podia significar per a l’economia de l’Estat. En poques paraules, va actuar deslleialment, a l’encobrir part del seu dèficit a costa d’esperonar els ajuntaments perquè gastessin més del compte, i ara formalment els hi reclama el retorn d’uns diners quant d’antuvi ja sabia (era l’únic amb possibilitats de saber-ho) que no els hi corresponien.
En aquest tema, a nivell de país, només n’ha agafat el repte polític ERC. Aquesta organització política ha anunciat la insubmissió contra la hisenda espanyola dels ajuntaments on governa, no retornaran aquests diners a l’Estat perquè se senten estafats. Si això es porta fins a les últimes conseqüències vol dir un litigi en els tribunals, on l’Estat quedaria entre reconèixer que va fer un tort a les hisendes locals, dins d’una estratègia econòmica premeditada, o certificar que compta amb uns desastrosos analistes econòmics.
Un cop la portaveu de l’Entesa ha fet l’exposició de la moció, amb poques paraules EUiA i ICV anuncien el seu vot a favor. Pel portaveu de CiU el PSOE ha actuat de mala fe. Alhora manifesta la seva preocupació pel contingut de la moció. Si el seu contingut es fes extensiu a nivell d’Estat seria d’una magnitud econòmica tal que no la fa viable. Proposa deixar-la sobre la taula per preparar un altre redactat o incorporar l’esmena que el PSC li havia suggerit abans del Ple però retocada. El PP no opina, segurament no li fa fred ni calor veure com l’Ajuntament perd 19 milions d’euros. El portaveu del PSC, el Josep Ayuso, després d’assegurar que el Ministeri no fa aquestes coses, fer trampa, “Ai! Sr.Ayuso” proposa substituir el redactat de la moció per l’acord subscrit per totes les forces polítiques en el si de la Federació Espanyola de Municipios i Províncias (FEMP), on es preveu retornar aquest import en un període de quatre anys. La portaveu de l’Entesa s’hi nega i mostra la seva estranyesa perquè el mateix Ayuso, a la sis de la tarda, li havia proposat una esmena a la moció per a acceptar-la i que ella havia recollit “ Ai, ai! Sr.Ayuso, va al Ple sense els deures ben fets”. Finalment el Sr.Bustos suggereix la possibilitat de mantenir la moció amb l’afegit de l’acord de la FEMP i la portaveu de l’Entesa l’accepta com una sortida transitòria en el redactat actual. La moció així arranjada s’aprova majoritàriament amb l’abstenció de CiU i del PP.
UNA TAXA D’ATUR RELATIVAMENT ACCEPTABLE
A Sabadell l’atur tampoc para de créixer, s’ha tancat el mes de setembre amb 600 persones aturades més, ja són 19.688. Amb aquestes xifres recents a sobre de la taula es debat el balanç sobre el “Pacte per a la millora de l’ocupació”. Hauria estat un dels punts rellevants del Ple, fins i tot podia ser un bon començament per l’expectativa del públic que, com s’ha dit, omplia la sala de gom a gom però va ser un debat feixuc, una hora i mitja carregada de dades i cites llegides impassiblement per la ponent Montserrat Capdevila, del PSC. Si es vol fer pedagogia, quan s’evitaran aquest tipus d’exposicions en el Ple? Quan s’utilitzarà una pantalla on les gràfiques o series numèriques, ja de si difícils per la majoria del públic, es podran observar i no ser imaginades? Ep! Això si cal fer pedagogia, si el Ple només ha de ser un aparador, res a dir.
Tota l’oposició, tret de la Marisol Martínez d’EUiA, està d’acord en què el balanç exposat, malgrat la quantitat de dades, no ofereix resultats concrets. A banda de relacionar les accions fetes calen dades qualitatives (nombre de persones ocupades, augment d’hores de treball aconseguides, etc) per a valorar-ne l’oportunitat de continuar o corregir les actuacions, apuntava el Carles Marlés d’ICV. La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, recorda com moltes de les actuacions fetes ja eren previstes sense el Pacte, i reclama “un veritable debat per a definir les línies estratègiques que ens permetin abandonar el camí que ens porta inexorablement cap a la ciutat dormitori”. Pel Carles Rossinyol, portaveu de CiU, l’evolució de les dades de l’atur certifiquen la poca eficàcia de l’esmentat pacte, perquè mantenim les mateixes diferències abans i després d’aquest amb les poblacions que no l’han fet. El PP simplement demana un nou balanç perquè aquest no permet valorar resultats.
El portaveu del PSC, Josep Ayuso, comença fent una intervenció defensiva amb una frase d’antologia ”l’evolució en la taxa d’atur, situa a Sabadell dins d’una franja relativament acceptable”. Sr. Ayuso, si us plau, no hi ha mai una taxa d’atur acceptable, mai, mai, ho sent? MAI. Per un polític l’atur sempre ha de ser inacceptable, no es pot tolerar que una sola persona, en contra de la seva voluntat, no pugui treballar i en tenim a Sabadell ja 19.688. Sí, sí, ja ho sé, comparàveu els índexs d’atur entre poblacions i, segons la vostra opinió, proporcionalment el nivell de l’atur aquí és més baix, però el subconscient us ha traït i denota un conformisme inacceptable.
Després d’aquesta relliscada, el portaveu del PSC ha conduït el debat al terreny polític i ha denunciat l’actitud del govern de CiU a la Generalitat en recordar-li al Carles Rossinyol que enguany només han rebut 54.000 euros per a polítiques de foment de l’ocupació quan l’any passat s’havia rebut del govern tripartit 9 milions d’euros i un total de 16 milions els tres anys anteriors. Comentari que el portaveu de CiU ha contestat amb una pregunta: què n’han fet de tants diners? Perquè els resultats no es veuen.
En la rèplica, la ponent Montserrat Capdevila, també retreu al Carles Rossinyol el fet de no rebre cap ajut per part de la Generalitat i recorda com CiU no va fer cap proposta en el sí del Pacte. Amb un hàbil aiguabarreig de dades intercala en el seu discurs la resposta al comentari anterior del Carles Marlés, on li dóna a entendre amb guant blanc que al ser nou en el consistori no sap el que es diu. Alhora deixa anar algunes reflexions les quals posen de manifest amb quin conformisme aquest govern gestiona la crisi actual. “L’objectiu del Pacte no és la creació de llocs de treball” “És difícil fer coses pel 62% de persones que treballen fora de Sabadell” (queda clara la nostra condició de ciutat dormitori) “nosaltres no disposem d’informació sobre quantes persones, després de la formació, accedeixen a un lloc de treball”.
La rellevància d’aquestes expressions en boca d’una persona del govern serien suficients per propiciar un punyent i llarg debat, però el protocol d’intervencions no ho permet i només la Virgínia Domínguez replica aquestes afirmacions. Manifesta la seva sorpresa en què l’objectiu no sigui aconseguir més llocs de treball i afirma que la ponent està dimitint de la seva responsabilitat de regidora de Promoció Econòmica quan assegura no poder fer res pels que treballen fora, quan l’objectiu de molts és aconseguir treballar en el municipi. Caldria afegir-hi: conèixer resultats és tan rellevant que bé es mereix algun sistema de seguiment per identificar els resultats d’inserció en el món laboral o es donarà la raó a CiU perquè no sabrem què passa amb els diners?
Finalment el debat (aquest punt no es vota) es tanca amb la intervenció del Sr.Bustos qui fa un agraïment a totes les persones i organitzacions que han fet possible el pacte. Es dol del gran nombre de persones a l’atur a Sabadell i anuncia una nova reunió amb tots els agents implicats per actualitzar els compromisos sobre l’orientació econòmica de la ciutat, ja que els recursos i la realitat han canviat extraordinàriament.