Aprovada
Isidre Soler Clarena, Portaveu del Grup municipal Entesa per Sabadell
EXPOSA QUE:
Estem travessant una greu crisi econòmica generada en el sistema financer d’Estats Units d’Amèrica i que, junt amb la nul·la regulació bancària en els moviments de capitals i en l’enginyeria financera, es va estendre pel sistema a tot el món.
Després de la crisi del 29, John Maynard Keynes, qui en la seva Teoria General advoca per la necessitat de reduir l’excessiva liquiditat dels mercats, proposà gravar amb un impost d’estat les transaccions financeres, sobretot les especulatives que operen a curt termini. D’aquesta manera proposà un Impost a las Transaccions Financeres (ITF) que tindria un efecte estabilitzador en els valors dels actius financers i milloraria el creixement econòmic i l’ocupació.
L’explosió especulativa als mercats de canvi de divises –originada per la pèrdua de paritat dòlar-or, la disminució dels costos de transacció davant els avenços tecnològics i la liberalització dels mercats de capital i de canvi- va portar James Tobin el 1972 a proposar que es regulessin els mercats de canvi. Aquesta proposta consisteix a gravar amb un impost els intercanvis de divises a nivell mundial amb un tipus entre el 0,5% i l’1%, rebaixant la franja inferior posteriorment al 0,25% i inclús al 0,1%.
Aquest impost serviria per dissuadir les operacions especulatives de canvi que es donen a curt termini. És el que Tobin anomenava “tirar uns granets de sorra als engranatges massa ben lubricats de les finances internacionals”. Tobin defensa que l’excessiva mobilitat i liquiditat als mercats financers debiliten la funció dels governs i assegura que aquest impost significarà que els governs puguin seguir polítiques econòmiques autònomes i sobiranes.
Les polítiques neoliberals van impedir que s’apliqués la Taxa Tobin. Ara, i després de diversos episodis de crisis financeres a diferents països, es veu com una necessitat la creació d’un impost internacional sobre les transaccions canviàries, l’objectiu del qual seria doble: dissuadir els moviments de capital especulatiu que es donen curt termini, no així els que tenen com a finalitat la inversió productiva i que es donen en terminis més llargs; i recaptar un important fons per a redistribuir-lo cap a necessitats urgents i el desenvolupament.
Aquests fons especulatius s’han centrat en les divises, els valors, els bons i en particular bons sobirans de la deute dels estats, obligacions, els títols d’hipoteques, els mercats de futurs dels aliments i dels combustibles i qualsevol producte sobre el que les poderoses finances puguin treure un ràpid benefici sense importar en absolut els efectes perjudicials que provoquen arreu del món.
És per això que diversos actors, tant governamentals, com d’ ONGs i moviments socials, venen reclamant des de diverses òptiques en els últims anys una modalitat d’impost que gravi tot tipus de transaccions financeres, un ITF que haurien de reunir les següents característiques:
1- Actuar sobre tot tipus de transaccions financeres.
2- Plantejar tipus fiscals que dissuadeixin als especuladors.
3- Idòniament hauria de ser mundial, però la Unió Europea (UE) pot i ha de començar a implementar-lo.
4- Delegar a un organisme democràticament constituït en el si de la ONU la gestió del fons generat amb aquest impost.
5- Aquest ITF és complementari a qualsevol altra proposta per combatre els paradisos fiscals.
Per tot l’exposat PROPOSA:
1. Manifestar el suport de la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Sabadell a la creació d’un Impost a les Transaccions Financeres (ITF)
2. Instar al Govern Central, al Congrés dels Diputats i al Parlament Europeu a donar els passos necessaris per establir-lo.
No obstant això, la Junta de Portaveus resoldrà.
Isidre Soler i Clarena
Portaveu del Grup Municipal de l’Entesa per Sabadell
Sabadell, 17 de desembre de 2010
IL·LM. SR. ALCALDE PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE SABADELL