Virginia Domínguez - Entesa per Sabadell - CAV
La pregunta que tenim sobre la taula, per què fem el pas a la política local, té una primera resposta, que és evident: fem el pas a la política local bàsicament pels mateixos motius que hem fet anteriorment el pas al treball associatiu en diferents tipus d’entitat: veïnal, estudiantil, ecologista… Perquè aspirem a millorar la qualitat de vida i els serveis, perquè reivindiquem un determinat model social i urbanístic, perquè ens indignem amb la manera de fer dels que ens governen i volem denunciar tot el que no ens agrada i, sobretot, oferir alternatives.
Apostem per la política institucional perquè, veient el panorama dels partits clàssics que pretenen representar-nos, ens rebel·lem i pensem que és possible fer política d’una altra manera. Tenim molt clar que no volem ni podem deixar la política institucional i els consistoris en mans d’aquesta gent, de personatges que governen pensant més en els seus interessos partidistes i personals que no pas en la ciutat. Que malbaraten els recursos públics i malmeten el patrimoni natural, històric i arquitectònic, sovint en nom del progrés! Apostem per la política institucional perquè no ens agraden les opcions establertes pensades perquè res no canviï i per mantenir-se en el poder.
Fem el pas a la política institucional perquè tenim la convicció de què podem aportar moltes propostes a partir d’un pensament crític i, sobretot, d’una visió global de la ciutat, actuant transversalment, des del coneixement de la gran diversitat d’inquietuds, de necessitats, de condicions socials… Sumant el coneixement que hem anat adquirint col·lectivament a partir de les diferents experiències en entitats i moviments socials i escoltant les entitats i les demandes de la societat civil.
Perquè creiem en la democràcia participativa, no en la de votar i callar, no en la dels intermediaris, no en la pseudoparticipació, sinó en la veritable implicació de la ciutadania, en els debats públics com a espai per fer propostes i millores col·lectivament, en el diàleg i el respecte per la discrepància.
És en aquest context quan neix la necessitat de construir una candidatura alternativa, a partir de la constatació de l’esgotament d’un model de partit clàssic en què moltes persones no ens sentim gens representades. En aquest procés hi ha circumstàncies col·lectives i circumstàncies individuals, que no vol dir personals. I és la combinació de factors en aquests dos nivells el que permet tirar endavant alternatives. Les circumstàncies col·lectives determinen el moment o les condicions en què es constitueix una candidatura, per recollir el treball fet a partir d’alguna reivindicació molt intensa, com a opció en un moment de canvi, etc. Són, en definitiva, les circumstàncies concretes del moment social i polític de cada municipi. Les circumstàncies individuals empenyen les persones a modificar la seva militància, a reorientar la seva acció en el camp veïnal, ecologista, estudiantil, sindical… cap a una opció política amb vocació institucional.
El cas de l’Entesa per Sabadell és una mica peculiar, perquè les circumstàncies col·lectives en què es comença a gestar el projecte, el punt de partida de la candidatura, és una coalició que aspirava a governar la ciutat en un moment de canvi. El naixement de l’Entesa, l’any 1999, es produeix a partir de l’anunci de l’alcalde Antoni Farrés de no concórrer a la reelecció després de 20 anys a l’alcaldia, primer amb el PSUC i després amb Iniciativa per Catalunya. Aquest és el context en què un grup de gent promou a finals de 1998 el “Manifest per un bon Ajuntament d’Esquerres” i l’aliança de partits, que es va concretar en una Entesa formada per ICV, EUiA i la CUP, a més del grup impulsor del Manifest, format per gent independent i crítica. Des del Manifest es defensava la renovació de l’Ajuntament a través d’un ampli impuls ciutadà i des dels valors i els ideals progressistes i d’esquerres, superant la fragmentació dels partits de l’esquerra amb una candidatura integradora. Es pretenia fer un front ampli d’esquerres i remarcar els valors ètics amb la signatura d’un codi ètic. Hi havia, doncs, una consciència de què calia fer una passa endavant, fer una cosa diferent, una renovació de l’esquerra.
Vam perdre les eleccions per 99 vots, vam empatar amb el PSC en nombre de regidors, i el pacte de govern PSC-CiU-ERC va deixar l’Entesa a l’oposició. Uns mesos després ICV entra al govern i abandona oficialment l’Entesa, però dos dels seus tres regidors es mantenen fidels, així que durant 4 anys hi va haver 9 regidors i regidores de l’Entesa a l’oposició.
En el 1r Congrés, l’any 2001, amb el lema “alternativa ciutadana per a un Sabadell progressista”, l’Entesa deixa de ser una coalició electoral per passar a definir-se com un moviment cívic i polític de l’esquerra de Sabadell, que aplega persones, partits, col·lectius i organitzacions progressistes i d’esquerres per impulsar un projecte comú de ciutat. Es remarca el caràcter civicopolític, com una voluntat de fer xarxa i d’incorporar diferents sensibilitats de la ciutat
L’any 2003, com a conseqüència del pacte nacional amb ICV, EUiA deixa l’Entesa. Hi ha llavors un debat intern profund sobre les possibilitats de concórrer a les eleccions, en un moment en què tant els partits tradicionals com els mitjans de comunicació no ens donen cap oportunitat, volen enterrar l’Entesa. Havien canviat les circumstàncies col·lectives i és llavors quan es gesta realment el projecte actual de l’Entesa, que es consolida quan, en solitari, sense el suport de les sigles de cap partit, obté dos regidors.
L’any 2004, en el 2n Congrés, l’Entesa es defineix com a moviment cívic i polític que aplega persones amb inquietuds i sensibilitats diverses, que comparteixen un projecte de progrés, basant-se en principis com la renovació de les persones i les idees, el respecte a la pluralitat i la participació. A partir de llavors l’adscripció a l’Entesa és individual, però hi ha persones que conserven una doble militància. Un parell de mesos abans s’havia celebrat la primera trobada de les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV) i s’anava configurant aquest marc de treball i coordinació que actualment està plenament consolidat, i que es basa en l’autonomia de cada candidatura en l’acció política al seu municipi. A les CAV conviuen formacions nascudes de circumstàncies col·lectives molt diferents, però amb circumstàncies individuals probablement molt semblants.
En el congrés de 2004 també es reivindica el paper que podem fer des de l’oposició i el treball actiu per la ciutat. La nostra presència al consistori implica una veu a disposició dels diferents col·lectius i entitats crítics amb la política contrària als interessos de la ciutat (mala gestió recursos, urbanisme a la carta, clientelisme i utilització partidista d’entitats i col·lectius…) i l’actitud personalista i populista de l’alcalde.
Les eleccions de 2007, en què obtenim novament dos regidors, confirmen que hi ha un sector de la ciutat que reconeix el nostre treball, que busca alternatives i ens dóna suport, que se sent representat, que reconeix el treball honest i desinteressat, que ens anima a seguir treballant en la mateixa línia.
El lideratge de l’Entesa recau sobretot en persones amb una experiència organitzativa i política rica i diversa, procedents del moviment ecologista, veïnal, organitzacions d’estudiants, sindicats, o fins i tot de militància en partits polítics d’esquerres com ara MCC, LCR, PSUC, etc. Gent que ha fet molt treball de base, que s’ha mogut en un o en més sectors i que té una xarxa social articulada informalment.
La política institucional ens aporta coneixement d’altres realitats de la ciutat, fins i tot algunes molt allunyades ideològicament, permet utilitzar instruments com ara l’accés a la informació (malgrat totes les dificultats que ens posen els equips de govern), la quota als mitjans de comunicació (menys de la que voldríem i sovint contestada immediatament pel govern), facilita el contacte amb entitats menys properes i amb altres institucions, implica tenir una assignació econòmica i un suport administratiu que ens permet fer més una activitat política més àmplia…
Tanmateix, el treball de l’Entesa es fa en diferents àmbits. En el marc institucional en els òrgans de decisió, presentant mocions, precs i preguntes, estudiant tots els temes de pes i presentant al·legacions a tot tipus de plans, reglaments, modificacions del planejament urbanístic… En el marc de relació amb les entitats, reunint-nos, participant en les seves activitats, coneixent les seves inquietuds, oferint suport com a altaveu de reivindicacions… En els mitjans de comunicació a través de comunicats i rodes de premsa, articles, etc. I en un àmbit més intern, però sempre obert a la ciutat, organitzant tot tipus de debats i taules rodones sobre temes locals, però també introduint reflexions sobre l’ètica, la solidaritat, l’ecologia, la política, etc. Editem també un butlletí del Grup Municipal, fulls informatius monogràfics, un diari que distribuïm a totes les cases un cop l’any, i el web www.entesa.org permanentment actualitzat.
Per tant, ara mateix el treball institucional i el grup municipal centren molts esforços, però l’Entesa tindria sentit també sense aquesta representació institucional. De fet, també hi ha en el si de les CAV altres candidatures que de moment no tenen representació en el consistori, però que també fan una tasca política important a les seves poblacions. Sense representació l’Entesa potser seria una organització una mica diferent i disposaria de menys recursos econòmics, però estem convençuts de què la ciutat necessita una entitat que analitza la realitat, que fa propostes, que dóna alternatives, que alerta sobre temes problemàtics, que fiscalitza l’acció del govern. En aquest sentit, entenem el grup municipal com un instrument molt útil i amb una certa capacitat d’influència en aquest sentit.
Al llarg dels anys hem anat constatant la nostra influència en la realitat política i social, si bé en principi difusa i no sempre del tot reconeguda. Des de les candidatures alternatives podem influir, podem incidir en diferents àmbits a través del nostre treball i del coneixement que tenim de la ciutat, però també donem molt valor al fet que ser-hi, existir, tenir presència, ja és una manera de què l’equip de govern no ho pugui fer encara pitjor.
I, en aquest sentit, també reivindiquem una manera de fer totalment diferent a la resta de grups municipals. L’Entesa es basa en el treball col·lectiu i defensa una nova cultura política a partir dels valors de l’ètica, el rigor i la dignitat. Això es tradueix en el dia a dia i en el codi ètic que, entre altres elements, limita a 8 anys la durada dels càrrecs electes i rebutja fer de la política una professió. Un altre factor diferencial és que l’Entesa és un producte sabadellenc, que pensa en Sabadell i decideix a Sabadell, sense dependre d’altres estructures o d’interessos aliens a la ciutat. Això ens atorga molta llibertat d’actuació i de paraula en funció dels temes que es tracten i no de pactes supramunicipals o altres servituds. D’altra banda, l’Entesa no deixa de ser i de funcionar en gran mesura com una entitat, i no com un partit. És una extensió del treball que moltes persones han fet en els moviments socials durant molt de temps o que segueixen compaginant. Les principals decisions es prenen en assemblea, ningú no les pren en nom de tots ni les imposa. Anualment donem comptes de la tasca feta i es recull en una memòria totes les activitats i posicionaments. Per últim, però no menys important, l’Entesa no està condicionada per la necessitat de governar, no prioritzem governar, però això no vol dir que hi renunciem. Hem de ser creïbles com a alternativa de govern, perquè governar és la manera més efectiva de transformar, però alhora som conscients de la dificultat de formar govern perquè la nostra exigència i autoexigència ètica està molt lluny de la dels altres grups.
Amb aquests elements i amb el treball quotidià tenim una credibilitat a la ciutat, som una opció reconeguda per un sector crític i ben informat, una part de la qual és fidel. Per tot plegat valorem molt positivament aquest pas a la política local i a la política institucional i pensem que, si volem recuperar la il·lusió de la gent i els valors democràtics, el futur està en les candidatures alternatives i molta més gent ha de fer aquest pas.
[Publicat a Elisenda Alamanya, Marc Serrà i Gemma Ubasart (eds.): Construint municipi des dels moviments socials. Candidatures alternatives i populars i barris en lluita, Barcelona, Icaria, 2010]