UNA SESSIÓ MARATONIANA CARREGADA D’HISTÒRIA

Per Sebastià Ribes i Garolera

El ple d’octubre ha posat en escena, més d’una vegada, allò que és inherent a un ple: el debat entre governants o gestors que han d’executar solucions i una oposició que s’aplica en trobar-hi fissures o contradiccions a les propostes dels primers. Per molt còmodes que siguin les cadires dels càrrecs electes, un tema que ha de preocupar és la durada del Ple: sis hores. Mantenir durant tant de temps, amb intensitat i precisió tot allò que succeeix, es diu o es replica per a cadascun dels vint-i-vuit punts de l’ordre del dia, és realment un exercici esgotador. Sóc de l’opinió que els nostres representants polítics haurien de pensar-s’ho seriosament i pactar un funcionament més àgil.

Un cop més, van sortir referències al passat, amb tanta insistència que finalment fins i tot l’oposició va caure en l’absurda comparació. El Ple m’ha portat a preguntar-me, quin estrany encant té el període d’en Antoni Farrés per a què el PSC s’entesti a utilitzar-lo com a referència? Onze anys de govern socialista no són prous per marcar un perfil propi? Se’m fa incomprensible, parlen d’una època en què tot estava per fer, millor dit, per inventar. D’una ciutat sense serveis, que sortia de la transició amb crisi econòmica i governada per gent amb molta voluntat, però sense models de referència. Com es pot comparar una societat analògica amb una de digital?

Tal com ho he vist:
Entrem en tema a partir del tercer punt amb la proposta de concedir la Medalla de la Ciutat al Mèrit Cultural a l’Acadèmia de Belles Arts. Qüestió de tràmit, qui no donaria la medalla a la centenària Belles Arts? Bé, doncs el portaveu de CiU s’embolica amb una intervenció en defensa de la llibertat cultural i la no intervenció de les institucions que per uns moments sembla una oposició al lliurament de la medalla. Però no, aprofitava l’avinentesa per a repetir-nos el seu discurs ideològic. Compte, el rellotge ja ha començat a córrer! Belles Arts rebrà la medalla per unanimitat.

El quart punt ja és una mica més delicat, iniciar el tràmit per concedir la medalla de la Ciutat al Mèrit Sanitari a una persona que s’ha significat a l’àmbit de la sanitat privada amb el domini, en alguns moments monopoli, del món de la radiografia. Com un flaix m’ha saltat a la memòria l’any 1987, quan vaig abandonar el ple en el punt que s’acordava atorgar la medalla de la ciutat a la Dolors Viñas. Ningú no opina, s’aprova amb l’abstenció de l’Entesa.

En el punt següent es tracta l’adhesió a la xarxa d’Espais de Memòria Democràtica. CiU fa un discurs que podria subscriure el PP, mentre aquest calla, després el matisa una mica però… ICV-EUiA insisteix que la memòria que es perd és precisament la del costat perdedor. El ponent del PSC intenta equilibrar el contingut del debat i fa observar que només s’aprova un conveni amb la Generalitat. Finalment formarem part de la xarxa amb l’abstenció del PP.

Ara toca aprovar el reglament d’ús de la casa Duran. El que podia semblar una qüestió de tràmit, es converteix amb un ping-pong d’història. L’Entesa i ICV-EUiA demanen ampliar la utilització a les entitats. CiU proposa incloure-hi a les empreses. Com en el ple anterior en Lluís Monge, del PSC, després de negar-s’hi i justificar-ho, acaba la intervenció fent una comparació amb el període Farrés on també esmenta el Mapa Cultural (proposta que tant elogiaren els socialistes de l’època) Per què? Es debat un reglament, ningú li qüestiona el volum de feina feta. L’oposició perd l’equilibri i llisca pel mateix tobogan: l’Isidre Soler, portaveu de l’Entesa, li retreu de quan el PSC estava al govern amb el Farrés. En Joan Mena, de ICV-EUiA, hi afegeix la descripció del Sabadell dels carrers amb fang. Parlen de la prehistòria de la democràcia! CiU, que no llegeix el Diari de Sabadell, diu que en cap més lloc es restringeix l’ús a un edifici semblant. Si el llegissin sabrien que una regidora seva, a Cerdanyola, està fent la mateixa restricció d’ús per un museu i l’oposició ho ha portat al Síndic de Greuges. Amb el vot a favor del PP, el reglament de la Casa Duran queda llest per anar a impremta.

A les set de la tarda encarem el setè punt. S’ha d’autoritzar la creació del Consorci Òpera a Catalunya. El ponent, en Joan Manau del PSC, explica que així es garanteix que la producció de l’òpera itinerant es faci des de Sabadell. El debat és el propi entre un gestor que vol ser pragmàtic amb allò que té entre mans i una oposició que intenta que el tema es formalitzi més. En Magí Rovira, portaveu d’ERC, ho dóna per bo. La Virgínia Domínguez, de l’Entesa, demana que s’especifiquin els recursos que hi aporta la Generalitat perquè no sigui paper mullat. CiU rebaixa el Consorci a un simple control de les subvencions actuals. ICV-EUiA està per l’òpera, diu, però pregunta com encaixa això amb la promesa Ciutat de la Música. En Joan Manau ho deixa clar, ara per ara, ni un duro per la Ciutat de la Música (ni un euro, s’entén). L’Entesa, ICV-EUiA i CiU s’abstenen. S’aprova pel PSC, ERC i el PP. Bé, la Mirna Lacambra de paper en paper consolida el seu projecte, no tant ràpid com voldria però és que el llistó l’ha posat molt alt.

S’accepta sense debat, la incorporació de l’Ajuntament a la Fundació Inform, organisme que possibilitarà als joves, en formació empresarial, utilitzar un simulació d’empreses. Continuem la sessió amb els temes econòmics. Cal decidir què fer amb els 1.040.000 euros que s’han extret del sou dels treballadors municipals. El debat no és transcendent perquè el decret estatal que ha mossegat els sous un 5% ja concretava les possibilitats, i la votació és un reflex de la posició política de cada grup davant la retallada, amb l’excepció del PP que vota a favor contradient en Rajoy i on CiU manté la seva ambigüitat abstenint-se.

La proposta d’unificar la gestió i la recaptació tributària torna a fer pujar el to. Hi ajuda la presència a la sala de personal municipal afectat, que estoicament aguanten una pancarta d’enormes dimensions. El ponent, en Joan Manau, defensa la proposta amb l’argument que és la millor solució dins de les possibles. La Virgínia Domíguez fa observar que de moment dóna inseguretat a les persones afectades. El portaveu d’ERC, fuig del debat, diu que s’abstindrà en no ser-li facilitada, per l’horari, l’assistència a la informativa corresponent. El Sr. Bustos li demana disculpes, però en Magí Rovira insisteix en el seu dret i manté la decisió. En Pere Vallverdú, d’ICV-EUiA, demana més diàleg amb els sindicats i en Joan Manau replica precisant que una cosa és informar-los i l’altra que decideixen l’organització. Si vostès governessin farien el mateix, afegeix. En Vallverdú contesta, fent el pinxo, que quan governin mantindran les seves posicions. CiU també esquiva el tema amb la pregunta, què passaria si el servei passés a una altra administració? La resposta que rep del Manau és que ni se li ha passat pel cap. S’aprova amb el vot silenciós del PP, el vot en contra d’ICV-EUiA i l’abstenció de la resta de grups.

Són passades les vuit, quan unànimement i ràpid s’aprova la subvenció pel Pakistan aturada al Ple anterior i encetem els temes d’urbanisme. Es comença per resoldre el concurs d’idees pel Passeig de la Plaça Major i entorn. En Joan Carles Sánchez, portaveu del PSC, anuncia que es compta amb set propostes i en Magí replica que són insuficients, possiblement per falta de confiança, perquè en unes circumstàncies com les actuals el nombre hauria de ser molt superior. El portaveu del PSC ho rep com una fiblada i s’escuda dient que l’Eix Maciá va quedar desert en un primer concurs. Oh! No! Una altra grapada a la història, parla de vint-i-dos anys endarrere. L’Isidre Soler, manifesta el seu acord excepte en fer l’ampliació de l’aparcament, cap expert en trànsit defensa l’accés de vehicles al centre d’una ciutat i a la zona per a vianants, diu, i menys si hi ha altres alternatives. Afegeix, que, de fer-se, serà en detriment dels propis vianants perquè s’impedirà l’existència d’arbrat. En Joan Carles Sánchez argumenta que per l’arbrat hi ha solucions amb jardineres i posa d’exemple ciutats franceses que ha visitat. Ep! L’animo a fer una demostració a l’inhòspita esplanada que ens ha deixar l’aparcament soterrat de Fira Sabadell. La gent del barri de Covadonga, durant l’estiu, travessem la Gran Via pels semàfors, a la recerca del lateral ombrívol, per evitar un recorregut de cocció per l’assolellada llosa que cobreix el pàrquing firal. El ponent afegeix que la proposta millorarà el problema de les entrades i sortides de l’aparcament a ampliar. Aquest és un bon argument, eliminar la sortida pel carrer del Sol. Recordo quan es va fer, els tècnics no van trobar la forma raonable d’evadir els obstacles dels subterranis i la xarxa de clavegueram que hi ha en el subsòl del mateix carrer. El debat arriba al zenit amb la fatalista dita de la portaveu de ICV-EUiA , Carme Garcia, “allò que comença malament, malament acaba” amb la qual fa referència també a les bases del concurs, a la falta de credibilitat, i la seva poca relació amb el Pla de Mobilitat. El portaveu de CiU, en un estil animista, parla llargament de com tot plegat serà en detriment de “l’ànima del comerç”, fins que la bombeta vermella el convida a finalitzar.

Se segueix amb l’aprovació definitiva de la Modificació del Pla General als carrers Sant Pau / Cervantes amb uns nous paràmetres urbanístics, que incorpora la negativa de la Generalitat a incloure 255 m2 més de superfície edificable. La primera vegada que es va presentar al ple, desembre de 2007, es va establir un debat entre l’Entesa i el PSC sobre la legalitat o no de l’ampliació urbanística permesa en aquesta modificació. L’Entesa opinava que no era correcte, que només afavoria a la propietat, mentre que el ponent, en Joan Carles Sánchez, és remetia a fets de la Direcció General d’Urbanisme per avalar la seva actuació. En aquell ple la resta de l’oposició va fer confiança a la modificació urbanística i només l’Entesa va votar-hi en contra. Per això avui, l’Isidre Soler es congratula que la Generalitat els hi hagi donat la raó, alhora que altres grups de l’oposició es mostren defraudats i fora de joc per haver fet confiança a la proposta del govern. En Joan Carles Sánchez es justifica al·legant la complexitat del tema i el fet de tractar-se de casos singulars que permeten diverses interpretacions.

Després d’una accelerada en el ritme del Ple, tres temes de tràmit sense debat, s’enceta uns dels punts rellevants de la sessió: l’aprovació inicial per modificar el Pla de la zona industrial a l’àmbit del riu Ripoll. El ponent, en Joan Carles Sánchez, amb una llarga exposició ens explica que es tracta de reparcel·lar indrets a l’entorn del riu que permetin activitats industrials amb criteris més amplis que els actuals. Això facilitarà estratègicament impulsar la incorporació de noves empreses de cara a la reactivació econòmica i evitarà la degradació que s’està generant en algunes zones. La proposta compta amb el vist-i-plau d’ERC que demana considerar la mobilitat que provocarà, i de CiU que quasi la defensa amb més vehemència que el propi ponent (parlem d’interessos econòmics privats en majúscules). ICV-EUiA i l’Entesa coincideixen en què la proposta és potent però que tal com és presentada encara és immadura, superficial, poc concretada, alhora lamenten no haver estat convidats a participar del debat. Durant la intervenció de l’Isidre Soler, en Joan Carles Sánchez li fa un gest despectiu, fet que el fa sentir molest i reclama la intervenció del president, el Sr.Bustos. Aquest manifesta que la sensació de falta de respecta és subjectiva, ell suposa que moltes vegades ha rebut un tracte similar de qui ara es queixa, l’Isidre. En aquest moment sóc jo mateix qui no pot evitar raspallar la història. Penso en el període Farrés, era inconcebible un gest d’aquest tipus i una resposta semblant. Senzillament la seva concepció del Ple i l’estricta actitud que s’exigia en les seves funcions de presidència, ho feia inviable tant pel govern com per l’oposició. A la segona volta, però, en Joan Carles Sánchez es disculpa. Un cop acabada la ronda d’intervencions, per la rellevància del tema, pren la paraula el Sr. Bustos el qual posa èmfasi en manifestar que l’objectiu en aquesta zona, així com a altres indrets de la ciutat, és retornar l’activitat productiva que el Pla del 1993 va foragitar de Sabadell en fer-ne només una ciutat de serveis. De moment em sorprèn aquesta interpretació de la història econòmica i industrial de Sabadell, però, quan esmenta cinc vegades l’any 93 comprenc la vessant “pedagògica” de la simplificació. Finalment als terrenys del Ripoll hi tindran cabuda tot tipus d’activitats (indústries per a mobles, comerç, reparació de vehicles, restaurants, discoteques, bingos, activitats esportives,…) sense una previsió clara del seu impacte, amb els vots en contra d’ICV-EUiA i l’Entesa.

El penúltim dictamen d’urbanisme és l’aprovació d’un conveni entre l’Ajuntament i la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya per iniciar la construcció d’un museu d’abast nacional. Un cop més l’Entesa i ICV-EUiA voten en contra, no pel projecte, sinó pel procedir del govern, diuen. Manifesten ser desconeixedors del programa i dels propòsits de l’esmentada fundació privada, per fer-la mereixedora d’un solar de 10 mil m2 i una subvenció de 60.000 euros. Sense informació en l’expedient, con podem valorar si és un luxe o una conveniència, el suport que rebrà de l’erari públic, pregunta l’Isidre Soler. D’on ha sortit la xifra d’una inversió d’un milió d’euros que el ponent acaba d’esmentar, pregunta el Pere Vallverdú d’ICV-EUiA. Amb aquestes preguntes a l’aire, des del públic només et permet deduir que s’amaga informació a l’oposició o que l’expedient del tràmit està pèssimament informat. S’entén que l’Isidre Soler demani deixar-lo damunt de la taula per optar a la votació favorable en un proper ple. El ponent ho rebutja i s’aprova només amb els vots a favor del resta de grups.

Dos punts més, de tràmit, gaudeixen d’unanimitat. Tot i així, són les onze de la nit quan es vol aprovar inicialment la constitució de la Junta de Desenvolupament del Parc Agrari i el seu Reglament. El ponent, en Ricard Estrada, destaca que la proposta ha estat treballada a les reunions del Protocol sobre la gestió dels ecosistemes del Rodal de Sabadell. L’oposició en general discrepa de la proposta, perquè segons el seu parer, està faltada de participació i no preveu cap representant del món mediambiental. A la rèplica en Ricard Estrada manifesta que l’imaginari col·lectiu sobre el rural i el medi ambient, oblida que es tracta de la regulació de terrenys de propietat privada. Després d’una hora de debat la proposta és aprovada pel PSC, PP i ERC, amb l’abstenció de l’Entesa i el vot en contra de CiU.

Els tres punts següents passen ràpidament sense debat. Així, per unanimitat, s’acorda prorrogar la concessió per a les zones blaves, comprar el caixer automàtic pel pagament de les multes i establir l’oferta més avantatjosa per realitzar la recollida pneumàtica de residus urbans a la zona del centre. Aquest últim acord amb el vot en contra d’ICV-EUiA i l’abstenció de l’Entesa.

Es continua amb el debat d’un tema estrella: aprovació definitiva del Pla de Mobilitat Urbana fins el 2014. El ponent, en Francisco Bustos del PSC, destaca l’extensa incorporació d’esmenes proposades des de l’oposició: 27 de CiU de les 31 presentades, 18 de les 20 d’ICV-EUiA, 42 de les 57 de l’Entesa i 6 de les 11 d’ERC. Del PP cap esmena, el redactat del Pla el consideren perfecte? Tanmateix l’oposició pensa que les incorporacions efectuades són insubstancials, que les que permeten introduir canvis en el model del Pla no han estat admeses. L’Entesa insisteix que amb aquest model de Pla no es rebaixaran ni els índexs de contaminació ni es reduirà el consum d’energia, dues premisses bàsiques avui per un pla de mobilitat. CiU destaca que no integra els ferrocarrils i ICV-EUiA exposa que no ha estat consensuat a la Taula per la Mobilitat. El ponent amb una rèplica breu reconeix que el tema és complex, es congratula de la feina feta des de la participació i insisteix en demanar el vot favorable. S’aprova amb l’actiu del PSC i el passiu del PP, mentre rep els vots en contra de CiU, ICV-EUiA i l’Entesa, amb l’abstenció d’ERC.
Falten deu minuts per a les dotze de la nit, tothom es troba incòmode al seu escó. S’inicia la part deliberativa deixant damunt de la taula, a proposta dels ponents, les dues primeres mocions d’ICV-EUiA i ERC. La tercera de CIU, proposa aparcaments de bicicletes a diferents llocs de la ciutat i una instal·lació de videocàmeres per fer-ne la vigilància. El PSC la considera desproporcionada, li falta concreció i realisme, diu, i la rebutja. ERC, Entesa i ICV-EUiA no vam intervenir.

A l’apartat de precs i preguntes la Patricia Martínez, del PP, dóna senyals de vida. S’interessa pel desallotjament fet al carrer del Migdia. La Carme Garcia reclama el suport per a la “II Marxa contra l’atur” i alhora demana informació sobre la intervenció policial que ha succeït, no fa gaire al carrer. El Sr.Bustos, sorprès per la petició, envia el Joan Manau a cercar informació. Aquest retorna dient que ha estat una intervenció rutinària, sense importància. CiU sorprèn amb una queixa, que alhora és un prec, demana que ningú posi en boca seva altres opinions que no siguin les votades en el Ple, fent referència a les conclusions del debat del centre.

S’aixeca la sessió a les 00.13 hores!