Isidre Soler i Virginia Domínguez - Regidors del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell
Forçat pel calendari electoral, el Ministerio de Fomento ha tret a exposició pública l’Estudi informatiu del Cierre de la autovía Orbital de Barcelona, o sigui el Quart Cinturó, entre Terrassa i Granollers. Es posa així de manifest el veritable caràcter d’una autovia dibuixada i promoguda des de Madrid.
L’intent d’imposar el Quart Cinturó sigui com sigui ha comportat que aquest avantprojecte s’hagi tramitat de manera absolutament fraudulenta, en no haver respectat els tràmits legals necessaris, malgrat el Ministerio de Medio Ambiente havia declarat a l’abril de 2010 la caducitat de l’avaluació ambiental que s’havia fet l’any 2004. Des de llavors s’han succeït importants canvis en l’àmbit legislatiu i de planificació que afecten directament al projecte i que requeririen un nou procediment d’avaluació ambiental.
La vulneració de la legalitat impulsada i justificada des del govern central, però també des de Catalunya, amb les greus declaracions del conseller Joaquim Nadal avalant el frau, o la negativa d’alguns ajuntaments, com el de Sabadell, a reclamar una nova avaluació ambiental, fa palès que volen imposar aquesta via a qualsevol preu, encara que sigui menyspreant el territori i la legalitat.
L’Estudi informatiu també ha posat fi als intents de confondre l’opinió pública amb eufemismes, com ara denominar-lo Ronda del Vallès. L’avantprojecte deixa clar que el Ministerio de Fomento no pretén construir infraestructures per vertebrar el territori metropolità, sinó per fomentar encara més el trànsit de vehicles. Per als defensors del Quart Cinturó, el Vallès és tan sols un corredor de pas entre el sud de la península i la frontera francesa.
Amb aquest concepte, el Quart Cinturó travessa de manera sagnant tot el Vallès, des de Terrassa fins Marata, destruint al seu pas els camps i boscos de Can Bon Vilar, Ca n’Ustrell i Mas Canals, el Torrent de Colobrers, Can Moragues i els boscos de Togores i Can Vilar, per continuar malmetent els sistemes del RiuTort i els boscos de Can Canyameres on s’endinsa cap els conreus de Sentmenat i de Caldes, fins les planes agrícoles del Vallès Oriental.
La destrucció d’aquests espais tan emblemàtics com imprescindibles per a mantenir la biodiversitat del Vallès tindria uns costos ambientals, socials i territorials inassumibles. La construcció del Quart Cinturó comportaria en un termini no llunyà un augment de la pressió urbanitzadora fins fer desaparèixer els darrers espais lliures de la plana. El procés de transformació del territori seria similar al que ha patit la zona de la B-30.
El més greu és que tot i aquesta destrucció el Quart Cinturó no resoldria els principals problemes de mobilitat que té el Vallès i la regió metropolitana, tal i com avalen diferents estudis de mobilitat. Al contrari, els prop de 1.500 milions d’euros que costaria la seva construcció no s’invertirien en altres prioritats i altres infraestructures realment necessàries per millorar les comunicacions.
La millora de les comunicacions no passa per construir el Quart Cinturó, sinó que passa per reduir la mobilitat basada en el vehicle privat i potenciar una veritable xarxa ferroviària de passatgers i mercaderies que doni servei a tot el territori i per gestionar millor les infraestructures existents adequant l’actual xarxa viària i retirant els peatges. És a dir, una mobilitat basada en criteris de sostenibilitat i de respecte pel territori que faci compatible les comunicacions amb la preservació dels espais naturals.
Hi ha alternatives. No s’hi val tot. No podem acceptar projectes tan destructius que hipotequin el futur del país.
Qui assumirà la responsabilitat d’haver destruït els darrers espais naturals del Vallès; d’haver col·laborat a malmetre el medi i la salut pública; d’haver gastat tants diners públics en una obra que no resol les necessitats de mobilitat? Les organitzacions polítiques, institucions i administracions que avalen el nefast projecte del Quart Cinturó reconeixeran algun dia aquests greuges?
Apel·lem a la responsabilitat política i ètica per no deixar a les generacions futures una ciutat, un Vallès i un país sense vida i sense futur.
[Publicat al Diari de Sabadell el 29/09/2010]