Virginia Domínguez - Regidora del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell
Són escasses les ocasions en què una ciutat sencera lamenta una mort. I això és precisament el que va passar el passat dia 13, quan es va conèixer la mort de l’excalcalde Antoni Farrés. Milers de ciutadans i ciutadanes van passar per la sala de plens com a mostra de dol i es resistien a marxar de la plaça Sant Roc, com si aquesta concentració espontània fos també una manera de rendir tribut al que va ser el primer alcalde des de la recuperació de les llibertats democràtiques. Els que van tenir ocasió de tractar-lo personalment -que van ser molts- recordaven anècdotes i tothom rememorava episodis de la història de la ciutat.
La mort de l’alcalde Farrés ens ha deixat un gran buit, un sentiment de pèrdua. Malgrat haver deixat la política activa fa gairebé deu anys, és ara quan es certifica definitivament el final d’una etapa. Una etapa d’il·lusions i de projectes de ciutat, en què Farrés va saber liderar bons equips polítics i tècnics des de la cultura del treball, el bon govern, l’ètica personal, l’honestedat i l’austeritat. Una etapa en què tot era possible i tot estava per fer en l’urbanisme, en la sanitat, en la cohesió social…
La nostàlgia col·lectiva d’aquests dies porta a moltes converses aquests valors que paradoxalment són avui en dia escadussers. És fins i tot difícil d’entendre com en només deu anys hem perdut tant com a ciutat, com hem deixat de ser un referent en visió estratègica, en els valors de l’esquerra, en el debat i el diàleg. I no ho escric pas des de l’enyorança del farrerisme ni perquè qualsevol temps passat fos millor, sinó únicament per constatar com ha canviat la nostra societat, com hem rebaixat col·lectivament el nivell d’exigència, com hem passat de l’austeritat al malbaratament, de la discreció a l’ostentació, de la visió estratègica als grans projectes buits, de la informació a la publicitat.
Des de l’Entesa per Sabadell, sense pretendre en cap cas ser hereus de l’obra de l’alcalde Farrés, sí que ens comprometem a continuar defensant l’esperit i els valors amb què l’Entesa va néixer fa gairebé 10 anys i que ell va animar a crear: el compromís amb la ciutat i el país, l’ètica personal, la dignitat, l’austeritat i l’honestedat des d’un treball continuat al servei de les persones i de la ciutat sense exclusions.
I, sens dubte, el sentiment col·lectiu de pèrdua que hem viscut aquests dies porta l’esperança de recuperar aquests valors i de creure que encara tot és possible i val la pena lluitar per aconseguir-ho.