Rafael López Garcia - Membre del Secretariat d'Entesa per Sabadell
Que “las ciencias adelantan que es una barbaridad” ja ho deia el boticari Don Hilarión a finals del segle XIX. Que les ciències de la comunicació són les que més han avançat darrerament també és un tòpic. Podem veure guerres en directe (desgraciadament massa sovint), podem comunicar-nos amb veu i imatge simultàniament amb diverses persones al mateix temps des de diferents punts del planeta, podem fer arribar missatges instantanis a la població SMS, etc.
Però el tema que avui ens ocupa és l’ús adequat i educat d’aquestes tecnologies. Cada dia és més freqüent que la conversa directa entre les persones es vegi interrompuda per la demanda que algú et pot fer a través del mòbil, deixant la comunicació directa en un segon pla. Quan ha d’estar admès l’ús del mòbil i quan ha d’estar restringit? Ningú no dubta que el telèfon mòbil sigui incompatible a les aules, en les representacions escèniques, o en les audiències judicials, però, fins a quin punt es pot permetre que el seu ús distorsioni les relacions i les comunicacions personals?
Seguint les pautes proposades pel sociòleg Salvador Cardús, cal ordenar l’ús dels mòbils, i possibilitar-ne un ús ben educat i responsable en actes públics i sessions de treball. L’aprenentatge de les formes que haurien d’acompanyar la introducció d’una nova tecnologia no es produeix de manera automàtica, sinó que cal crear-les i pactar-les per aconseguir que no provoquin nous conflictes i perquè s’estableixin uns límits que garanteixin la bona convivència.
Particularment, la bona educació hauria de regular les pràctiques adequades per a un ús educat del mòbil i haurien de suposar l’obligació, llevat d’excepcions molt justificades, de preservar alguns temps i espais de relació d’aquestes intromissions: reunions de treball, actes públics, teatre, concerts, conferències…
A Sabadell tenim com a exemple una situació molt particular que és la que ens ha portat aquesta reflexió. Són els Plens de l’Ajuntament, en els quals una bona part dels regidors de l’Equip de govern no paren d’utilitzar el mòbil per rebre i enviar missatges durant les sessions. No em refereixo a un ús puntual, sinó a l’ús gairebé continuat per part d’alguns dels regidors i regidores. Una altra sorpresa va ser quan vam veure al blog d’algun d’aquests regidors la seva crònica del Ple, escrita en temps real i feta arribar a tot el públic des del seu mòbil.
A part del què pogués estar opinant el regidor o regidora o del què pogués estar dient algun altre regidor, el què és vergonyós, o com a mínim, de molt mala educació, és el fet de no escoltar a l’ interlocutor i fer valoracions a distància. Així no ens ha d’estranyar algunes de les coses que passen, que l’Equip de govern no doni resposta als arguments que l’oposició posa damunt la taula, o que els representants públics que governen no permetin que el Ple es retransmeti en directe per la ràdio municipal . Per què? perquè es no es visualitzi que no atenen o no respecten als altres? Que volen estar informats de primera mà?, doncs que mirin els blogs dels regidors maleducats.
Un altre debat, que deixem per un altre dia, és qui paga el cost econòmic del continu i inadequat ús dels mòbils, doncs tots sabem que la telefonia mòbil no és gens barata.
En resum, cal fer un ús educat i també auster del mòbil per posar ordre a les relacions entre les persones i a un cost pressupostari i ambiental que curiosament no apareix en cap debat públic.