Un Pla Municipal per a la Igualtat

Virginia Domínguez - Regidora del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell

Sabadell ja té un Pla Municipal per a la Igualtat d’Oportunitats entre Dones i Homes i el sol fet de tenir un pla és una bona notícia. És positiu que hi hagi una voluntat d’impregnar l’administració de la sensibilitat de gènere i que aquesta sensibilitat es traslladi a totes les polítiques municipals. Tanmateix, per fer-ho, el primer que caldrà és prendre consciència de què un pla d’igualtat no és cosa de dones, sinó del conjunt de la societat.

Sabadell no té el Pla d’Igualtat que l’Entesa per Sabadell voldria. Ni de bon tros. El que va aprovar el ple municipal al mes de novembre és un pla extens, però alhora poc consistent. Un document generalista, elaborat per la Diputació de Barcelona i aplicable a qualsevol municipi de les mateixes característiques, que únicament incorpora al començament un bloc d’informació sobre Sabadell, però que, al mateix temps, ignora la riquesa de les entitats de dones de la ciutat, i que, a més, en el desenvolupament del pla pràcticament no es refereix als serveis que actualment ja ofereix l’Ajuntament.

Aquesta manca de concreció en el cas sabadellenc va ser una de les consideracions que l’Entesa va fer arribar al govern municipal fa uns mesos. Igual que la crítica a què el pla estava desfasat en alguns aspectes, perquè, per algun motiu que no acabem d’entendre ha estat sobre la taula dos anys.

Un altre element que no ens satisfà en absolut és que, com ja vam assenyalar en el debat sobre el Pla de Joventut, aquest pla identifica línies estratègiques i objectius probablement compartits per tothom, però no s’especifica com s’assoliran ni, sobretot, com es podrà quantificar si s’han assolit.

Qui no està d’acord amb l’objectiu d’adequar l’Administració municipal al principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes? O amb l’objectiu d’eradicar la violència vers les dones, promovent una ciutat per a la no-violència?

Però, per molt que compartim aquests objectius, trobem a faltar línies d’acció estratègiques, polítiques concretes que plantegin objectius assolibles i, sobretot, indicadors per fer-ne el seguiment. En definitiva, hi manca el compromís de com assolirem aquests objectius.

Perquè, encara que el propi pla preveu la creació d’una Comissió Interdepartamental de Seguiment i Avaluació, el cert és que serà difícil fer-ho perquè hi ha una evident confusió entre objectius i accions, de manera que les accions, que haurien de ser la concreció dels objectius, són del tipus “continuar vetllant”, “promoure la participació”, “Fomentar la compaginació de polítiques de gènere i territorials”, “reconèixer l’aportació de les dones a la societat”, “promoure actuacions”, “millorar la situació de les dones immigrants” o “prevenir la violència masclista en l’àmbit educatiu”.

Enlloc d’aquest pla no hi consta com es duran a la pràctica aquestes declaracions d’intencions, quines seran les accions concretes que es desenvoluparan. Per tant, difícilment sabrem en quin grau s’hauran acomplert els objectius enunciats i si les accions han tingut èxit o no i quines correccions cal plantejar en el futur.
Com hauria estat doncs el pla d’igualtat de l’Entesa per Sabadell?

En la nostra opinió hauria estat més útil un pla, potser més modest, però que establís objectius assolibles i accions acotades i quantificables, amb un calendari d’actuacions i uns indicadors clars i transparents per fer possible la seva avaluació. Ens hauria agradat que el pla fos un instrument útil per a la implantació efectiva de polítiques d’igualtat d’oportunitats.