Isidre Soler Clarena - Regidor Portaveu d'Entesa per Sabadell
Enmig de tota la polèmica generada per l’Equip de Govern en relació al recurs interposat contra el conveni que va signar l’alcalde Manuel Bustos i els intents de desviar la seva responsabilitat implicant-hi el Parc de Salut, sembla que ningú recorda un fet que té un pes important en tot aquest afer: la requalificació d’una part del solar destinat al Parc de Salut.
L’any 1998 l’alcalde Antoni Farrés i el Director General de la Guàrdia Civil van acordar retornar a la ciutat l’ús de la caserna -que no la propietat, que sempre ha estat municipal- per poder-hi construir el Parc de Salut, un projecte que havia començat a gestar-se un any enrera.
L’alcalde Manuel Bustos, però, sembla que va veure en aquest solar “una oportunitat” i el setembre del 2004, va portar al Ple la segregació i requalificació d’una part de l’espai de l’antiga caserna on s’havia d’ubicar el Parc de Salut. L’Entesa per Sabadell va reclamar que tota la superfície de la caserna fos destinada a equipament sanitari, però l’al•legació fou desestimada i la requalificació va ser aprovada amb els únics vots en contra de l’Entesa.
Fins aleshores tota la superfície de la caserna estava qualificada pel Pla General com a equipament educatiu local. L’operació va consistir en segregar 1.692 m2 (que corresponen a la parcel•la ocupada pels habitatges de la Guàrdia Civil) dels 7.644 m2 del conjunt de l’immoble, per passar-los a residencial de renda lliure, requalificant els 5.942 m2 restants com a equipament tecnològic. D’aquesta manera l’espai destinat al Parc de Salut es reduïa un 22% respecte del previst inicialment.
Si les instal•lacions del Parc de Salut no requerien ocupar tota la superfície de la caserna, poc li va importar al govern municipal la possibilitat de mantenir el sòl com a equipament per a una futura ampliació, ni va considerar la previsió per ubicar-hi serveis auxiliars o les futures Escoles d’Infermeria i Treball Social, per posar alguns exemples.
No. El que més va valorar el govern municipal del PSC va ser “l’oportunitat” de vendre’s aquest solar requalificat de residencial i el desembre del 2005 va aprovar, amb els vots en contra de l’Entesa per Sabadell, posar-lo a la venda mitjançant subhasta amb un preu de sortida d’11 milions d’euros. I no precisament per fer-hi habitatges socials, sinó per fer-hi habitatges d’alt nivell. Una operació que, de moment, no s’ha pogut dur a terme.
L’Equip de govern va voler justificar aquesta injustificable venda argumentant que els diners obtinguts es destinarien a finançar el Parc de Salut. Un argument radicalment fals, ja que el pressupost municipal del 2006 tan sols preveia 0,4 milions d’euros d’inversió destinada a aquest equipament, a banda que el compromís municipal amb el Parc de Salut es limita a poc més que l’aportació dels terrenys.
Aquesta operació de requalificació i venda d’una part de la caserna de ben segur que no va caure gaire bé a la institució de la Guàrdia Civil, que veien com havien d’abandonar resignadament unes instal•lacions, sense cap tipus de compensació, perquè havien de ser destinades a un nou equipament públic, el Parc de Salut. Però també veien com aquest equipament no es construïa i, en canvi, la caserna era objecte d’una operació amb més aparença d’especulació que no pas d’interès general.
A partir d’aquí cadascú pot interpretar quina incidència ha tingut aquesta requalificació en el desenllaç posterior de tot l’afer de la caserna.
Una operació que demostra el veritable interès de l’Equip de govern i de l’alcalde pel Parc de Salut i pel patrimoni de la ciutat. Un Parc de Salut al qual ja van retallar expectatives amb aquesta operació, no l’han començat a construir malgrat disposar des de desembre de 2006 de la primera part de l’espai retornat per la Guàrdia Civil i, que sembla que només ha generat interès quan ha servit per culpabilitzar i pressionar els grups de l’oposició que ens hem vist obligats a interposar un contenciós per defensar el patrimoni de la ciutat i el Parc de Salut.