Virginia Domínguez - Regidora del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell
Des de què el PSC va perdre la majoria absoluta, la paraula de moda és “consens”, ja sigui en forma d’acord, de pacte local, o en relació a un debat. De sobte, sembla que sigui obligat assolir la unanimitat en totes les polítiques rellevants de la ciutat i s’apel·la continuament a aquest consens d’organitzacions polítiques i entitats.
L’equip de govern demana que els grups municipals deixem de banda els nostres principis i models, que no discrepem públicament, que ens sotmetem a aquests pretesos acords. D’altra banda, es pressiona les entitats perquè s’hi sumin, valorant més aquest pressumpte consens que el respecte per la diversitat d’opinions i posicionaments.
Debatre porta a acords, però també és obvi que comporta desacords i renúncies. Estudiar en profunditat temes com ara les infraestructures implica escoltar diferents posicions, posar en comú idees i propostes, però difícilment es pot aconseguir un consens en determinats aspectes. En temes de tanta volada com el Quart Cinturó, la Ronda Est o la interpolar sud -totes elles infraestructures amb un gran impacte sobre el rodal- mai no aconseguirem un consens. I òbviament no es tracta de renunciar a parlar-ne i a intentar l’acord, però és un tema en el qual els diferents grups municipals treballem amb postures molt diferents.
Però no es només una llista de projectes concrets el que invalida la possibilitat d’escenificar un consens, sinó l’evident desacord amb el model de ciutat i de territori que se’n desprén. Dit més clar: Preservar el rodal i impulsar projectes com ara el Parc Agrari és incompatible amb fomentar infraestructures agressives destinades principalment a potenciar l’ús del cotxe i a urbanitzar nous territoris.
Com s’ha de gestionar, doncs, aquest “consens”? L’Equip de Govern planteja un document signat per tots els portaveus dels grups municipals, amb un apartat final amb lletra petita per poder expressar desacords. Què es pretén amb això? Simplement es busca la foto i el titular impactant. Es busca utilitzar la paraula màgica: “consens”. No importa si els desacords són petits o grans, només importa la rendibilitat mediàtica i la imatge de cooperació. O potser també es busca diluir el cost polític de prendre decisions contràries al territori i al sentit comú, corresponsabilitzar els altres de la destrucció dels espais més valuosos del rodal.
Tanmateix, si realment es vol aconseguir un document de consens, seria més adequat, més ajustat a la realitat diversa de la ciutat i del consistori, partir del debat i arribar a acords en els aspectes en què això sigui possible, tot deixant fora els temes on no hi hagi unanimitat. Seria més coherent fer primer el debat i redactar després el document.
Altrament es posarà de manifest que en matèria d’infraestructures no hi ha consens.