Isidre Soler Clarena - Regidor portaveu del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell
Després d’un llarg procés de recuperació i de rehabilitació, el Teatre Principal és un equipament que forma part del patrimoni de tots els sabadellencs i sabadellenques. Es tracta d’un fet important en la història de la ciutat.
Tanmateix, la inauguració de “la joia de la ciutat” ha anat acompanyada d’una desproporcionadaprogramació d’esdeveniments i d’una inversió de recursos -tots ells a càrrec del pressupost municipal- que responen més a objectius electoralistes que a criteris de programació cultural. Aquesta febre inaugural probablement és la causa que ha originat alguns oblits.
Pel govern del Sr. Bustos la recuperació del teatre comença el 2003, l’any en que s’inicien les obres de rehabilitació. S’obliden llargues i complexes gestions del govern anterior sense les quals no hauria estat possible recuperar el teatre. Gestions que, curiosament, han estat silenciades a totes les cròniques i discursos que s’han efectuat amb ocasió de la inauguració.
El Teatre Principal ha esdevingut una peça més de la llarga llista de projectes que el Sr. Bustos va trobar en marxa quan va arribar a l’alcaldia i que ara ha pogut inaugurar, autoproclamant-se únic impulsor de les obres de rehabilitació.
L’any 1991 el govern d’Antoni Farrés inicià les primeres exploracions amb el propietari del teatre, llavors dedicat a cinema, per adquirir i rehabilitar el Principal. L’adquisició per part de l’Ajuntament no es va poder materialitzar, però, fins l’any 1998. Paral·lelament el Consistori va arribar a un acord amb un conegut constructor local per obtenir el solar del carrer de Sant Pere annex al teatre, espai imprescindible per fer viable la futura ampliació de l’escenari i la rehabilitació del teatre. Sense aquest nou espai la rehabilitació difícilment hagués estat possible.
Paral·lelament el teatre es va incloure en la relació d’equipaments culturals del Mapa Cultural, amb la voluntat que realitzes una funció de primer ordre en la xarxa d’equipaments culturals de la ciutat.
Les presses per inaugurar el Principal a les portes de les eleccions municipals han provocat un altre oblit al govern municipal: obrir el teatre sense tenir les preceptives mesures de seguretat definitivament aprovades. Circumstància que va motivar que la Junta de Personal de l’Ajuntament presentés una denúncia a Inspecció de Treball, per la manca de l’Estudi de Seguretat de l’edifici, del Pla d’Emergència i evacuació del teatre i de l’Avaluació de riscos aprovats, entre altres documents.
Uns oblits, els primers, que afecten a l’àmbit de l’elegància política. Però uns segons oblits toquen l’àmbit de la responsabilitat, ja que afecten la seguretat de les persones que intervenen, treballen i acudeixen al teatre, quan és la pròpia administració qui té la responsabilitat de vetllar i garantir la seguretat dels ciutadans i ciutadanes.