Veure-les venir

Sebastià Ribes i Garolera

Va ser en el últim punt de l’ordre del dia, a les deu de la nit, quan ja no quedava ningú seguint la sessió del Ple d’abril que va saltar la guspira que va desencadenar la reacció en cadena i aconseguí allò imprevisible. La mateixa que permetia triar el gra de la palla perquè sense dificultat es podia captar qui exerceix de polític (busca solució als problemes més enllà de la normativa vigent) i qui és un simple transmissor de la picabaralla partidista.

El punt en qüestió va ser la moció presentada per la Crida per Sabadell on es demanava instar a la Generalitat a l’ampliació dels serveis d’odontologia “…i mentre els serveis no siguin assumits pel CatSalut, posar en marxa un servei municipal d’atenció odontològica a la ciutadania, centrat en oferir atenció gratuïta a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica, de caràcter públic i gestionat per la regidoria de Salut de l’Ajuntament de Sabadell. També s’instava, a proposta d’ERC, a que el govern espanyol introduís progressivament a la cartera de serveis l’atenció boca-dental a càrrec del SNS tal com s’havia anunciat a l’acord de govern de PSOE/Unidas Podemos.

Cal destacar que durant la presentació de la moció la ponent, Anna Lara, no va ser bel·ligerant amb cap administració, ans el contrari va destacar que era un problema que estava a la cartera de tots els estaments però la crisi econòmica havia dificultat la implantació de mesures i ara només es demanava que mentre no es fessin efectives que l’Ajuntament, a pesar de ser un servei que no corresponia a l’administració local, actués per evitar l’empitjorament boca-dental de les persones amb risc d’exclusió.

La moció només amb els vots favorables de la Crida i ERC entrava al debat tocada de mort com ho proven les intervencions de Podemos (Podem no existeix), de Junts per Sabadell i com presumiblement hauria estat la intervenció de la ponent socialista si l’alcaldessa no hagués intervingut prèviament per a fer un cop de timó i corregir la resposta del PSC.

La primera en intervenir, la Marta Morell de Podemos, amb el to petulant que la caracteritza, després de declarar-se defensora de l’ampliació del serveis de salut ( qui no?), va dir que el servei que es proposava ja estava recollit a la llei promulgada feia sis mesos per la Generalitat i el que calia és que la Crida contribuís en accelerar la seva aplicació perquè si la CUP no se’n havia sortit en fer president al Pere Aragonès tenia l’oportunitat de buscar més suports entre els grups d’esquerra del Parlament. En resum, va tractar d’irresponsables a la Crida per proposar a l’Ajuntament de Sabadell allò que no resolien al Parlament i en conseqüència no donaven suport a la proposta.

El ponent de Junts per Sabadell, Francesc Baró, també va començar amb una obvietat: estava d’acord en ampliar la cartera de serveis de salut. A partir d’aquí amb una extensa cadena de qualificatius definia el seu concepte de cartera de serveis, per acabar amb l’afirmació de trobar-se “estorats i perplexos” per voler traslladar la petició també al govern central (crítica indirecta a ERC) i alhora posava en dubte la viabilitat d’una proposta “plena de forats”, va afirmar, sense oferir cap solució ni manifestar el sentit del seu vot.

L’Adrián Hernández, portaveu de Ciutadans, sí que es mostrà amb un to perplex sense manifestar-ho, quan digué: (resum) la moció és un encert. Tots estem d’acord en reclamar el servei d’odontologia a la Generalitat. Demanem-lo! Però mentre no s’aplica hem de deixar desprotegida a la gent vulnerable? L’Ajuntament és l’únic que sap quines són aquestes persones, jo mateix conec serveis privats d’odontologia que s’ofereixen a fer tractaments a les persones sense recursos. No podem sumar esforços i amb la informació d’un i la capacitat d’altres oferir un recurs a la població vulnerable? Estic convençut que és possible i em sorprèn les afirmacions de la senyora Morell i el senyor Baró quan tenim l’obligació com Ajuntament d’intentar-ho. La contundència amb que ho digué i la càrrega de sentit comú que traspuava va ser un clar enderroc de les posicions partidistes.

Després d’aquesta intervenció el portaveu d’ERC, Gabriel Fernàndez, es trobà el terreny abonat i amb pocs arguments per afegir a la defensa de la moció. Justificà en termes econòmics la petició a instar al govern espanyol i manifestà la sorpresa per les intervencions que l’havien precedit, felicitant-se per la del portaveu de Ciutadans.

Era el torn de la responsable de salut, però l’alcaldessa coneixedora de quina seria la resposta de la regidora del PSC, s’atorga la paraula per recordar que l’any 2004 quan era regidora de Serveis Socials, ja es van establir convenis de col·laboració amb serveis d’odontologia privats per oferir aquests recursos. Si es tracta d’això, digué, demano que es millori el redactat de la proposta. La responsable de Salut, Sonia Sada, ja no va poder dir altra cosa i es va remetre a les paraules de l’alcaldessa.

L’Anna Lara, mantenint el to conciliador amb que havia presentat la moció proposà un altre redactat per eliminar les paraules que generaven més dubtes, però no es va estar de clarificar-li a la Marta Morell que ella era regidora de Sabadell però li podia facilitar un número de telèfon per a trucar al Parlament i traslladar directament la seva proposta a la CUP.

El redactat de consens: “Mentre els serveis no siguin assumits pel CatSalut, posar en marxa un conjunt de mesures de suport en l’àmbit municipal d’atenció odontològica a la ciutadania, centrat en oferir atenció gratuïta a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica (d’acord amb els paràmetres de la Llei 24/2015) coordinat per les regidories de Salut i Acció Social de l’Ajuntament de Sabadell.

Davant d’aquest redactat Podemos i Junts per Sabadell s’apressaren, fent equilibris lingüístics, a justificar el “On vaig dir blanc, ara dic negre”, mutació que el PSC va evitar per la rapidesa en reaccionar de l’alcaldessa. La moció fou aprovada per unanimitat.