Des de fa molts anys, l’Entesa ve reclamant a l’Equip de Govern que el Programa de Vacances per a la Gent Gran es dissenyi pensant en els objectius pels quals es va crear i en aquelles persones que realment ho necessiten, és a dir, persones que habitualment no poden anar de vacances.
Aquest programa es va crear en els anys 90 com a intercanvi entre persones grans de diferents barris de la ciutat, a les que la manca de recursos econòmics no els permetia gaudir d’uns dies de descans i de vacances. Des de llavors el programa ha anat ampliant el nombre de places i encarint els destins de manera que ja no compleix la funció inicial, que era eminentment social.
Considerem que l’Ajuntament no ha de ser una agència de viatges ni ha de competir amb l’IMSERSO, que organitza estades i vacances en diferents modalitats i durades a uns preus més assequibles que els establerts en el programa de vacances municipals.
L’equip de govern ha utilitzat el programa de vacances per a la gent gran de manera populista i indiscriminada, com un instrument electoralista, oferint cada cop més places a destins més cars i oblidant la veritable finalitat del programa i la filosofia amb la qual va ser creat. És a dir, el PSC i l’alcalde Manuel Bustos utilitzen les vacances per a la gent únicament pensant en els seus interessos partidistes.
A més, l’Ajuntament dóna una oferta per la qual no té competències. Altres ajuntaments, per exemple el de Barcelona, no dediquen recursos del seu pressupost a ofertar un programa de vacances i la gent gran s’acull a l’oferta de l’IMSERSO.
D’altra banda, també volem denunciar que els preus no són cap ganga. Fins i tot són més cars que els ofertats per les agències de viatges privades en baixa temporada, i per descomptat que els de l’IMSERSO.
La realitat és que el preu de les estades és prohibitiu per a molta gent amb pensions baixes, de manera que qui acaba participant són persones que també poden accedir als preus d’una agència. Si bé l’any 2006 la quota que abonava l’usuari era de 220 a 290 €, en funció del destí, l’any 2009 era de 277 a 639 €. A més, l’usuari abona pràcticament el 90% del cost del viatge, és a dir, l’aportació municipal resulta testimonial. L’any 2009 només del 7,25%
És cert que s’han introduït una bonificació del 50% per a les persones que percebin una pensió inferior a l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) , però dels 5.350 participants de l’any 2009, només s’han bonificat 284 persones, que significa un 5% del total. (L’any 2009 l’IRSC va ser de 563 € mensuals)
| Places ofertades | Sol·licituds | Preu viatges | Cost programa | Ingressos quotes | Aportació municipal |
| 1999 | 1.100 |
| 2006 | 4.000 | 5.158 | 220-290 € | 1.134.000 € | 1.050.750 € | 83.250 € (7,5%) |
| 2007 | 5.000 | 6.430 | 230-300 € | 1.604.491 € | 1.401.500 € | 202.919 € (12,5%) |
| 2008 | 5.500 | 6.821 | 240-600 € | 1.984.228 € | 1.735.000 € | 249.228 € (13,2 %) |
| 2009 | 5.350 | 6.561 | 277-639 € | 2.338.144 € | 2.168.900 € | 169.244 € (7,25 %) |
| 2010 | 5.000 | – | 266-649 € | 35.820 € + bonificacions |
Per tant, la repercussió econòmica de la subvenció sobre l’usuari és molt petita i, en canvi, l’Ajuntament ha fet en els darrers anys altres despeses associades, com ara una festa final de les vacances, els desplaçaments de l’alcalde, la regidora Maria Ramoneda, els guardaespatlles, fotògraf, etc, o fotografies dels participants. També hi destina personal municipal: una coordinadora del programa i una auxiliar administrativa.
Què proposa l’Entesa?
Destinar l’aportació municipal a subvencionar un programa de vacances per a les persones que realment ho necessiten, que haurien de fer únicament una aportació del 20%. Per exemple, si es destinen 150.000 euros a programes de vacances amb un preu de 300 € es poden beneficiar 625 persones, que únicament haurien d’abonar 60 €.
L’únic programa de vacances que defensarà l’Entesa serà el que tingui un contingut eminentment social i, per tant, la seva finalitat ha de ser oferir una estada de descans a:
persones que pel seu nivell d’ingressos no poden a les ofertes privades o a les de l’IMSERSO.
persones amb discapacitats o mobilitat reduïda
programa de respir familiar
Aquest programa s’hauria de caracteritzar per buscar destins propers, a Catalunya, amb desplaçaments en autocar (no cal encarir el viatge amb avió, etc.). No es tracta tant de viatjar, com d’oferir un trencament de la rutina.
Aquest programa ha de ser un programa de Serveis Socials. No un programa electoralista.