Margarida Massot - Coordinadora d'Entesa per Sabadell
Un any més commemorem l’onze de setembre per recordar i repensar sobre la pèrdua de les llibertats nacionals, de les institucions i de les lleis pròpies, de la prohibició de la nostra llengua i la nostra cultura a mans de les tropes espanyoles de Felip Vè de Borbó. L’onze de setembre de 1714 vàrem perdre la sobirania i amb ella perdíem els drets com a poble i el dret a decidir.
Gairebé tres-cents anys desprès les conseqüències de la pèrdua del dret a decidir encara es fan ben paleses i en conseqüència la lluita per recuperar-les és més necessària que mai.
La manca d’un finançament just, la insuficiència de recursos a la Generalitat i als ajuntaments, els impediments per desenvolupar una política lingüística pròpia, la manca de mitjans per millorar els serveis i les infraestructures, o, fins i tot, la impossibilitat de disposar de seleccions esportives pròpies, per posar alguns exemples, són el resultat de la nostra dependència de l’estat espanyol.
Cal recordar però que aquesta situació no és casual, sinó estructural, fruit de les constants renúncies que aquest país ha vingut acceptant de des la transició de mans dels partits polítics institucionalitzats en l’exercici del poder, els quals han posat les engrunes polítiques i els interessos de partit per davant dels interessos i els drets de, nosaltres, el poble de Catalunya. La darrera ofensa? el fracàs de l’estatut.
L’onze de setembre d’enguany té dons més significat que mai davant el constant menysteniment dels nostres drets. Però cal lamentar-nos menys, deixar els sentiments victimistes i inoperants d’una vegada per totes i construir les estratègies necessàries fins aconseguir unes institucions veritablement pròpies en un marc d’una sobirania plena.
Unes estratègies en les que la societat civil hi té un paper decisiu per reconduir el galdós paper dels actuals representants polítics, més enfeinats en mantenir el seu estatus quo que no pas a fer avançar el país cap un futur necessàriament complex i actiu.
Aquest onze de setembre és doncs una bona ocasió per recordar que encara hi ha molt per fer fins assolir una Catalunya veritablement lliure, justa i solidària. I bona diada