Virginia Domínguez - Regidora del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell
Aquests dies es pot veure al Museu d’Història de Sabadell l’exposició Sabadell nord: Ca n’Oriac, Can Deu, Can Puiggener…, emmarcada en el cicle que es va iniciar ja fa 5 anys sobre els barris de la ciutat. En aquest cas s’ha pres un àmbit geogràfic ambiciós, que compren cinc barris, i per tant, el nivell de detall ha estat molt menor que en exposicions anteriors del mateix cicle.
No hi ha hagut espai, doncs, per reflectir la riquesa de la història -breu, però intensa- d’un barri com Can Deu. Un barri diferent dels altres de la zona nord pel fet de ser planificat amb la innovadora perspectiva de potenciar la vida comunitària amb places i zones pacificades sense vehicles, per la seva proximitat a un espai natural tan remarcable com el Bosc de Can Deu, o per la gran quantitat de serveis que va incorporar, com ara el primer centre cívic de la ciutat, amb piscina, locals socials i comercials.
Un barri on, a partir de 1973, s’hi van instal·lar moltes parelles joves i que, per tant, de seguida va créixer en infants i on es va generar un actiu moviment veïnal de segona generació: hi havia llum, carrers asfaltats, places i alguns serveis, però calia reivindicar els que mancaven: transport col·lectiu, més places escolars i serveis sanitaris.
Un barri que, en el context de l’intens moviment antifranquista dels setanta, va ser bressol de militància alternativa d’esquerres que lluitava, també des dels moviments socials, no només per canviar el règim, sinó també per avançar col·lectivament cap a una societat més lliure i sense discriminacions.
És el barri on, després de mesos de reunions i pressions per solucionar el greus problemes constructius de l’escola Floresta, una de les sis de Sabadell que formaven part del Pla d’urgència, mestres, famílies i veïns van decidir l’any 1977 tancar-se indefinidament a l’escola fins que no es donés una solució, que finalment va consistir en refer els fonaments, ocasionant el trasllat provisional de l’escola durant l’any i mig que van durar les obres.
És el barri que sentia com a pròpia una escola que comptava amb un claustre format per mestres compromesos amb la renovació de l’educació pública i que fomentaven la participació de les famílies. Una escola que l’any 1977 es va negar a nomenar director i va optar per l’autogestió, la supressió de les “permanències”, la matriculació d’un màxim de 30 alumnes per aula i la socialització dels llibres i el material escolar.
No és casualitat que fos el barri on va treballar intensament el metge Josep M. Plans, que, primer des de la seva consulta i després també com a regidor de sanitat del primer Ajuntament democràtic, va impulsar un pioner sistema sanitari, posteriorment adoptat en el conjunt de Catalunya. Un sistema que va iniciar-se amb la creació de la Xarxa d’Atenció Primària Social i Sanitària integrada, l’any 1984, i del qual el Centre d’Assistència Primària de Can Deu en va ser pilot.
És el barri on, ja a finals dels setanta, va sorgir un actiu Centre d’Esplai que va impulsar la segona ludoteca de Sabadell, després de la Margarida Bedós de Les Termes. I que també va donar lloc a un grup de joves i a un intens moviment de reivindicació de la cultura popular catalana i del nom de Sabadell amb la creació de la Colla de Diables de Can Deu i el naixement del Drac de Sabadell.
Un barri que des dels seus inicis va establir una relació molt intensa amb el bosc, amb la masia, amb l’àrea de lleure de Sant Julià d’Altura, amb la font de Ca l’Estruch, amb el pantà de Ribatallada… Un barri que l’any 1990 es va mobilitzar masivament contra la construcció d’habitatges en una zona de bosc, fet que va alertar de què la veritable amenaça es deia Quart Cinturó i havia de travessar el bosc amb una ferida mortal.
La campanya Salvem el Bosc de Can Deu va ser llavors l’embrió de la Comissió ecològica de la FAV, que va impulsar, juntament amb entitats com l’Adenc, la UES i la Unió de Pagesos, el moviment d’oposició al Quart Cinturó, que anys després es constituiria com a Campanya Contra el Quart Cinturó i que avui en dia encara lluita per impedir la construcció del Quart Cinturó o de la Ronda del Vallès.
Can Deu és tot això i més. Un barri actiu, dinàmic, reivindicatiu, solidari. Un barri amb una breu, però intensa història.