Virginia Domínguez - Regidora del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell
8 de març. Un any més escoltarem declaracions de bones intencions sobre les discriminacions que afecten les dones. Ens explicaran que “encara” no hem assolit la igualtat plena, però donaran a entendre que ja hi estem arribant.
Malauradament això no és ben bé així. És indubtable que en alguns àmbits hi ha avenços per acabar amb les discriminacions, per implantar polítiques d’igualtat entre homes i dones, però no és menys cert que en altres àmbits fins i tot hi ha un cert retrocés des de fa uns anys.
És aquest el cas de la programació televisiva, un mitjà que té una influència molt gran en els comportaments d’una part important de la societat, especialment en les persones que la miren moltes hores cada dia i que, per tant, reben la major part de missatges a partir d’aquesta font.
Cada cop és més freqüent veure en diferents canals de televisió programes amb un tractament clarament discriminatori de les dones, o fins i tot humiliant, però és especialment evident en moltes de les telesèries que emeten les cadenes privades, i també en les públiques, encara que en menor grau.
A través d’aquests programes sovint es presenta una imatge de les dones que no contribueix en absolut a transmetre els valors del respecte i la igualtat, valors que són essencials en democràcia i que haurien de prevaldre en els mitjans de comunicació. Una imatge que fins i tot arriba a justificar la violència de gènere.
No ens pot sorprendre, doncs, que el masclisme i les desigualtats de gènere estiguin tan instal·lats a la societat, a totes les generacions, fins i tot a les més joves, que haurien hagut de créixer amb els valors de la igualtat social i de gènere. Per molt que s’apliquin polítiques d’igualtat i que es promoguin mesures per eradicar la violència de gènere, aquestes no podran ser efectives si no s’actua coordinadament en tots els àmbits i en cap cas no es pot menystenir la influència de la televisió en la transmisió de models.
Cal apel·lar a la responsabilitat de la classe política, i especialment dels partits que governen, que tenen a la seva mà la regulació dels mitjans de comunicació i que han de garantir els valors democràtics. Altrament, totes aquestes declaracions de bones intencions que escoltarem un cop més amb motiu del 8 de març sonaran buides i seran oblidades amb un nou cas de violència de gènere.