Virginia Domínguez - Regidora del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell
Des de fa uns anys el Conservatori i l’Escola municipal de música no passen pel seu millor moment. Els canvis que s’han produït en la seva gestió des de què la responsabilitat política municipal es troba en mans dels diferents equips encapçalats per Manuel Bustos han anat provocant un decaïment d’aquest emblemàtic centre.
La problemàtica no té gaire a veure amb la música, ni amb l’ensenyament, que de ben segur continua sent excel·lent, sinó amb la seva gestió. Una gestió que, en els darrers anys ha estat més dirigida a controlar el centre que no pas a assolir objectius professionals i educatius.
S’ha practicat una política d’amenaces i d’acomiadaments del professorat i s’ha generat un ampli clima de malestar entre els professors i professores. A aquesta situació cal sumar-hi una política d’estalvi dels costos a base de suprimir professorat, posant en pràctica una estratègia d’anar reduint el nombre d’hores lectives fins el punt d’arribar a amortitzar les places.
Aquesta progressiva pèrdua de professorat ha implicat la reducció de les possibilitats d’ofertar diferents grups lectius i en conseqüència ha disminuït el nombre d’alumnes matriculats. Un parell de dades: en els darrers 10 anys s’ha perdut una mitja d’un professor per any, i actualment el centre només compta amb 540 alumnes, mentre el Conservatori de Terrassa en té 800 i algunes escoles privades de Sabadell també superen amb escreix la matrícula pública.
Una altra pràctica que el govern municipal aplica al Conservatori és el control de la seva direcció. Des de l’any 2003, després d’acomiadar injustament la directora escollida pel Consell escolar, primer el regidor de Cultura i ara el d’Educació han nomenat persones externes com a directores-gerents del centre. Es tracta d’un càrrec de confiança política, designat per decret de l’alcalde, al marge de l’opinió del Claustre i del Consell Escolar, i sense ni tan sols haver estat informats, al bell mig de l’estiu.
Es tracta d’una decisió que no contribueix en absolut a generar un clima de confiança i de col·laboració entre el professorat, amb les repercussions negatives que això implica per al centre. No seria més aconsellable escollir democràticament un director o directora, entre el professorat del centre i sense imposicions? Una persona que formés el seu equip, que se sentís part del centre, integrada en el claustre i coneixedora dels seus problemes i demandes. I no una gerent que va de pas i que difícilment s’implicarà tant en el projecte pedagògic, ja que, a més, entre les seves funcions no consta la direcció pedagògica ni la representació del centre. Només se li demana que exerceixi la direcció administrativa i que “assisteixi” a les reunions del Claustre i Consell escolar…
Sabadell necessita un Conservatori i una Escola municipal de música vius, de qualitat, amb futur. Amb una gestió democràtica i amb la màxima implicació del professorat. I això passa per assumir un projecte ambiciós, que reconegui la importància de l’ensenyament musical i defensi el desenvolupament cultural de la ciutat. Això implica canviar radicalment l’actual política que des del govern municipal s’aplica al centre.
Cal també invertir esforços i recursos per potenciar-lo, tant a la ciutat com a la comarca, si volem que el Conservatori torni a ser un centre reconegut arreu pel seu prestigi i la seva qualitat en l’ensenyament musical.
No podem caure en la contradicció de somiar amb un gran projecte com la “Ciutat de la Música” i al mateix temps deixar morir la llavor del que ha de donar vida i sentit a aquesta “Ciutat”.