Joan Carles Doval - Entesa per Sabadell
Històricament la societat sabadellenca ha estat sempre molt activa i participativa en la vida pública de la ciutat. En temps de lluita antifranquista o durant la transició, Sabadell era una ciutat exemplar pel seu coratge i l’àmplia implicació ciutadana..
En els darrers anys el poder polític local ha fet tot el que ha pogut per desmotivar la ciutadania en la participació social. Ofegant gran part de la oposició política integrant-los, comprant voluntats o bé amb subtils i a vegades no tan subtils amenaces que encara avui tenen atemorida gran part de població. De tot això me’n vaig adonar fa un parell d’anys quan conjuntament amb altres companys preocupats pel present i pel futur de Sabadell vàrem treballar en un manifest que va tenir una gran acceptació social, però massa sovint ens vàrem trobar amb allò de “Us felicito i de cor m’hi adhereixo, però no ho puc signar perquè em perilla la feina” o bé “Estic pendent d’un permís o d’una subvenció…” Com és possible que Sabadell, una ciutat pionera en l’activisme hagi quedat, en part, ofegada pel poder local? Actualment també estic integrat a l’Associació Sabadell Cruïlla, que planteja una alternativa al traçat oficial del metro del Vallès, i també aquí, a l’hora de cercar complicitats ens hem trobat amb ciutadans i entitats que veuen amb bons ulls l’alternativa que presentem, però que dubten o directament rebutgen donar-nos suport per por de represàlies.
Crec fermament que si volem que la nostra ciutat torni a recuperar el lideratge que havia tingut en tantes i tantes coses necessitem un govern amb un estil diferent en quasi tots els aspectes, però de forma molt important i decisiva; cal un govern que promogui la participació ciutadana, no únicament de nom de regidoria, sinó de forma efectiva, acceptant crítiques i alternatives, escoltant a tothom i no únicament els honorables espectadors i participants de la “tele Bustos” al més pur estil de la “tele Chaves”.
Amb un govern que tingués en compte la participació ciutadana s’haurien resolt de forma molt diferent la majoria de conflictes, perquè si no es marginés l’Assemblea de Joves no hauríem tingut o s’haurien resolt de forma favorable la majoria dels problemes que afecten el sector. Si escoltessin els sindicats i tinguessin més cintura política ens hauríem estalviat algunes vagues molt dures, com la dels escombriaires de fa un parell d’anys i si apostessin per la participació ciutadana possiblement escoltarien Sabadell Cruïlla i l’Ajuntament aniria de bracet amb l’Associació a veure el conseller Nadal per tal de fer-li entendre que una obra com aquesta es fa cada cent anys i ens hi juguem el futur de la ciutat i de la comarca.
Malgrat tot el que he exposat, el teixit social de Sabadell resisteix i existeix; així tenim una revista com “Ordint la Trama”, una Federació d’Associacions de Veïns sempre a l’aguait, els joves alternatius que no s’arruguen, la mencionada Sabadell Cruïlla, etc.
Sempre he estat un home preocupat per la política i per la ciutat, clarament sabadellenquista i d’esquerres i des de fa molts anys sense militància a cap partit; vull el millor per a la nostra ciutat i és per això que m’he compromès amb l’Entesa, perquè és l’única alternativa política que signa un codi ètic, del qual haurien de prendre exemple els partits nacionals i estatals. És l’única força que es presenta amb la clara voluntat de canviar el govern local i que no està disposada a pactar amb l’alcalde Bustos i que només pensa en clau sabadellenca, sense haver d’obeir consignes de les centrals i estar pendents de quina participació tindrà en el Consell Comarcal o en la Diputació, que a vegades sembla que és l’única cosa que preocupa els partits oficials.
Ara és el moment de treure’ns la son de les orelles, cal que siguem més participatius que mai i cal exigir al nou govern que surti escollit el proper 27 de maig que impulsi aquesta participació en tots els àmbits i junts puguem aconseguir que Sabadell torni a ser una ciutat en la qual valgui la pena poder viure i que ens ompli d’orgull.