Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
La sessió de la Junta de Portaveus del passat divendres per posicionar-se com Ajuntament, en qualitat d’acusació particular, sobre l’ingrés a presó de Manuel Bustos i de Josep Miquel Duran ha posat de manifest el paper hipòcrita de Podemos, Ciudadanos i PSC pel què fa a la lluita contra la corrupció i el lligam ben viu que encara existeix entre el PSC i el bustisme.
L’Ajuntament, com institució que representa els interessos de tots els sabadellencs i sabadellenques, està personada en la peça 30 del cas Mercuri com a acusació particular al ser part perjudicada pels delictes de tràfic d’influències, prevaricació i malversació de cabals públics comesos per l’exalcalde de la ciutat i l’excap de la Policia municipal. Durant el judici celebrat el juny de 2018, l’acusació particular, l’Ajuntament, va demanar pels dos acusats més penes de presó i d’inhabilitació que el propi Ministeri Fiscal i l’acusació popular exercida per la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció.
En conseqüència, l’Ajuntament és part activa en el procés judicial. Millor dit, és la part fonamental en quant a perjudicada directa pel mal polític, econòmic i d’imatge ocasionat pels acusats i, en cap cas, l’Ajuntament pot desdir-se ara del què va proposar i defensar durant el judici: la imposició de 4 anys de presó i 12 d’inhabilitació per a Manuel Bustos i 6 anys i 6 mesos de presó i 19 d’inhabilitació per a Josep Miquel Duran. Finalment, van ser condemnats a 3 anys de presó i 16 d’inhabilitació i 15 mesos de presó i 11 anys d’inhabilitació respectivament. Una sentència ferma i ratificada pel Tribunal Suprem.
Retorçar el raonament i l’ètica per part de l’alcaldessa, del PSC, de Podemos i de Ciudadanos i forçar una abstenció inviable de la Junta de Portaveus -davant la clara posició d’ERC, la Crida i de Junts per Sabadell a favor del compliment íntegre de les penes- amb l’objectiu d’evitar una posició diàfana com acusació particular sobre l’ingrés a presó dels acusats és del tot irresponsable.
Podemos, Ciudadanos i PSC han demostrat “desconeixement” de la dinàmica del procés judicial i menyspreu pel paper de l’acusació particular com a defensora dels interessos de la ciutat i de la institució que representen. La seva abstenció implica inhibir-se de la lluita contra els comportaments corruptes i de la defensa dels interessos públics, però també comporta bloquejar el posicionament de l’Ajuntament davant el Tribunal de l’Audiència Provincial a la Vista per fer efectiu el compliment de les penes dels dos acusats.
Aquesta posició només es pot entendre des de l’òptica de qui posa els interessos partidistes o del seu clan per davant dels interessos de la ciutadania, dels interessos col·lectius. El PSC mai s’ha desfet del sector vinculat a la persona i a les pràctiques de Manuel Bustos per molt maquillatge interposat i l’alcaldessa Marta Farrés mai s’ha desempallegat de la influència d’haver tingut durant 14 anys a l’exalcalde de mentor.
El cas de Podemos és de manual de política mesquina i dependent: no mossegar la mà de qui et dona de menjar, per molta proclama de lluitar contra la corrupció feta en campanya electoral. I Ciudadanos escenifica la desubicació política i la deriva de qui no es vol mullar contra la corrupció tirant pilotes fora amb la falsedat de “és un tema jurídic i ho ha de decidir el jutge”.
A la Junta de Portaveus no es tractava de decantar-se a favor o en contra d’una determinada afinitat, herència o dependència política, sinó de ser coherents amb la responsabilitat que la institució municipal té com acusació particular.
Era l’oportunitat per a posicionar-se de manera clara a favor del què la Justícia ja ha decidit condemnant a Manuel Bustos i a Josep Miquel Duran a presó pels delictes provats, com a mesura per exemplificar que no hi ha lloc per la corrupció a les nostres institucions i a la nostra societat. Però Podemos, Ciudadanos i PSC han optat per avalar la corrupció.