Transformar o maquillar la Gran Via?

Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell

Sens cap mena de dubte la Gran Via és uns dels grans projectes de ciutat que Sabadell té pendents. No en va fa més de 35 anys que hi donem voltes i a cada contesa electoral la seva transformació es converteix en uns dels punts recurrents de bona part de les organitzacions polítiques.

De fet la Gran Via, quan es va inaugurar l’any 1976, ja va néixer amb la reivindicació de la seva transformació. Anys abans, quan es va conèixer el projecte que anava a substituir la barrera del tren per una d’asfalt i cotxes, es va generar una campanya ciutadana que ja reclamava un via més pacificada i integrada en l’espai urbà. En ple règim franquista la proposta alternativa va ser censurada i la barrera d’asfalt i cotxes es va imposar.

Transformar la Gran Via de ronda urbana, bàsicament al servei dels vehicles, a un Eix cívic, en un gran bulevard on les persones i el transport col·lectiu siguin els principals protagonistes, que esdevingui un cordó verd amb un transit pacificat que relligui el nord i el sud de la ciutat i els espais d’ambdós costats de la via, és l’horitzó cap on cal avançar d’acord amb els nous models de ciutats sostenibles, sanes i humanitzades.

La transformació de la Gran Via és també l’oportunitat per convertir el seu espai en un pol de referència de desenvolupament econòmic, cultural, de serveis i de coneixement. Cal integrar els actuals equipaments: Hospital Parc Taulí, la Biblioteca Vapor Badia, el Campus Universitari de la UAB, l’ESDI, el Club Natació Sabadell, l’Agència Tributària, el Vapor Codina,… repensar l’ús de Fira Sabadell i donar ús a la Caserna i l’Artèxtil,…

Aquesta reconversió requereix molts replantejaments previs, com el del conjunt de la mobilitat a Sabadell, però sobretot requereix voluntat política, idees, participació, temps i un treball rigorós, si veritablement es vol assolir una proposta que la majoria de la ciutadania se la faci seva.

En contrast amb aquest necessari procés ha sorprès la proposta presentada fa uns dies pel govern municipal del PSC-Podem-JxS, d’invertir 3,6 milions d’euros a la Gran Via. Es tracta d’unes actuacions puntuals, totalment inconnexes i al marge d’un inexistent projecte global que donés coherència a les possibles actuacions. Malgrat això han estat presentades com l’inici de la transformació de la Gran Via.

Cal invertir tants diners en ampliar els ponts de la Gran Via quan el que caldrà és eliminar-los? O és convenient reurbanitzar un espai tan important com la Plaça Clara Campoamor al marge de la veritable transformació del conjunt i al marge de reflexionar si cal mantenir l’actual terminal de busos o cal una ubicació millor? És necessari gastar milers d’euros en reurbanitzar la vorera de Fira Sabadell?… Per posar alguns exemples.

Ara bé, si del què es tracta és d’arreglar algunes voreres, millorar l’accés de vianants a l’Hospital Taulí, d’urbanitzar la plaça, ara aparcament, a la cruïlla dels carrers Arimon i Illa, o d’unir el pati de l’Artèxtil amb el carrer de Quevedo…. llavors potser que no parlem de la transformació de la Gran Via.

Tot apunta que es tracta d’una presentació més feta de cara la galeria, elaborada en un pim-pam per sortir del pas i fer veure que el tripartit fa alguna cosa i de passada justificar el sou dels dos comissionats que Junts per Sabadell ha col·locat a l’Ajuntament com a torna del seu paper de crossa del govern PSC-Podem. La Gran Via i la ciutat es mereixen una proposta més seriosa i amb recorregut.

Cal posar les bases d’un espai comú, que treballi per com volem que sigui el futur de la Gran Via, amb la capacitat d’avançar amb propostes concretes i assolir un acord de ciutat el màxim d’ample possible. De ben segur que des de l’administració, les entitats, les organitzacions polítiques i el conjunt de la ciutadania hi haurà la voluntat i les idees necessàries per arribar a la millor proposta per transformar la Gran Via. Mentrestant, millor deixar de vendre fum.