Isidre Soler, membre de l'Entesa per Sabadell
Quan es parla de la necessitat de reduir el nombre de cotxes que circulen per les nostres ciutats i carreteres acostumen a haver-hi reaccions en contra, sovint poc raonades, per part dels qui veuen el cotxe com un tòtem intocable i qualsevol proposta que plantegi la seva reducció en pro d’una mobilitat sostenible la veuen gairebé com una agressió.
Aquests sectors, aquestes veus, potser desconeixen, o volen desconèixer, que els efectes de la contaminació atmosfèrica sobre la salut pública són alarmants i s’han convertit en la principal causa de malalties respiratòries, cardiovasculars i de càncer. Només a la ciutat de Barcelona són diagnosticades cada any més de 3.500 morts relacionades amb la mala qualitat de l’aire que respirem.
Des de fa anys, a Catalunya es superen en escreix els límits establerts per la legislació europea relativa a la qualitat de l’aire i de manera especial els valors límits indicats per l’Organització Mundial de la Salut de partícules en suspensió, òxids de nitrogen i ozó troposfèric. Uns contaminants que, a més a més de la salut de les persones, també afecten greument l’agricultura, els ecosistemes i l’economia.
A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que inclou Sabadell, els elements més contaminants són les partícules PM10 i el NO2, els nivells dels quals s’han disparat a causa del creixent parc de turismes i del frau dels vehicles dièsel amb l’incompliment de la norma EURO. L’Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer, IARC, va classificar l’any 2012 les partícules emeses per la combustió de motors dièsel com a cancerígens per als éssers humans.
Els nivells de contaminació són tan elevats i tan greus els seus efectes que la Comissió Europea ha tornat a donar aquests darrers dies un ultimàtum als països que incompleixen de manera reiterada la normativa comunitària de qualitat de l’aire, entre ells Espanya, centrant les advertències a Madrid i la conurbació de Barcelona, de la qual Sabadell en forma part. Si no es prenen de manera urgent les mesures necessàries per a reduir els nivells de contaminació per sota dels límits establerts, Brusel·les, a més d’importants sancions econòmiques, està disposada a portar aquests països al Tribunal de Justícia de la UE. Aquestes mesures urgents no són altres que la reducció dràstica dels vehicles a motor que circulen pels nostres carrers i carreteres.
El vehicle privat ha envaït les nostres ciutats, ocupant entre el 60 i el 70% del seu espai públic, entre vies de circulació i aparcaments en superfície, fruit de dècades de polítiques de mobilitat favorables al cotxe (infraestructures viàries, incentius fiscals, plans renove, etc.) que han comportat grans inversions de diner públic en detriment d’una mobilitat sostenible, fins a convertir aquesta interessada aposta en un problema de salut pública.
Així doncs la necessitat de reduir el nombre de vehicles a motor no és cap caprici, sinó una necessitat obligatòria que recau en el conjunt de la societat. L’administració, lògicament, té més responsabilitat i ha d’aplicar les mesures necessàries i donar alternatives en aquest sentit, però també la ciutadania ha de ser conscient de la greu problemàtica que patim i actuar en conseqüència.
L’administració pública ha d’actuar amb celeritat i implantar Plans de Mobilitat que defineixin les estratègies cap a un model de mobilitat sostenible, eficient, saludable i equitatiu. Amb mesures que facin efectiva la reducció del nombre de vehicles i dels nivells de contaminació, que restringeixin la circulació dels vehicles més contaminants i la implantació de peatges de congestió. Però especialment han de facilitar el “canvi modal”, de l’ús del vehicle privat al transport col·lectiu urbà i interurbà, ja sigui bus, tramvia o ferrocarril, l’ús de la bicicleta i l’anar a peu. Ha de fer arribar el transport públic als polígons industrials, regular la distribució urbana de mercaderies, renovar la flota de busos i taxis amb vehicles elèctrics, etc.
Només així, amb menys cotxes, es podran reduir els actuals nivells de contaminació i millorar la nostra salut i avançar cap una ciutat amb més qualitat de vida i veritablement al servei de les persones.