Sí, una municipalització justa

Isidre Soler Clarena

L’amic Manel Larrosa, en el seu article Municipalització universal?, em repta a un debat públic sobre la gestió dels serveis públics municipals, perquè el cas s’ho mereix. Efectivament, el tema s’ho mereix i és pertinent fer-lo. Esperant, però que arribi aquest debat, intentaré esfilagarsar el perquè de la remunicipalització dels serveis públics.

Defensar la remunicipalització no implica que tots, absolutament tots els serveis que un ajuntament ha de prestar s’hagin de gestionar de forma directa des dels departaments municipals, amb treballadors i treballadores de la plantilla municipal.

La col·laboració entre l’àmbit públic i l’àmbit privat no ha d’estar renyida. El problema és que l’hem, més ben dit l’han, portat massa enllà, fins externalitzar la gestió de tots els serveis municipals possibles. Però el més qüestionable és que les decisions per externalitzar-los no s’han pres a partir de considerar principis socials, una major eficiència, un menor cost, una major qualitat del servei o unes determinades condicions de treball de les persones que el presten, sinó a partir d’altres conceptes molt allunyats d’aquests.

Darrera de bona part de les privatitzacions no hi ha hagut una valoració política i social de les possibles alternatives a la gestió, ni el necessari informe previ que és prescriptiu legalment per justificar una externalització, sinó una tendència interessada per què sigui l’empresa privada qui presta els serveis públics, a partir de determinats interessos privats, per interès polític, per amiguisme o per partidisme.

No es pot desvincular aquesta tendència privatitzadora de l’àmbit públic de l’interès per a desmantellar l’estat del benestar, amb l’única finalitat d’obtenir rèdits econòmics de la prestació dels serveis públics i de les necessitats bàsiques de les persones, després d’haver-nos piconat amb la fal·làcia de la ineficiència de l’administració pública com a prestadora de serveis, perquè acabin sotmesos al tòtem de la “lliure competència”.

Sorprèn que els defensors de les externalitzacions no considerin mai els costos reals, econòmics i socials d’un servei públic en concessió, més onerosos per als ciutadans i ciutadanes. I sobretot sorprèn la manca d’interès per les condicions laborals i salarials de la majoria de serveis privatitzats-externalitzats. La defensa d’una major qualitat i d’un menor cost d’un servei públic, d’unes condicions dignes dels treballadors i treballadores que els presten no es pot desqualificar titllant-la d’opció soviètica.

La remunicipalització de serveis públics no implica la no col·laboració entre l’administració i l’economia social. Al contrari, és una bona oportunitat per a donar suport amb la concessió de serveis a aquelles entitats i empreses del tercer sector que tenen com objectiu la reinserció laboral i social.

També és una bona oportunitat per a impulsar l’economia solidària, socialment justa, respectuosa amb el medi i arrelada al territori, mitjançant la cessió de serveis a empreses locals i cooperatives, tot mantenint l’interès general de la prestació, unes condicions equilibrades de les concessions i garantir l’acompliment d’aquestes.

Però la prestació de determinats serveis municipals també es poden garantir des d’organismes autònoms o empreses públiques. Vimusa, n’és un bon exemple. O mitjançant la gestió mancomunada de serveis entre diversos municipis, un interessant espai de gestió que cal explorar amb la finalitat d’optimitzar recursos.

Tenim una oportunitat per capgirar l’actual gestió de la majoria de serveis públics i encarar les seves potencialitats cap una nova economia solidària, social i democràtica, amb una gestió eficient i transparent, sotmesa a control ciutadà, que defensi els drets de les persones i l’interès social de tot servei públic.

Les polítiques d’esquerres passen perquè l’administració pública deixi de ser una repartidora de negocis a privats sota la forma de concessions de serveis públics. Perquè deixi de ser, en el millor dels cassos, un simple agent regulador extern.

Remunicipalitzar no implica uniformar la gestió. Implica recuperar-la per fer una prestació justa, social i democràtica dels serveis públics.