Per Sebastià Ribes i Garolera
Som a novembre de 2014, quart any de l’últim mandat del clan Bustos. Traspassar la llinda de la Sala de Plens i veure el panorama fa basarda, tens la sensació de fer un pas cap al desert de la governança municipal.
A l’esquerra els càrrecs electes del govern municipal, tots ells del PSC, i com dues dunes solitàries els dos regidors no adscrits centrifugats pel PP i ICV. Un govern que des del cas Mercuri s’ha fet cada cop més àrid, esquerp, incapaç de fer retornar les aigües al molí. En són una mostra: el soterrament del FGC a Gràcia, les eternes obres al Passeig, l’abocament de terres al Sector Nord o la seva absència a Can Puiggener.
Un govern assetjat judicialment per la nefasta direcció sobre les actuacions a Ca n’Alzina i al despatx Coromines, i desautoritzat per la presència assídua de dos representants de la ciutadania parasitaris: un judicialment acusat i l’altre, fins avui, imputat.
Al fons, la presidència. Tres càrrecs electes del PSC situats entre banderes i dos retrats, les imatges dels quals mostren la realitat, un President proper i el rei llunyà del país veí. Al centre qui fa d’alcalde artificiós, fidel a les directrius del PSCBustos, es troba desautoritzat per incompliment dels mandats del Ple i el certificat del seu fi a sis mesos vista. L’escorten a banda i banda els representants del dos sectors del PSC Bustos que mantenen un guerra soterrada en detriment de la gestió municipal, Josep Ayuso (l’home sense paraula) i la Marta Farrés, defenestrada des de les primàries del PSC.
A la dreta de la sala, l’oposició o allò que en queda alineada ideològicament en dos files. La sensible a les reivindicacions populars i la representant dels interessos del capital.
Dues de les organitzacions de la primera fila, ICV i EUiA, tufegen descomposició: picabaralla interna amb canvi de portaveus i renovació de regidor. Ara anuncien unitat d’acció municipal però sense unitat econòmica, alhora segueixen amb els eloqüents discursos ideològics però amb minses aportacions a la fiscalització de l’acció de govern.
És l’Entesa per Sabadell qui manté a ratlla el govern. Només compta amb dos vots però la seva feina constant i rigorosa fa que els regidors del PSC temin les seves intervencions, les quals saben no absentes de raó i avalades per un treball de recerca impecable. Ha estat qui ha elevat a rang judicial els afers de Can Alzina i despatx Corominas on s’hi troba implicat l’alcaldable del PSC, Josep Ayuso.
A la primera fila hi trobem el grup de l’oposició més nombrós, CiU, la incidència del qual en la fiscalització de l’acció de govern, no es correspon amb la seva presència institucional. La duplicitat de càrrecs dels seus regidors a la Diputació, al Parlament o al govern de la Generalitat li llastren capacitat d’acció i la poca que realitza queda ofegada per coincidir moltes vegades amb les propostes del PSC.
El PP, a l’inici del mandat, va viure tensions internes que van avocar al seu portaveu a formalitzar la condició de regidor no adscrit. Ara amb els seus arguments, directament emanats dels del govern central, simula l’oposició ideològica del PSC, però com a bon integrant del bipartidisme sempre que el PSC el necessita, i això últimament passa sovint, li fa de crossa.
Bé, a banda d’aquest paisatge políticament esmicolat, l’hora del Ple, convocat a les nou del matí, també ajuda a reforçar la sensació de solitud vers la ciutat. Com a públic només s’hi veu majoritàriament personal de confiança política i els periodistes amb cara de matines forçats a fer un resum de la sessió.
A l’ordre del dia dos temes: pressupost pel 2015 i plantilla de personal. El primer és presentat pel Josep Ayuso, qui fa una llarga exposició carregada de continguts propis d’un programa electoral amb números. Aquesta vegada cal reconèixer que ha fet la feina, és capaç d’explicar-lo sense llegir, mirant de cara i amb un cert aire de persona entesa. Tot i això, després ho sabrem, amaga la solitud en que incomprensiblement s’ha col·locat el govern amb la seva intenció de sostreure els pressupostos del Ple i aprovar-los en solitari a la junta de Govern. Única finalitat del ple extraordinari.
El fet és tan premeditat que fins i tot, pels comentaris de l’oposició, sabem que no s’ha fet cap intent de diàleg per negociar l’aprovació del pressupost. La voluntat del govern municipal és acollir-se a una recent normativa del PP que permet aprovar-lo a la Junta de Govern, si l’any anterior ha estat prorrogat, en cas de no aprovar-se en el Ple. On queden les promeses del Josep Ayuso, fetes des dels mitjans de comunicació, quan assegurava la voluntat d’aconseguir el màxim consens? Queden en res, propi de l’home sense paraula.
Així doncs el PSCBustos tira pel dret, no cal intentar el diàleg ni amb els seus confrares CiU i PP. No cal debat, no cal exercitar la democràcia, a pesar de l’actual panorama social i polític se sent fort per a prescindir de la majoria de la població representada al consistori.
Davant d’aquesta expectativa, de ser partícips d’un Ple on més que mai és pura representació teatral, tots els grups de l’oposició amb llargues intervencions carregades per la duresa de saber que despòticament el resultat del Ple ja està decidit, denuncien des dels diferents punts de vista el daltabaix econòmic que ha significat la gestió del PSC durant els darrers anys. Les llargues intervencions es poden resumir amb les paraules clarificadores de la Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell: “…Vostès van trobar una economia sanejada i la van portar al dèficit, van… arribar a deure 25 milions als proveïdors i ens van abocar al Pla d’ajust de conseqüències molt dures. Vostès van trobar un pressupost amb una despesa financera del 7% i en aquests moments ja supera el 10%, gairebé 2M€ més que aquest any 2014, prop de 3,5M€ en interessos.
A pesar de tota la sorra, de la sequedat al seu entorn, el Josep Ayuso, ens mostra que té bones espatlles. És capaç de lamentar-se públicament, mantenint la cara congelada del jugador de pòquer, que ningú hagi fet cap aportació al pressupost, que es facin discursos buits en el Ple o es parli en clau electoral i “…malgrat això, la proposta de pressupost passarà a aprovació per part de la Junta de Govern…” Malgrat això… salvarà a la ciutat!
En el segon dictamen, sobre la plantilla de personal i la relació de llocs de treball pel 2015, el govern tampoc aconsegueix el consens. Encara que la intervenció del ponent Ramon Burgués, no és propagandística com la del seu antecessor i per damunt de tot menys autoritària, no pot sostreure’s de la crítica que ja fa temps arrossega el govern municipal de seguir les polítiques del PP, encaminades a buidar de personal les administracions, i fer sovint recomposició dels llocs de treball per tal d’incorporar-hi persones de confiança del PSC.
Al finalitzar la sessió només podem pensar que l’Ajuntament, el cor de la ciutat, està deixant de bategar. Serà capaç d’arribar a les properes eleccions municipals? No té cap més remei, però en quines condicions?