Isidre Soler Clarena. Entesa per Sabadell
Ara fa un any, quan Joan Carles Sánchez iniciava el seu mandat com a alcalde, era evident que ho feia amb plom a l’ala. 14 anys exercint com un dels principals valedors de Manuel Bustos i haver-ne estat 12 com a màxim responsable de la seva política urbanística, ara en el punt de mira del cas Mercuri, pesen, i molt.
Aquell 3 de març de 2013 en el seu discurs de presa de possessió de l’alcaldia, entre altres coses, va dir: no pretenc avui convèncer ningú, serà la gestió política, les decisions, el diàleg, qui els hi doni la resposta i espero que assenti les bases pel retorn de la confiança.
Desconec si el propi Sánchez farà balanç de les seves paraules, però la realitat és que no només no ha fet confiança com ell deia esperar, sinó que sembla també ha perdut la confiança fins i tot de la del seu propi partit, aspecte que no pretenc valorar.
Un any després d’obtenir l’alcaldia de la ciutat però, sí que tenim la resposta. La gestió política, les decisions i el diàleg del govern i de l’alcalde han continuat fil per randa el mateix estil que durant anys va establir Manuel Bustos. Poca capacitat de gestió, opacitat, decisions autàrquiques i nul diàleg.
Joan Carles Sánchez no ha anat més enllà del continuisme. Ha continuat la nul·la voluntat d’arribar acords malgrat estar en minoria, ha desconsiderat les propostes de l’oposició, i el diàleg i el consens han estat termes desconeguts per a ell. Tan sols s’han interessat per aconseguir el vot de qui fos per obtenir la majoria necessària per aprovar un determinat tema.
El fet de no poder portar al Ple l’aprovació dels Pressupostos del 2014 i la nul·la voluntat d’arribar al necessari consens per designar el director o directora de Ràdio Sabadell, han estat dos clars exponents de la manca de cintura política de l’alcalde i el seu govern.
Però, si la pretensió de retornar la confiança es va esvair al cap de pocs dies, Joan Carles Sánchez ha fet el que cap altre alcalde no havia arribat a fer: menysprear els acords de la majoria del ple municipal, menysprear la democràcia.
Quan el Ple municipal de desembre de 2012 va aprovar una moció, presentada inicialment per l’Entesa per Sabadell, instant a l’alcalde a cessar als càrrecs electes i els càrrecs de confiança imputats, va anunciar que no compliria aquest acord de la majoria, emparant-se amb l’excusa que no tenia la potestat per fer-ho, degut a la seva condició d’alcalde accidental. Un subterfugi per no haver d’actuar en conseqüència.
Un any després, al Ple de desembre de 2013, el conjunt de l’oposició va portar novament una moció en la que s’instava a l’alcalde, ara ja amb plenes atribucions, a reclamar als càrrecs electes que deixessin la seva acta de regidor, cessar el càrrec de confiança imputat i expedientar el cap de la policia municipal, també imputat. Amb una actitud desafiant, l’alcalde va anunciar que tampoc ho faria. La coartada ja no era la manca de competència, sinó la més que rància excusa de la presumpció d’innocència dels imputats.
Ara, 100 dies després de proclamar sense cap mena de rubor que no pensa complir un acord de la majoria de ple, que no pensa executar la voluntat de la majoria dels representants de la ciutadania, és un alcalde que no té cap tipus de crèdit ni de confiança.
Una manca de confiança i credibilitat que tenen conseqüències molt negatives per la ciutat. Qui pot donar suport a un alcalde i un govern que posa per davant els interessos del seu partit als de la ciutat? Qui pot donar suport a uns pressupostos d’un govern sense credibilitat? Qui pot confiar en l’execució de les decisions preses per un alcalde i un govern que han perdut tota confiança?
Qui pot fer confiança a un alcalde que ha devaluat la democràcia, al negar-se complir les decisions preses democràticament?. En democràcia l’alcalde i el govern tenen l’obligació política i moral d’executar les decisions adoptades per la majoria. Malgrat es tracti d’un acord que no comparteixin només tenen dos camins: complir-lo o plegar.