Isidre Soler Clarena. Entesa per Sabadell
El Ple municipal de setembre va suposar el tret de sortida del nou curs polític municipal. El Ple, més enllà de la ressaca postvacances, va tornar a deixar entreveure alguns símptomes preocupants de la política municipal, en aquesta ocasió a partir d’una proposta de CiU sobre l’edifici de Correus.
L’edifici de Correus i Telègrafs de la Via de Massagué és un edifici públic de l’administració de l’estat. Construït a finals dels anys quaranta, va donar servei fins el mes d’octubre de 2009, que va tancar provisionalment per realitzar una reforma integral de l’edifici i eliminar les barreres arquitectòniques. Per facilitar les obres i mantenir el servei, Correus es traslladà provisionalment a l’actual local del carrer Indústria.
Amb l’esclat de la crisi aquesta reforma, valorada en aquell moment en un milió d’euros, va quedar en suspens i des d’aleshores l’administració de l’estat paga una despesa pel lloguer del local provisional. En aquests quatre anys l’estat haurà pagat més de 280.000 euros de diner públic per aquest local provisional, a l’espera d’unes obres que no tenen calendari.
Tota lògica portaria a pensar que el que cal és reclamar a l’estat l’inici urgent de les obres de reforma, per a poder donar novament el servei de correus en aquest edifici i posar fi al malbaratament de recursos públics que representa haver destinat, fins el dia d’avui, l’equivalent a una quarta part del pressupost de les obres de reforma a un lloguer provisional.
La sorpresa va saltar quan, enlloc de plantejar una proposta en aquest sentit, CiU va proposar la inversemblant idea de sol·licitar a l’administració de l’estat que rehabilitin l’edifici i el cedeixin a la ciutat. Un brindis al sol. Cap referència a evitar que es continuï malversant diner públic amb un lloguer innecessari; cap interès en recuperar el servei de correus a l’edifici pel qual es va construir; cap exigència a l’administració de l’estat perquè inverteixi en els serveis que encara són de la seva competència; cap sensibilitat per a recuperar la dinamització que el servei de correus aportava a la vida comercial de la Via de Massagué.
Però si la proposta de CiU va resultar inversemblant, el partit del govern, el PSC, es va apuntar a la festa surrealista i, tot i sabent-ho, va donar suport a una idea tan vàcua com inviable. Per acabar de rematar-ho ICV també hi va votar a favor. Entesa per Sabadell, EUiA i PP no hi donaren suport amb argumentacions diverses.
Aquest fet podria haver quedat com una anècdota més de la rutina institucional si no fos perquè no deixa de ser un símptoma del moment en què es troba la política de la ciutat.
Cada dia es fa més visible el baix nivell de la política municipal. Molts temes portats a consideració del ple van més adreçats a generar un titular que no pas a fer efectiva la millora d’algun aspecte de la vida ciutadana. I davant de la manca de rigor de determinades propostes, el govern municipal, enlloc d’actuar amb la responsabilitat que li correspon, acaba donant-li suport, tot i ser conscient de la inviabilitat de la mateixa, com a conseqüència de la deriva política en que està immers.
És més necessari que mai defensar una política municipal basada en el rigor i l’interès, a partir de les responsabilitats i les aportacions de cada grup municipal, que resolgui les necessitats actuals i encari els dèficits que la ciutat té plantejats. És imprescindible impulsar el debat i propostes per dissenyar el futur de Sabadell a partir de nous paradigmes i noves idees.
Correus n’és un exemple. Un símptoma de la necessitat que té la ciutat de
renovar idees i propostes. I avui, aquesta renovació ja només es podrà
assolir a través d’una profunda renovació política.