Isidre Soler Clarena. Coordinador de l'Entesa per Sabadell
Finalment, Manuel Bustos ha renunciat a l’alcaldia, forçat per les evidències de la seva implicació en la trama de corrupció del cas Mercuri i per la pressió dels grups de l’oposició disposats a plantejar una moció de censura. D’aquesta manera s’ha posat fi, per la porta del darrera, a gairebé 14 anys d’etapa Bustos.
Ara s’obre una nova etapa plena d’incerteses, amb un PSC al govern que pensa continuar com si res, amb una feixuga motxilla pel pes dels imputats i de l’anomenat Estil Bustos.
Catorze anys d’Estil Bustos pesen molt. Durant aquest període han esdevingut normals unes relacions viciades entre el poder, el govern municipal del PSC, i una part de la ciutadania, que s’ha vist afavorida per polítiques clientelars que han generat dependència. Els favors, l’amiguisme, la connivència, el sectarisme, el culte al personalisme, etc. han estat trets característics de la manera d’entendre i de fer política de l’entorn Bustos.
Durant aquests anys, aquest entorn, aquest univers al voltant de Manuel Bustos, enlloc de treballar a favor d’una ciutat lliure i avançada socialment, culturalment i moralment, ha dedicat molts esforços a modelar una societat a mida dels seus interessos. Ha procurat bastir una societat acrítica, dòcil, amb entitats deutores de favors. Ha col·locat personatges tan afins com mediocres en consells, organismes i empreses per tenir-ho tot sota control. El partit, el PSC, sota l’estricte control dels germans Bustos, ha acabat sent un grup d’aduladors i beneficiats, on la política, la ideologia, la crítica i l’ètica són aliens.
Sabadell pateix les conseqüències de catorze anys sota aquests efectes i els d’un govern que no ha estat al servei de la ciutat i de la cosa pública, sinó que ha tingut la ciutat i l’àmbit públic al seu servei. Un camí fàcil per arribar al corrompiment sistèmic, que forma part del mateix organisme, de la mateixa manera de fer, del mateix estil.
Haver arribat a aquest punt però, no tan sols ha estat responsabilitat de l’exalcalde Manuel Bustos, sinó que ha estat també dels membres dels seus governs, dels càrrecs de la seva confiança, del seu partit i de les persones que, de manera activa o passiva, ho han afavorit, ho han tolerat i, fins i tot, ho han aplaudit.
La ciutat necessita desempallegar-se d’aquesta llosa que l’ha portat a una de les situacions més crítiques de la seva història. Si volem que Sabadell recuperi la seva empenta i el seu dinamisme i encari el futur amb dignitat ho ha de fer amb un govern que tingui la confiança i la credibilitat suficients per part de la ciutadania i de les institucions.
Per encarrilar aquesta nova etapa no és suficient, ni de bon tros, que Manuel Bustos hagi renunciat a l’alcaldia continuant de regidor ras. Cal anar molt més enllà. És imprescindible fer net a fons i deixar la casa del comú lliure de tota sospita de corrupció i de mala pràctica. Per això és condició bàsica que pleguin tots els imputats, siguin càrrecs electes o de confiança.
Però també és necessari conèixer l’abast de les possibles males pràctiques instal·lades dins l’organització municipal. És indispensable canviar les relacions amb les entitats, preservant la seva independència. Cal emprendre canvis importants en les polítiques de personal, de comunicació i de participació, així com implantar una veritable austeritat i màxima transparència. Uns mínims per començar a superar la negativa petjada de 14 anys d’Estil Bustos.
El PSC no té ni la voluntat, ni la capacitat ni les possibilitats per prendre aquestes decisions ineludibles per encetar la necessària regeneració. Fins ara ha demostrat tot el contrari.
Per tant, al conjunt de l’oposició no li queda cap altra opció que assumir la responsabilitat de liderar aquesta nova etapa plantejant la moció de censura. No hi ha mitges tintes, o es juga a favor de la ciutat i de la regeneració democràtica, o es juga en contra, eludint aquesta responsabilitat i posant els interessos personals i partidistes per davant.
[Publicat a iSabadell.cat el 14/03/2013]