Lluís Perarnau membre de l’Entesa per Sabadell
A Sabadell vam superar la barrera dels 20.000 aturats registrats al gener. La taxa d’atur se situa en el 18,6%, sent el grup de 45 anys i més el grup per edat en què més creix l’atur, amb un increment interanual del 10,6%. Recordem, però, que els grups d’edat que tenen una taxa d’atur més elevada a Catalunya són els més joves: de 16 a 19 anys, del 69,4%; de 20 a 24 anys, del 45,5% (1r trimestre 2012). La crisi econòmica està tenint un fort impacte a la ciutat, que venia d’un període anterior en què sectors industrials han patit una forta reducció d’ocupació. A Sabadell, la indústria tèxtil encapçala els grups d’activitat que han perdut ocupació entre els anys 1999 i 2008 (amb 3.358 treballadors menys), seguida de les empreses de fabricació de productes metàl·lics, la indústria de maquinària i d’equips mecànics i les indústries de confecció i pelleteria (Anàlisi econòmic dels municipis l’àmbit de la B-30, IERMB, febrer 2012). A aquesta situació preocupant, li hem d’afegir la situació crítica que travessa Cubigel (antiga UH), amb més de 1.000 llocs de treball en joc entre directes i indirectes.
Què es podria fer des de l’Ajuntament? És veritat que la crisi colpeja amb una duresa de la qual sembla difícil, si no impossible, escapar-se, però des de l’Entesa per Sabadell el que ens sembla inaudit és que no es vegi per part de l’Equip de Govern (PSC) cap línia estratègica ni cap acció política de cara a afavorir el desenvolupament local i l’ocupació. Comencem pel que ja tenim, que són en bona part aquests sectors madurs que han patit una forta davallada d’ocupació però que segueixen tenint una presència important a Sabadell: tèxtil, metall, serveis,… Aquí la clau és aconseguir un nivell d’especialització que garanteixi la pervivència de l’activitat. Què es pot fer? La millor forma d’assegurar-se una rellevància destacada en aquests sectors és desenvolupar centres de formació avançada. En aquest sentit, caldria reforçar la cooperació amb el parc de recerca de la UAB i altres centres tecnològics. Aquesta és una conclusió lògica i força evident. Tot i això, la realitat sembla ser que va en una altra direcció i l’ajuntament de Sabadell continua vivint d’esquena a la UAB, malgrat la presència d’un campus a la ciutat (avui, certament, en hores baixes).
Després hi ha tots els sectors econòmics que en podríem dir de futur, sectors que s’hauria d’afavorir la seva potenciació: energies renovables, mitjans audiovisuals, indústries culturals… Pel que fa al sector dels serveis a les empreses, no podem més que lamentar profundament la desaparició dels estudis d’Econòmiques i d’Informàtica del Campus de Sabadell.
Des de l’Entesa per Sabadell reclamem a l’Equip de Govern municipal que actuï per revertir aquesta situació. Sabadell ha de garantir la continuïtat de l’oferta d’estudis universitaris a la ciutat i, fins i tot, ampliar-la. A més dels estudis superiors, s’hauria de reforçar tot l’àmbit dels estudis de Formació Professional, escoles d’idiomes, competències en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC),… elements clau per a la inserció laboral. Per últim, un altre àmbit d’interès seria el de la salut i l’atenció a les persones, amb la futura unitat docent del Parc Taulí com a centre de referència.
De tot això, l’Equip de Govern del PSC no té res a dir. Sembla ser que l’Ikea o l’L&M, que s’obriran a Sant Pau de Riu-sec ho resoldran tot. I, si no, sempre ens quedarà, com ens diu el conseller Mena, enviar els joves a Londres, a servir cafès! A part de la crítica, que ens sembla del tot necessària, des de l’Entesa per Sabadell reclamem un debat de ciutat sobre aquests aspectes estratègics, més encara en una situació com l’actual.