Per Sebastià Ribes i Garolera
ORDENANCES INCREMENT DEL 3+1, NOU EUFEMISME
Sens dubte el tema més transcendent del ple de novembre ha estat la proposta de les ordenances que han de regir o permetre sobreviure en el pressupost del 2012. Els grups municipals han presentat propostes abans de tancar-se el redactat actual, això facilitarà al govern aconseguir complicitats si és sensible a les recomanacions de l’oposició. El govern exposa la seva resolució de no incrementar el conjunt de la recaptació per damunt del IPC, vol mantenir el 3%, però seguidament anuncia que per fer front a les necessitats socials constituirà un fons d’ajuda aplicant un 1% sobre el conjunt de les ordenances. Així doncs, tal com manifesten tots els grups de l’oposició, l’increment real proposat és d’un 4%.
S’ha de reconèixer que el plantejament és intel·ligent, l’increment per damunt de l’IPC es desvia a un fons social, dificulta el discurs en contra de l’oposició i alhora podrà reduir o mantenir la despesa de serveis socials (caldrà conèixer el pressupost definitiu) perquè ja tindrà una partida fixada d’antuvi sense reduir les d’altres activitats.
Tant és així que quan el ponent, Ramon Burgués, respon a les crítiques de tota l’oposició per l’esmentat l’increment del 4%, li surt la vena social i deixa anar una frase lapidària “l’economia ha de girar a l’entorn de les persones i no al revés” i mirant de cara al portaveu de CiU, afegeix: el govern només incrementa el 3% l’altre 1% és forçat per allò que no fa la Generalitat. Ho diu sense immutar-se, amb la cara congelada, com si l’increment de l’IPC i el conseqüent 3% no fos responsabilitat de ningú i molt menys dels governs del seu partit.
La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, amb un argument ponderat defensa que es tracti l’habitatge com un bé social i demana que no s’incrementi l’IBI, a canvi, admetria però pujades en altres taxes municipals. Sembla un plantejament assenyat perquè l’IBI significa només un milió d’euros sobre un suposat pressupost de 200 milions. També mostra el seu rebuig a les noves taxes pels centres cívics, i la satisfacció perquè el govern després d’anys de demanar-ho, finalment ha acceptat la proposta del seu grup de fraccionar el rebuts de l’IBI i la taxa de residus. L’Entesa des de fa anys defensa l’aplicació d’una tarifa plana que englobi tots els impostos que cadascú satisfà, amb aquest fraccionament se sent més pròxima d’aquest objectiu.
La portaveu d’ICV, es dol que el govern primer parli amb el PP i després presenti la proposta a la resta de grups. No manifesta una postura clara sobre els increments i destaca la idoneïtat de conèixer alhora com seran utilitzats aquests nous ingressos. El seu grup està interessat amb la solidaritat manifestada en el conjunt de la despesa i no sols la que afecta a una partida concreta. És per això, diu, que demana conèixer en aquest cas com es preveu la despesa. La portaveu d’EUiA, es manifesta en contra de l’increment del 4% amb el discurs estàndard “que pagui més qui més té” però sense explicar con fer-ho des de la hisenda local. Té un discurs encès contra les taxes per la utilització dels centres cívics i es felicita perquè s’ha acceptat la seva proposta de posar una taxa a “la banca”. Ho viu amb to de victòria, com si digués: al mig d’aquesta crisi per fi es posa mà al sistema bancari. Es refereix a una ampliació de la taxa d’ocupació de la via pública sobre 73 caixers que operen des del carrer.
El portaveu del PP manifesta el seu desacord amb l’increment del 4%. Ho fa amb els típics arguments dirigits als col·lectius més desfavorits que la campanya electoral ja ha fet no creïbles. Pel portaveu de CiU, l’increment del 4% és un fet anunciat a les passades eleccions municipals i obre una ferida (fa referència a la publicació d’una entrevista feta en el Sr.Bustos on comentava la necessitat d’augmentar els impostos i la difusió parcial feta per CiU) que provoca una polèmica entre ells dos. Polèmica que la salda el Sr.Bustos en una intervenció final de tretze minuts on, com si algú el qüestionés deixa anar “jo mai dic una mentida” (sic), manifesta la seva postura política davant les retallades i explicita tot allò que ha fet: jo sí, jo no, jo he fet, jo vaig dir,… i així fins una vintena de personalitzacions, talment com si aquests últims temps el Sr.Bustos s’estigués quedant-se sense padrins.
El Josep Ayuso, portaveu del PSC, amb un discurs polític clar i concret, com poques vegades li hem sentit, fa una intervenció en defensa del 3+1 amb una forta dosis de contingut social que ja ens hagués agradat sentir en èpoques passades. Ara ja no s’hi val, ara obliga a dir-ho la realitat punyent i en conseqüència ens recorda els seus companys de partit els quals s’escarrassen electoralment a nivell d’Estat per esborrar la part de responsabilitat que hi tenen en la crisi actual i en les condicions en que s’està suportant.
Finalment però, a l’hora de la votació tots els grups municipals de l’oposició es moderen i cautelarment s’abstenen a l’espera del redactat definitiu.
JA ES VA AVISAR, ARA AIXÒ ÉS UN ESCARNI
Si les ordenances era el dictamen més rellevant del Ple, el punt sobre les obres del Centre Cívic de Torre-romeu és el més vergonyós. Però abans de comentar-ho fem un petit resum cronològic del tema. El cost de les obres del Centre Cívic s’havia estimat en 6,2 milions d’euros i 15 mesos de realització. El març de 2010 es va adjudicar a una constructora que va fer una rebaixa del 34% i es va comprometre a fer-ho en 10 mesos. S’havien presentat 38 empreses i era l’oferta més econòmica. La magnitud de la rebaixa posaria en alerta a qualsevol perquè se suposa que els tècnics calculen bé i es presenta a concurs un projecte amb els números ajustats a favor de l’interès públic.
Tanmateix, al no haver-hi cap informe tècnic en contra, malgrat les advertències fetes des de l’oposició, l’adjudicació va anar endavant. Davant d’això es van fer possibles les preguntes: Incompetència tècnica? Desídia política o interès soterrat?
En el passat ple de setembre, quan el govern va presentar una pròrroga d’execució de set mesos, el representant de l’Entesa va avisar que això comportaria una ampliació de pressupost o l’aturada de l’obra. La resposta des del govern va ser amb to de desdeny. D’això en parlaven el sis de setembre i la pròrroga finalitzava el trenta del mateix més, ja es veia que l’obra no estaria acabada.
Avui el govern proposa ampliar el pressupost amb 786 mil euros i una pròrroga de sis mesos més. Sí, tal com sona, un escarni a totes les reflexions de l’oposició. Allò que va ser obviat a l’adjudicació i el passat mes de setembre, ara és sobre la taula. Els arguments tècnics del ponent, Joan Manau, fan esborronar pel seu conformisme i poc compromís amb la responsabilitat de gestionar políticament l’erari públic. La llei de contractes, diu, obliga a adjudicar d’aquesta forma i a considerar els imprevistos. Si és així, per què calen els polítics? Tot està regulat per llei, només cal deixar l’administració a mans dels tècnics.
El Juli Moltó, en nom de l’Entesa per Sabadell, fa observar com en el contingut de tota la informació actual no s’esmenta la pròrroga del mes anterior i es manifesta sorprès que uns dies després d’aquell acord s’aprovés una nova pròrroga, la que ara s’ha de ratificar. Això mostra com el govern era coneixedor del possible incompliment o que realment porta un descontrol de l’obra, afirma. El govern no pot al·legar desconeixement, perquè ja ho havíem anunciat. I afegeix: a pesar de ser un projecte complex en un terreny conflictiu, el veritable problema va ser adjudicar-ho en unes condicions destinades al fracàs. Aquesta és la clau de volta i tornen a fer-se evidents les preguntes possibles: Incompetència tècnica? Desídia política o interès soterrat?
Per part d’ICV intervé el Carles Marlés. Fa esment de les actes i del debat suscitat quan es va adjudicar i destaca com aleshores ja es suposava a l’empresa coneixedora de les dificultats constructives per les quals avui es demana ampliació de pressupost i de termini. Denuncia que això ve passant amb altres adjudicacions i li preocupa que no s’hi posi remei. Remarca com d’aquesta forma les 37 empreses han quedat fora de l’oferta i manifesta el seu desconcert en tot plegat perquè l’empresa adjudicatària és de reconeguda solvència. Els seus arguments reforcen un supòsit: si no hi ha mala fe, hi ha incompetència.
La Marisol Martínez, portaveu d’EUiA, fuig d’estudi i es limita a fer una defensa del Pla de Barris, projecte que finança el 50% de les obres del centre cívic. Pel que sembla ara ja no cal exigir l’eficàcia i l’eficiència que reclamava durant el debat de les ordenances. CiU, per veu de la Lourdes Ciuró, retreu l’adjudicació aquest projecte en plena crisi i de passada, amb to de campanya afegeix: això mostra com la gestió del tripartit era insostenible. Al PP no li va res (o li va tot) perquè es manté mut com un totxo.
Davant de les justificacions del ponent emparant-se en la llei, a la segona volta els grups de l’oposició ho matisen, no qüestionen o no poden qüestionar els informes ni el procediment tècnic d’adjudicació, cas contrari ho ferien en un altre indret (judicialment se suposa) Comentaris que el Joan Manau tanca dient: doncs si no es posa en dubte que hem aplicat la llei per adjudicar l’obra, no entenc res del debat que s’ha mantingut. Pel Sr. Manau la gestió i la previsió no compten, només cal no saltar-se la llei. Ens quedem sense esbrinar les preguntes possibles: Incompetència tècnica? Desídia política o interès soterrat?
Amb el vot a favor del PSC i EUiA, l’abstenció d’ICV i PP i el desacord d’Entesa i CiU l’empresa obté l’ampliació del pressupost i la pròrroga d’execució fins el març del 2012.
SEGONA “AMPLIACIÓ” HORARIA DE LES SALES D’ESTUDI
Són les nou del vespre, portem tres hores de ple, fins ara hem assistit a les controvèrsies sobre els temes de govern, comença el debat de les propostes de l’oposició, el nombre de les quals fa preveure una finalització ben entrada la nit.
El portaveu de CiU, Carles Rossinyol, enceta el torn i demana l’ampliació horària de les sales d’estudi de les biblioteques municipals i millora de la xarxa Wi-Fi. L’increment hauria de comprendre, a més de major extensió horària, l’obertura de tots els dies de la setmana, inclosos festius, i les vint-i-quatre hores del dia en època d’exàmens. Com es pot veure, la proposta no és rigorosa per maximalista i sense un aval de dades d’utilització. Tot fa pensar que CiU s’ha tirat a la piscina perquè són “biblioteques municipals”, però després han copsat la realitat de la gestió compartida entre l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona on precisament el mateix portaveu de CiU, hi té responsabilitats de govern. Durant la intervenció el Carles Rossinyol presenta una nova proposta rebaixada i la justifica com el resultat de la negociació feta amb el govern municipal. Ja! Ara demana només l’ampliació d’horaris a les sales d’estudi de les biblioteques del Vapor Badia i Ponent i en època d’exàmens fer-ho segons necessitats, així com millorar l’abast de la xarxa Wi-Fi.
La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, anuncia el seu suport a la proposta tot i els dubtes que genera per la falta de concrecions. Afegeix : “No fos cas que corri la mateixa sort que la moció aprovada fa tres anys a proposta d’ICV-EUiA sobre els horaris de les biblioteques, que sembla que va quedar aparcada al calaix del Sr. Monge”. La portaveu de ICV, Carmen Garcia, i el Juan Mena d’EUiA es lamenten també dels escassos resultats de l’anterior moció. Els dos, però, celebren, com una bona notícia la proposta actual, de la mà de CiU, per les responsabilitats del Carles Rossinyol en el govern de la Diputació. El portaveu del PP diu que ells també ho havien demanat, per tant s’afegeixen a la proposta.
El Juan Carlos Sánchez, en nom del govern, explica els intents de millora arran de la moció de tres anys endarrere. Matisa la diferència de competències entre les dues administracions, on les sales d’estudi estan a càrrec de l’Ajuntament i l’espai bibliotecari correspon a la Diputació. Cal convenir les variacions d’horari, explicita, perquè en la majoria de llocs l’accés a les sales d’estudi es correspon amb el del recinte bibliotecari. Com es dedueix, la proposta és aprovada per unanimitat.
LA INOPERÀNCIA MUNICIPAL EN TEMES AMBIENTALS
La moció d’EUiA proposa fer un Pla d’actuació contra la contaminació de la zona Nord, fer-lo des d’una Taula on hi hagi els dos organismes afectats i les entitats cíviques sensibles en aquest tema. A banda es demana instar a la Generalitat a ampliar els punts de mesurar la contaminació de la ciutat. La moció sembla una més, però durant el debat es fa evident la poca operància del govern municipal respecte la gestió dels temes ambientals i l’incompliment, una vegada més, dels acords del Ple.
Per comprendre el debat cal recordar la polèmica de temps endarrere sobre l’elevat grau de contaminació registrada des de l’estació de mesura instal·lada per la Generalitat a la cruïlla de la carretera de Prats amb la Gran Via. Fins i tot la notícia va córrer per tots els mitjans amb un titular, desafortunat i fals, on es presentava Sabadell com la ciutat més contaminada de l’Estat. Si un sol punt de medició “classificava” injustament a tot el municipi, des del govern municipal només se’ls hi va ocórrer desconnectar l’estació. Això va encendre una forta polèmica entre anul·lar-la, desplaçar-la o mantenir-la, la qual va permetre comprovar que legalment no s’hi podia fer res i es va optar per comunicar a la Generalitat la no renovació del conveni i així desfer-se de l’estació. La moció actual està motivada pel constant nivell de contaminació registrat.
La portaveu de l’Entesa per Sabadell, Virgínia Domínguez, destaca que les actuacions per a reduir la contaminació han de ser a tota la ciutat. Avança el suport a la moció però ho fa amb escepticisme, diu, perquè “el pla seria innecessari si el govern hagués complet el mandat del ple de fa més de 4 anys, perquè al setembre de 2007 aquest ple va aprovar per unanimitat a proposta de l’Entesa una moció on es prioritzava el compliment del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire a què obligava la legislació de la Generalitat, adoptant amb caràcter urgent les accions de prevenció que corresponguin com a administració pública local i vetllar pel compliment del pla”.
El Carles Marlés, d’ICV, remarca la insuficiència de les politiques fetes per a minorar la contaminació i també demana fer un control més ampli de la contaminació a tota la ciutat des dels punts negres detectats, que s’actuï sobre el trànsit i s’incentivi el transport col·lectiu i el no contaminant. Per la possibilitat d’aquestes propostes la moció la consideren poc ambiciosa, no obstant li donaran suport.
El portaveu del PP, Esteban Gesa, parla com si fos la primera vegada que a Sabadell es planteja el tema de la contaminació ambiental. La seva exposició ha estat preparada per algú de fora de la ciutat o per qui desconeix absolutament els antecedents del tema dins la política local. S’estén explicant allò que tothom ja sap, la correlació legislativa entre la Generalitat i l’Estat (es deixa Europa), i finalitza anunciant l’abstenció en aquests temes fins que el govern central no publiqui el nou “Pla estatal de la qualitat de l’aire”. Així de clar, ens vol fer dependre de Madrid.
Des de CiU, el Josep Beltran retorna a la polèmica sobre la desconnexió o no de l’estació de mesurar remuntant-se a l’any 1992, just allò que el ponent d’EUiA volia evitar. Es dol que la moció no inclogui la proposta del seu grup de demanar que el govern municipal no desconnecti l’estació, així com que es mantingui la petició a la Generalitat de proveir més estacions de control, que ells havien proposat eliminar. A pesar de tot això la votaran a favor.
En el seu torn, el Ricard Estrada, regidor responsable de medi ambient, fa una exposició a la defensiva sobre les actuacions fetes des de la seva regidoria i com s’ha cercar la col·laboració de les altres institucions per l’abast territorial de la contaminació. Fa una crida al rigor possibilista de les propostes i destaca la incorporació d’una esmena a la moció en el sentit de ser des del Protocol de la sostenibilitat on es faci el seguiment del Pla. La seva esmena com a govern ha estat pel llistó baix, ni seguiment dels altres punts negres, ni revisió del Pla de mobilitat, ni propostes concretes d’actuació en aquella zona. Un cop més, el compromís del govern en la batalla contra la contaminació es migrat.
Sigui per aquesta sensació de poca empenta, sigui perquè vol tallar els comentaris dubtosos o perquè ocupat en els organismes supramunicipals feia dies no havia despatxat amb el responsable de medi ambient, el Sr.Bustos intervé donant instruccions de gestió al Ricard Estrada des de la presidència del Ple: Que faci arribar a tots els grups municipals un informe amb tota la documentació que es pugui recollir sobre l’estació de control; que aquest informe el lliuri també en el conseller Recoder i a tots els grups polítics del parlament de Catalunya i del parlament Europeu (!); que estudiï mesures de trànsit per tal de reduir-lo en la cruïlla de l’estació de control, si cal desviant el trànsit procedent de Castellar; que també el faci arribar a la Diputació i els hi demani, de part seva (!), un control periòdic com el que van realitzar últimament.
L’espectacle està servit. Fins avui poc se’n pot esperar del compliment d’aquestes instruccions si, tal com ha esmentat la Virgínia Domínguez, el govern no ha complert amb el mandat del Ple del 2007. Tanmateix de voluntat oral n’hi ha perquè la moció és aprovada per tots els grups excepte l’abstenció del PP.
L’OPOSICIÓ TAMBÉ HA DE SER EFICIENT
Sovint els càrrecs electes de l’oposició exigeixen eficàcia i eficiència al govern municipal, un requeriment correcte i lògic dins de la seva responsabilitat de fiscalitzar la conducta del govern. Tanmateix convindria que es miressin el llombrígol (ara sí) i s’esforcessin a fer ostentació d’aquestes mateixes actituds durant els debats en el Ple. Avui l’exemple més flagrant de poca eficiència ha estat el debat de la moció presentada des d’ICV per tal d’impulsar la tarifació social, però podríem trobar situacions similars respecte els altres grups de l’oposició en intervencions de plens anteriors.
El govern coneixia la proposta d’ICV perquè s’ha de presentat lògicament abans del Ple, i hàbilment se l’ha fet seva incorporant-la en el debat anterior sobre les ordenances, fet que elimina la necessitat de defensar-la per part d’ICV. Així doncs, només cal fer una minsa exposició sobre la motivació de presentar-la i seguidament retirar-la. Aquesta hagués estat una bona pràctica, resolta en escassos minuts, per part d’ICV. No s’ha retirat. El seu debat ha consumit quasi tres quarts d’hora amb el resultat de no anar més enllà de repetir les conegudes postures polítiques de cada grup. D’aquest debat, monòton i repetitiu que actua de somnífer com es pot veure a les cares dels càrrecs electes (quasi les onze de la nit, després de cinc hores de sessió), les dues intervencions més eficaces i eficients o sigui dir el que s’esqueia amb el mínim de temps, han estat de: la portaveu de l’Entesa per Sabadell, Virgínia Domínguez, només ha emprat 37 segons per dir “ Molt breument, i no perquè el tema no tingui importància, sinó perquè ja hi ha un compromís de creació de la comissió per tractar la proposta de tarifació social, dir que donarem suport a la moció. Pensem que s’obre un camí cap a una estructura de les ordenances fiscals més progressiva, en què es podran aplicar criteris de justícia social, així que esperem que aquesta comissió doni fruits aviat, i per la nostra part, serem actius i aportarem propostes perquè sigui així”; la segona, realitzada pel Ramon Burgués en nom del govern, que amb un total de quatre minuts entre dues intervencions, ens ha informat com de les 49 ordenances reguladores dels tributs municipals el 62% incorporen bonificacions i 13 ja consideren la renda familiar o els ingressos anuals (així, la proposta d’ICV no és cap novetat). També ha repetit, referint-se al debat anterior, la constitució d’una comissió per avançar més en aquesta direcció. Com es pot suposar a la votació final CiU i PP s’abstenen i s’acorda, per segona vegada, avançar cap a la implantació de la tarifació social.
En la moció següent, presentada per EUiA, es demana fixar una taxa pels caixers automàtics, proposta també assumida prèviament pel govern en el debat de les ordenances. Davant d’això, però, l’actitud de la Marisol Martínez ha estat correcta. Anuncia la retirada de la moció tancant el tema amb una intervenció d’un minut i mig, tot i fer-ho a contra cor perquè s’adona com des del govern el Ramon Burgués l’ha guanyat per la mà i s’ha fet seva la proposta. Bé, no sempre es pot posar únicament i exclusiva el segell de paternitat en una iniciativa política si estàs a l’oposició, són gangues de l’ofici.
CIU S’HI REPENSA I ARA VOL PARLAR DE DESNONAMENTS
No és cap novetat explicar la navegació a la deriva del grup municipal de CiU per no assolir el punt d’oposició adient quan els temes de l’ordre del dia s’enfilen fins a la Generalitat, ho hem comentat altres vegades. Però si en el context hi afegim el nombre de vegades que la quilla comandada pel seu portaveu topa amb els esculls de la contradicció en la defensa de la pròpia moció, la visualització del debat es fa patètica.
A banda de fer un discurs desordenat, amb l’esmentada moció sobre les famílies desnonades, ha encetat per segona vegada un tema políticament sensible que CiU es va negar a discutir en el Ple anterior davant la proposta de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, on Lourdes Ciuró, regidora de CiU, va afirmar que no votaria el que no toca, on no toca. Com era d’esperar tots els grups municipals han refusat avui les propostes convergents perquè: amb aquesta proposta menystenen els acords presos, però estem satisfets del canvi de posició, així tindrem punts de trobada allà on està previst discutir això mateix que proposen (Entesa); no volem ser còmplices de debats que tenen altres objectius (ICV); CiU vol fer-se un rentat de cara (EUiA); demana compromisos ja adquirits en aquest Ple (PSC). El PP, tractant-se de CiU, no es mulla.
El resultat no podia ser un altre. Es desestima la proposta de CiU amb l’oposició de tots els grups i l’abstenció del PP. Tot plegat doncs un paper de trista figura amb allisada final, previsible i evitable si valoressin adequadament l’oportunitat de certes propostes i la solidesa dels arguments a utilitzar.
DISSABTE A LA TARDA, LA RAMBLA ZONA DE VIANANTS
Només esmentar l’última moció, a dos quarts de dotze de la nit amb cinc hores i mitja de sessió, s’espavilen de cop la majoria de cares del consistori les quals s’han anat entumint i mig endormiscat lentament. El tema no és baladí, cal debatre la proposta de l’Entesa per Sabadell de convertir la Rambla en zona de vianants els dissabtes a la tarda.
Un cop la Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa, exposa les raons que han motivat a presentar a questa petició i justifica com cada cop es fa més insostenible i menys recomanable no pacificar durant la tarda del dissabte la Rambla, mostren el seu parer la resta de grups municipals.
En Juan Miguel Mena, de EUiA, manifesta l’acord del seu grup. Fins i tot demana ampliar l’espai a pacificar fins a la plaça de l’alcalde Marcet. Els bons resultats d’altres indrets com el carrer de Gràcia o les actuacions a la veïna ciutat de Terrassa, afegeix, són una prova que no es perjudica el comerç de proximitat, al contrari el reforça i l’anima.
Més ponderada és la intervenció de Carles Marlés en nom d’ICV. Primer recrimina en el govern que després de quatre anys d’aprovar-se un seguit d’actuacions en el Ple, fins avui no hagi dit res sobre aquest tema. Seguidament planteja els temes a considerar per convertir l’indret central en zona de vianants, d’una forma ordenada, sense provocar un desgavell.
El regidor del PP, Antonio Vega, sorprèn perquè s’implica en el debat. Per primera vegada, després de sis hores de sessió, des del grup popular es fa una intervenció extensa. Utilitza tots els arguments possibles que poden justificar no pacificar la Rambla, sembla formar part del govern, com si a les seves mans estigués la decisió final.
L’Antonio Font de CiU disposa d’altra informació perquè fa una intervenció contundent a favor d’avançar cap a la realització d’una amplia zona de vianants al centre de la ciutat. Per ell és una bona forma de dinamitzar la ciutat i alhora afavorir el comerç de Sabadell i per tant l’economia local. També demana fer-ho extensiu fins a la plaça Marcet i manifesta que seria bo poder gaudir d’aquesta situació durant les properes festes nadalenques.
El portaveu del govern, el Josep Ayuso, fa una intervenció diferent a les que ens té acostumats. Aquesta és tranquil•la i amb un to conciliador, com si li rondés algun temor i volgués rebaixar els efectes del vot en contra que acabarà defensant. Explica com ja es va informar en un Ple el resultat de les gestions fetes fa quatre anys, amb la conclusió que era negatiu el tancament del trànsit a la Rambla. Seguidament utilitza els mateixos arguments emprats pel PP però més ordenats i tecnificats amb dades (ara ja sabem d’on ha begut aigua el grup popular) fins acabar afirmant que la proposta provocaria un efecte pervers.
Aquesta vegada, abans de tancar el debat la ponent, intervé el Sr.Bustos i fa un recull sense ordenar dels comentaris a favor i en contra de la mesura. Fins i tot es remunta al rebuig d’aquesta proposta a l’època Farrés, vint anys endarrere! Està fent, conscient o inconscientment, un joc malabar d’oratòria perquè aleshores es parlava de convertir per sempre la Rambla en zona per vianants i ara només es proposa evitar el trànsit els dissabtes a la tarda. Repeteix el malabarisme i compara el simple tancament d’una tarda amb les queixes dels comerciants pel tancament del trànsit suscitat per les obres de l’ampliació ferroviària, i la utilitat d’aquest espai cèntric com a vial de ciutat en front a la “privatització” defensada, diu, pels veïns residents. També manifesta la sorpresa per la postura i arguments emprats pel regidor de CiU i finalment demana que, a banda dels resultats de la votació, es faci un estudi de valoració de possibilitats i conseqüència, perquè la decisió final sobre el tancament o no del dissabte a la tarda no sigui una decisió pressa a la lleugera. De cop i volta s’ha comprès l’actitud del portaveu del PSC, l’home sabia o temia aquest final de la pel·lícula.
Un cop tancat el debat la proposta rep el suport de CiU, Entesa, ICV i EUiA i el vot en contra de PSC i PP.