Isidre Soler Clarena - Regidor portaveu del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell
Els màxims representants de les associacions municipalistes catalanes han manifestat la seva “preocupació extrema” per la delicada situació de l’economia dels ajuntaments, fins el punt de plantejar-se anar a Madrid a protestar.
Als presidents de la Federació i de l’Associació de Municipis de Catalunya no els hi manquen raons. Tenen raó quan es queixen que els ajuntaments pateixen les conseqüències de l’injust finançament que imposa el sistema centralista de l’Estat espanyol. També tenen raó quan denuncien que els ajuntaments han de suportar les despeses de serveis que són responsabilitat d’altres administracions (ensenyament, sanitat, serveis socials, etc.) sense rebre, en canvi, prou recursos econòmics per finançar-los.
Els problemes de les economies municipals, però, són molt més complexos que un injust finançament que s’arrossega des de l’inici de la democràcia, ja fa més de 30 anys.
Un dels problemes és que durant tots aquests anys no hi ha hagut una veritable voluntat política per resoldre la insuficiència financera dels ajuntaments. Cal recordar que els partits als quals pertanyen els dos representants de les associacions municipalistes, PSC-PSOE i CiU, han tingut llargues majories al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya sense que hagin abordat el tema del finançament local i han acabat claudicant als interessos partidistes. Quan no han arraconat la reivindicació del finançament per mostrar-se satisfets amb les engrunes del plans d’inversió extraordinària del govern central, tal i com ha succeït amb els FEIL i els FEOLS.
Però el més sorprenent de les “reflexions” dels màxims representants dels municipis catalans és que mai no forma part de les seves “preocupacions” la mala gestió i el malbaratament dels recursos municipals que molts ajuntaments han practicat durant tots els anys de bonança econòmica, generant despeses i obligacions insostenibles i gastant alegrament els ingressos extraordinaris procedents de la major activitat econòmica, especialment de la construcció, com si aquests ingressos extra haguessin de durar eternament.
Així doncs l’injust finançament i Madrid no són pas els únics culpables de les dificultats econòmiques. La política d’estirar més el braç que la màniga de molts ajuntaments i de molts alcaldes ha estat també una de les principals causes del col·lapse de les arques municipals.
Sabadell és un bon exponent de com ha evolucionat l’economia municipal. Per exemple, l’any 1999 l’Ajuntament va tenir uns ingressos de 137 milions d’euros i l’any 2008 aquests van ser de 311 milions d’euros, un augment del 127 %. En aquest mateix període la població va augmentar un 10 %, passant de 185.000 a 204.000 habitants.
Paral·lelament, l’any 1999, de cada 100 euros que l’Ajuntament ingressava n’hi quedaven 7,3 després de pagar les despeses ordinàries i retornar els crèdits. En canvi en al llarg dels deu anys següents, amb el Sr. Manuel Bustos i del PSC al govern, l’Ajuntament ha estalviat només entre 0 i l’1,5 euros de cada 100 ingressats.
Què ens indiquen aquestes xifres? Que, tot i haver gaudit d’un augment espectacular dels ingressos durant aquests darrers anys, l’Ajuntament s’ha gastat tots aquests recursos, i no sempre en despeses destinades a millorar la ciutat i els seus serveis.
El Sr. Bustos i altres alcaldes han destinat també molts diners públics a obres costoses i d’elevat manteniment de dubtosa necessitat, a inflar les plantilles municipals amb càrrecs de confiança i personal afí, a una onerosa política de subvencions, a múltiples esdeveniments amb finalitats propagandístiques, a propaganda, etc. amb l’única finalitat de mantenir-se en el poder.
No deixa de sorprendre, doncs, que alguns alcaldes mostrin ara la seva preocupació tan sols denunciant una part del problema que afecta al just finançament dels ajuntaments, després de trenta anys de claudicar davant dels interessos dels seus propis partits i sense plantejar en cap moment un just control de les despeses i una ètica en la gestió del diner públic.
[Publicat al Diari de Sabadell el 3/09/2010]